LES METAMORFOSIS: PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe és un dels mites que componen l'obra de Les Metamorfosis, creada pel poeta Ovidi. 

Píram i Tisbe és un mite d'amor. Parla sobre dos joves de l'antiga Babilònia, l'actual Irak. Estaven enamorats i vivien l'un al costat de l'altre, i encara que els seus pares els ho havien prohibit pel conflicte existent entre les dues famílies, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més, però la frustració de no poder-se veure creixia també amb el seu amor. 

Un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se que ningú els veiés, i es trobarien en un monument de Nino. Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant que arribés Píram, va veure una lleona que se li apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar darrera una roca, però el mocador li va caure al terra, la lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador, i pensant-se que la lleona havia matat a Tisbe, va treure la seva daga i se la va clavar al pit. Tisbe, espantada, va sortir del seu amagatall i va veure el seu estimat estirat a terra i ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga al pit i se la va clavar. Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.


PERSONATGES
  • Píram: És un jove valent i apassionat, capaç de sacrificar-se per la dona que més estima.
  • Tisbe: És una dona dolguda perquè no se li permet estimar lliurement: és valenta a l'hora de fugir i apassionada i fidel quan pren la decisió de treure's la vida amb el seu amant.
Ambdós personatges són rebels, quan superposen l'amor sobre la prohibició dels seus pares.
  • Lleona: És un símbol de la mort i la unificació: de mort perquè és l'encarregada de conduir als dos amants a un final tràgic, i d'unificació perquè, malgrat aquest final, els amants aconsegueixen estar junts, encara que sigui a una altra vida.
PERVIVÈNCIA EN L'ART
Com molts mites escrits a Les Metamorfosis d'Ovidi, Píram i Tisbe va tenir una forta influència sobre l'art posterior.

En la literatura, podem trobar diverses adaptacions i interpretacions d'aquest mite: Una de les obres més importants en la literatura anglesa és Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Aquesta obra està basada en el mite de Píram i Tisbe, on es veu al mateix argument de l'obra de Shakespeare: els enamorats i l'oposició de famílies, que al final, aquest conflicte familiar acabarà amb les seves vides. 
A més, Shakespeare també va utilitzar el mateix mite per escriure l'obra teatral de Somni d'una nit d'estiu. Aquesta obra teatral creada al 1595 relata la història d'amor entre diferents parelles: Lisandre, Hermia, Demetri i Helena. Els joves es veuen obligats a casar-se amb qui no volen, ja que estan enamorats d'altres persones. Al final de l'obra, es recita un fragment de Píram i Tisbe.

Somni d'una nit d'estiu

Romeu i Julieta

També va tenir una forta influència en la literatura castellana, en autors com Luís de Góngora, que escriu un poema explicant el mite.

"La ciudad de Babilonia
-famosa, no por sus muros
(fuesen de tierra cocidos
o sean de tierra crudos),
sino por los dos amantes,
desdichados hijos suyos,
que, muertos, y en un estoque,
han peregrinado el mundo--
citarista dulce, hija
del Archipoeta rubio,
si al brazo de mi instrumento
le solicitas el pulso, 
digno sujeto será
de orejas del vulgo [...]"

En la pintura també va ser un mite força representat per autors com John Waterhouse o Abraham Hondius, a més a més dels nombrosos frescos que es troben, però amb autor desconegut.

Thisbe, de John Waterhouse

Pyramus and Thisbe, d'Abraham Hondius

Alba Riera
2n batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Llegint sobre aquest mite, vaig veure una reflexió que em va semblar interessant. Es va descriure el final de la història com una catarsi. Aquest concepte significa l'efecte de purificació o lliberació que té algun fet sobre tu, el qual es pot manifestar en forma de ira, tristesa, horror, angustia o, fins i tot compassió.
A l'article deia que en aquest cas, la catarsi era de completa frustració degut al final tan irreflexivament tràgic que hi conté.
Penso que, potser, aquesta emoció que de primeres es considera desagradable, pot haver sigut una de les raons per les que el mite de Píram i Tisbe ha tingut tant renom, ja que a la gent rarament se li obliden les històries que de veritat commouen.
helena rovira ha dit…
Vull afegir que Shakespeare, a part d'inspirar-se amb aquest mite per escriure Romeu i Julieta, també el va poder utilitzar per escriure Somni d'una nit d'estiu.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES