EL MITE DE SÍSIF

Sísif era fill dels déu Èol, i va ser rei de la mateixa ciutat que va fundar, Corint. Durant el seu regnat sempre va destacar per la seva habilitat a l'hora de governar, ja que era molt astut. Aquest va manar que es construís una muralla al voltat de la ciutat i que tots els viatges haguessin de pagar per passar per la ciutat.
Tenien molts ramats de bestiar i com a veí tenia a Autòlic qui tenia l'aprovació del déu Hermes, ja que aquest li havia donat el poder de convertir els toros en vaques i passar-les de color blanc a vermell. D'aquesta manera Sísif no trobaria mai el seu bestiar tot i esta molt a prop o davant d'ell. 
A poc a poc, aquest es va adonar que li estaven robant els bestiar, així que va gravar en una de les seves vaques amb lletra molt petita "M'ha robat Autòlic" així demostraria que les vaques havien estat robades. 
Aquest, en veure l'astúcia de Sísif, va enviar la seva germana Anticlea per tal que l'enamorés i tenir fills així aquests sortirien igual d'astuts que ell i í poder-se lucrar més endavant. 


Autòlic, Leslie, 1836

Però no només va enganyar els mortals, sinó que també els déus. Un dia el rei estava al seu palau i va veure una àguila que portava en les seves urpes una dona. 
L'àguila que va veure passar era una imatge del déu Zeus, que havia raptat a Egina, la filla d'Asopo, déu dels rius. Després d'això ell va acudir a Sísif, coneixedor de la seva astúcia. 
Ell li digué que l'ajudaria i li diria el nom de qui havia raptat a la seva fills, amb una condició, si creava un riu al turó on estava creixent la ciutat de Corint. Estava tant desesperat que va acceptar, i el rei li digué que qui havia raptat  la seva filla havia estat Zeus. Aquest, en detectar la presència d'Asopo es convertí en una pedra. 
El déu va decidir castigar Sísif a anar al món dels morts, amb el seu germà, el déu Hades. Però aquest era tant astut que va aconseguir escapar-se. Posteriorment també va aconseguir escapar de les mans del déu Hermes, que tenia el poder de visitar l'Olimp i el món dels morts quan ell volgués. 
Però després de molt temps, Hermes va aconseguir atrapar-lo i portar-lo al món d'Hades, el món dels morts. El rei va ser condemnat a pujar una enorme roca fins a la part més alta d'un turó, i quan aquesta estava a dalt queia, de manera que aquest era el seu destí, el major càstig, repetir una i altra vegada el mateix durant tota l'eternitat. 



Judit Contreras
1r Batx

Comentaris

Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant! Aprofito per afegir que el mite de Sísif s'utilitza també com a metàfora de l'esforç inútil i incessant de l'home. Bona entrada!
Mai havia sentit parlar d'aquest mite, però és interessant veure com tot i que sembla que a Autòlic al principi li surten bé les coses, tot i enganyar constantment, al final acaba tenint el seu càstig. Molt interessant.
Anònim ha dit…
Tot hi que mai no havia sentit a parlar d’aquesta història, m’ha semblat molt interessant. Tot hi això tinc un dubte, podries explicar més concretament qui era Autòlic? Ho dic perquè amb l’informació que dones no queda gaire clar.
Unknown ha dit…
Ostres! Sembla molt curiós aquest mite! La mitologia grega no ens deixa de sorprendre dia a dia.
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt. Afegeixo per explicar com s'ho va fer per sortir de l'Hades: Quan ja s'imaginava que estava a punt de ser dut allà, li va dir a la seva dona, Anticlea, que no li fes cap enterrament amb honors. D'aquesta manera, un cop es trobava a l'inframón, va limitar-se a queixar-se a Hades sobre la poca consideració de la seva dona i va demanar-li que el deixés tornar al món dels vius per renyar-la. Un cop va accedir, Sísif va marxar de l'Hades i no va tornar-hi.
Justie Anaman ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant perquè mai n'havia sentit a parlar. Voldria afegir que en lloc de veure simplement el "càstig" de fer rodar la roca ho podríem interpretar d'una manera diferent: la necessitat d'aguantar davant d'una tasca valuosa però insuperable. És a dir quan un repte es veu com a un càstig, quan es un fet de la vida, s'ha d'afrontar la dificultat i no rendir-se.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES