LES NIMFES

Les nimfes, d’acord amb la mitologia grega i romana, són divinitats de la natura. Eren considerades genis femenins de de diferents elements com els rius, les muntanyes, els boscos, les fonts i els llacs.

Venen de matrimonis entre déus i semidéus, i  a vegades, tot i que no gaire sovint, amb humans. Sovint eren cridades per les reunions dels déus de l’Olimp, tot i que normalment només les associen com a ajudants d’alguns deus com Apol·lo o Àrtemis.

Eren éssers amb molta bellesa, que no envellien i no morien a causa de malalties, però no eren immortals. També podien tenir els fills dels déus, així es tornaven immortals encara que elles no ho fossin.

Se'ls posava el nom a partir de la funció que tenien o on vivien. Es divideixen en dos grans grups:

  • Les que eren divinitats menors, que eren venerades per la natura.
  • Personificaven tribus, races o estats, les que s’associaven a una localitat o raça.
Les que eren considerades divinitats menors es separaven en quatre grups:
  1. Nimfes de l’aigua: també es deien Oceànides i estaven principalment en rius, oceans i fonts.
    Les Oceànides, Gustave Doré
    Les oceànides, Gustave Doré

  2. Nimfes de les muntanyes o coves: també conegudes com a Orèades
    Les Oréades, William-Adolphe Bougereau

  3. Dels boscos, gorgues i encanyadisses.
    Imatge d'una nimfa dels boscos

  4. Dels arbres: també anomenades Dríades
Dríada, Evelin de Morgan

I les del segon grup, tenien el nom d'allò que representaven.


Clàudia Dot
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
L'entrada és molt interessant però deixem afegir que les nimfes i els sàtirs (la versió masculina) simbolitzen el desig o obsessió sexual; estan presentades com objectes d'assetjament eròtic. És més, la paraula nimfomania es va començar utilitzar al segle XVII, en el llenguatge mèdic, per expressar el desig sexual exagerat d'una dona.
Anònim ha dit…
Tot i que és cert que en molts casos és així no és correcte generalitzar-ho.
Tot i que d'aquesta accepció va sorgir el nom de l'enfermetat sexual nimfomania.
Anònim ha dit…
Volia aprofitar aquesta entrada per parlar de Nesaie una Oceànida molt coneguda a casa meva i que és a més a més la musa de la meva mare.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES