ARACNE

Aracne era filla del tintorer Idmó, i va néixer a l'Índia. Se la coneixia per la seva gran habilitat de teixir i brodar; tothom l'admirava, i ella ho sabia. S'ho creia tant, que afirmava que era molt millor que Atena, la deessa de, entre altres títols, l'artesania. El seu gran orgull la va portar a desafiar Atena a brodar un tapís, per comprovar qui en sabia més. La deessa va acceptar el repte.

Aracne, Paolo Veronese


Primer, Atena es va presentar en forma d'anciana per advertir-li del seu mal comportament cap als déus i l'hi va aconsellar que fos més modesta. La jove va ignorar els seus consells i la va contestar amb insults, el què va causar que la deessa, amb ira, es revelés. Seguidament, la competició va començar.

Atena va brodar els dotze déus principals de l'Olimp amb tota la seva grandesa i la victòria d'ella mateixa sobre Posidó en els orígens d'Atenes. A part, per advertir encara més a Aracne, també hi ha quatre episodis on humans, que es creien superiors que els déus, havien estat terriblement derrotats.

Aracne, per la seva part, va brodar vint-i-un episodis d'infidelitat dels déus, però sobre tot Zeus, qui va ser infidel a Hera amb Leda, Europa, Dànae i més.

La deessa en veure la perfecció amb què Aracne havia brodat, va adonar-se que el talent de la noia no era una obre divina, sinó que era un do natural, i això va enfurismar-la encara més. Per aquesta raó, posteriorment va esparracar el brodat d'Aracne amb la seva llança i aquesta, sense comprendre perquè li havia fet tal cosa, va perdre el seny i va anar a buscar una corda per penjar-se.


Minerva i Aracne, René-Antoine Houasse

Tot i això, Atena no volia deixar-la morir sense més, sinó que va convertir-la en aranya i condemnar-la a teixir i brodar per la resta de l'eternitat. És pel que li va passar a la jove que actualment s'anomena "aranya" l'animal en què Aracne va ser convertida. La paraula prové del grec aracné, i després va ser adoptada pel llatí (aranea). 

Aracne, Gustave Doré

A partir d'aquest mite, el reconegut pintor Diego Velázquez va dur a terme una obra anomenada La faula d'Aracne o també se n'hi pot dir Les filadores. Aquesta pintura, d'estil barroc, es troba a hores d'ara al museu del Prado.


La faula d'Aracne, Diego Velázquez


Us deixo un vídeo on explica molt més detalladament el mite d'Aracne.



Helena Rovira
4t ESO

Comentaris

Raquel Larrubia ha dit…
Molt interessant, la història...
Llavors Atena no va deixar que Aracne morís. Ella després es va poder venjar o fer alguna cosa respecte el que li va fer anteriorment?
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. M'ha encantat!. Voldria dir que com molts dels mites que expliquen competicions amb els déus, la lliçó de la història d'Aracne és d'orgull i humilitat. Atès que els déus eren vists com els atorgadors de tots els talents i habilitats de l'home, afirmar ser millor que algun déu era una tasca gairebé impossible. També ens mostra clarament el poder que tenien els déus i el respecte que exigien, per la manera de castigar els humans advertint-los de que no intentin competir amb els déus perquè només en sortirà la seva destrucció ja que ells són els millors i prou.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES