PARADOXA SORITES

Aquesta paradoxa posa en joc tot el que normalment diem basant-nos en el sentit comú i en la presumpció egocèntrica de la universalitat d'un coneixement determinat.

L'autor en va ser Eubúlides de Milet, un filòsof de l'antiga Grècia que visqué durant el segle IV aC. Va assistir a l'escola Megara (ja que era deixeble d'Euclides de Megara) i s'havia declarat rival d'Aristòtil. Així doncs, una de les paradoxes més importants que va formular va ser la "Paradoxa Sorites" (o "Paradoxa del munt", ja que sorites, en grec, significa "munt", "conjunt"), que diu així: "En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho?" 

Aquesta pregunta ens porta a realitzar dues deduccions sobre què constitueix un munt de sorra:
  • Dos o tres grans de sorra no formen un munt.
  • Un milió de grans de sorra sí que el forma.
Per tant...
  • Si "n" grans de sorra no formen un munt, en el cas que n'afegim un de més tampoc el formaran.
  • Si "n" grans de sorra formen un munt, en el cas que en traiem un seguirà formant-lo.
Quina és la mesura adequada? Quin és el nombre que inaugurarà l'existència o no d'un munt de sorra? Les respostes més encertades són les següents:
  • O bé no hi ha tal cosa com munts [de sorra], o bé un gra de sorra ja és un munt. 
En realitat, la naturalesa no es preocupa de límits, som nosaltres, els éssers humans, que ens entestem a posar-los, definir-los. Ets blanc o negre, gras o prim, petit o alt, bo o dolent. Quan comences a ser persona? Quan deixes d'estar viu? Quan deixes de ser un "munt de cèl·lules" per ser un "ésser humà"?

Un límit, una barrera, una definició, té "sentit" quan és la naturalesa qui l'imposa. Però quan som els mateixos humans que ens els "inventem" segons els nostres beneficis, estem sempre amb una paradoxa. Tots els nostres principis ètics o morals, les nostres veritats, estan plenes de "munts de sorra". El que és estrany és que anem per la vida sense adonar-nos de l'arbitrarietat dels nostres conceptes i els acceptem amb naturalitat, com si tinguessin sentit. 

Així doncs, acceptar aquesta realitat ens fa més menys poderosos, però més humans.

Bruna Villegas 
2n Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Altra vegada, els filòsofs grecs busquen resposta per entendre i saber com funciona la creació de les coses, el ser o no ser. Diferents teories ens responen la pregunta, però hi han tantes respostes com opinions, com es pot veure en aquesta paradoxa, la qual es qüestiona l'existència basant-se en un munt de sorra: en quin moment un munt de sorra deixa de ser un munt de sorra?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES