MITE DE ÈDIP I L'ESFINX

Hera va enviar l'Esfinx a Tebes, per castigar la ciutat de l'amor culpable que sentia Laios cap a Crisip fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Aparentment, l'Esfinx era filla de dos dimonis, o d'un dimoni i una nimfa. Al mateix temps, tenia un cos de gos, unes potes de lleó ales d'àguila i una cua de drac. 
Esfinx del Palau Belvedere a Àustria
Així, l'Esfinx va establir-se en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà, devorava tots els éssers humans que hi passaven i així turmentava el país. Però, abans de menjar-se als viatgers, els obligava a respondre endevinalles molt difícils amb la condició que si l'encertaven, no els devoraria pas. Però tal com he dit anteriorment, eren endevinalles difícils que ningú va poder resoldre, fins que un dia va arribar Èdip. 

Èdip, que passava per aquella zona perquè va marxar de la seva ciutat per tal que l'oracle de Delfos no es complís (aquest oracle deia que Èdip es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare), es va trobar amb l'Esfinx. Aquesta li va dir el següent enigma: "Quina és l'única criatura que a l'alba camina de quatre grapes, al migdia camina en dues i a la nit camina en tres?"  Després d'uns minuts pensant la resposta, Èdip va respondre fermament: l'home. Va explicar-ho de la següent manera: " l'home en néixer s'arrossega gatejant, en la vida adulta camina sobre dos peus, i en la vellesa necessita un bastó per estar-se dret".
Kýlix àtica del pintor d'Èdip
No està molt clar quina va ser  la reacció de l'Esfinx davant aquesta resposta, només se sap que va morir després  que Èdip hagués esbrinat la resposta. Segons algunes versions, l'Esfinx es va llançar per un abisme. Altres versions expliquen que Èdip mateix va causar la seva mort o que la criatura va sortir fugint refugiant-se a Egipte, on allà va quedar petrificada. 

Alguns psicoanalistes han interpretat a l'Esfinx com una representació del misteri femení, que sempre vols ser desxifrat. També  s'ha pensat que simbolitza la destinació tràgica de l'ésser humà. Èdip venç a l'Esfinx, però és això mateix el que el precipita a la seva gran tragèdia: casar-se amb la seva mare sense saber-ho i després castigar-se per això, traient-se els ulls. 


Meryem Merimi
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
A partir d'aquest mite, es planteja una qüestió molt debatuda; què és millor, saber la dolorosa veritat o viure feliç en la mentida? Èdip, com a protagonista del mite, és víctima d'aquesta qüestió.
Molt interessant!
Meryem Merimi ha dit…
Certament Judit, deixa'm dir-te que molts crítics de les mitologies greco-romanes diuen que el què ens vol transmetre aquest mite és que per molt i que volguem escapar o evadir la veritat, per molt que ens doli, la sabrem sigui com sigui.
Alba Le Riera ha dit…
Aquest mite ens ensenya la connexió entre els mites i el plantejament en àmbits de la filosofia: la felicitat. Es planteja el balanç entre la curiositat, la necessitat de descobrir el teu verdader origen, encara que així hagis de renunciar a la teva felicitat, sense saber-ho.
A més, aquest mite també s'ha utilitzat per anomenar al trastorn que avui dia algunes persones pateixen, el complex d'Èdip.
Bona feina!
Núria González ha dit…
Molt bona entrada! M'agradaria afegir que existeix una altra versió de l'enigma que li proposar l'esfinx i diu així: Hi ha dues germanes una de les quals engendra a l'altra, i aquesta alhora engendra a la primera. Èdip va respondre que era el dia i la nit, ja que el dia en grec és femení.

Finalment, a l'Esfinx se'l considerava un dimoni terrible, per la mort i desolació que generava. A més a més que era considerada de la mateixa naturalesa que les muses, pel fet que sabia fer servir les paraules amb bellesa. Cantava els seus enigmes, per la qual cosa el mateix Sòfocles la va anomenar “cruel cantora”.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES