EL NAIXEMENT ROMÀ

En el moment del neixement
A l'antiga Roma el naixement d'un nadó era un moment cerimoniós que marcava el seu futur. Els nadons naixien a casa. 
Immediatament després del naixement el nadó es posava als peus del pare, qui l'havia d'acceptar com a fill. Si el reconeixia l'alçava en braços (tollere filium), si no el reconeixia el nadó era rebutjat. Quan passava això, el posaven en un clot per a escombraries i moria. Podia ser que algú el recollís fer fer-lo servir d'esclau en el cas que fos un nen o prostituta en el cas de que fos una nena.
Aquest rebuig era degut a malformacions o bé a qüestions econòmiques (els pobres perquè no els podien mantenir i els rics per no haver de repartir l'herència) i solia passar més a nenes que a nens.

Cerimònia del nounat  
Una vegada el nounat era reconegut per el seu pare era purificat a l'altar (lustratio) i se li penjava al coll una bulla o un amulet d'or o de cuir. 

Bulla d'or, Imatge extreta del blog de Ana Vazquez Hoys.

Nen romà amb la bulla. Imatge extreta del Blog de Ana Vazquez Hoys.  

Els nens tenien tres noms (tria nomina) mentre que les nenes només en tenien un. 

Adopció
Per garantir la succeció d'una família que no havia pogut tenir fills o que els havia rebutjat, per els motius que hem explicat abans l'adopció podia ser en persones ja adultes. 

L'educació
En les famílies que tenien diners, el fill es deixava amb la dida (dona que cuidava els nadons), que l'alletava, l'ensenyava a parlar i l'educava. Normalment aquestes dides o cuidadores eren gregues perquè els nens poguessin aprendre grec des de ben petits. Després de les dides els pedagogs continuaven amb la seva educació fins els dotze anys, ja que als tretze anys ja se'ls considerava adults. 

Foto d'una dida alletant un nadó. Imatge extreta del blog Etre enfant a Rome.

En aquest slide hi trobareu més informació sobre el naixement romà.

 


Avui dia, a diferència de l'antiga Roma afortunadament, en el pais d'Espanya és molt baix el nombre d'abandonaments a nadons, ja que encara que tinguin malformacions en néixer, els pares sempre decideixen cuidar-se'n. Només un percentatge no significatiu de nadons són abandonats. 
Pel que fa a l'educació, en la societat actual, totes persones tenen educació obligatòria fins als setze i no són considerades adultes fins als divuit. Cada vegada hi ha més gent que es forma fins als vint-i-tres anys aproximadament. 

Maria Pou Roca
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant, no sabia que s'abandonava als nadons quan el pare no els reclamava... I trobo molt curiós que els nens tinguessin tres noms i les noies només un, però, hi ha alguna explicació de perquè els homes en tenien més que les dones? O simplement ho feien així per tradició?
Minni ha dit…
Realment és un tema molt interessant, no tenia ni idea de la major part de coses que has explicat, em sebla molt impactant el fet de que els pares puguéssin rebutjar als seus propis fills, la meva pregunta és si només els pares eren els capacitats per rebutjar als fills o si les mares també tenien un paper significatiu?
Minni ha dit…
El comentari anterior l'ha escrit Paula García
Anònim ha dit…
Responent al comentari de la Lídia Poyato, la resposta a la teva pregunta va lligada a la igualtat de gènere, ja que en aquella època no n’hi havia. És per això que el fet de que els homes tinguessin més cognoms que les dones el podem trobar com a una de les múltiples coseqüències de la discriminació a les dones.
Anònim ha dit…
Responent al comentari de la Paula García, la resposta a la teva pregunta vindría a ser semblant a la que li he respost a la Lídia; com que en aquella època no hi havia igualtat de gènere, només els homes tenien dret a rebutjar als seus fills.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES