EUBÚLIDES DE MILET

Eubúlides de Milet fou un filòsof de l'antiga Grècia, va viure entre els segles V i IV. Eubúlides va assistir a l'escola Megara, formada per el filòsof Euclides, de la qual passarà a ser-ne director anys més tard. Ell es conegut per les seves complexes i enrevessades paradoxes que buscaven ridiculitza els sil·logismes d'Aristòtil de qui s'havia declarat rival. 

Estàtua d'Eubúlides de Milet

Una de les seves paradoxes més famoses és la de mentider. Aquesta data del segle IV, des de llavors molts filòsofs, humanistes, estudiosos... de l'època van estar-ne buscant la solució. Alguns, com Filetes de Cos, es van oblidar de menjar, dormir, beure, etc. buscant la resposta a la paradoxa. Poc després, l'any 285 a.C Filetes moria sense haver-ne trobat la resposta. La paradoxa diu: "Si un home afirma que està mentint, el que diu és cert o fals?"

Estàtua de Filetes de Cos
Una altra paradoxa molt famosa és la del cocodril, i aquesta ja és un xic més complexa que l'anterior. Eubúlides deia: "Un cocodril captura un nen. El seu pare intenta negociar amb el cocodril perquè li torn-hi el fill. L'animal li promet al pare que si és capaç d'endevinar el que passarà a continuació li tornarà el nen. El pare accepta i respon que no li tornarà el fill." Aquí és on apareix la paradoxa, què ha de fer el cocodril ara? Ja que si no li torna el fill al pare estaria trencant la seva promesa, però si el cocodril li torna el fill al pare llavors la resposta del pare seria incorrecte i, per tant, l'animal no hauria de tornar-li el fill al pare.

I vosaltres, quines creieu que són les respostes?

Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Bona entrada! Deixa'm afegir que també va plantejar la "paradoxa sorites", la qual apareix quan la gent utilitza el sentit comú sobre conceptes generals. Més concretament, la paradoxa es produeix perquè mentre el sentit comú suggereix que els munts de sorra tenen certes propietats, aquestes són inconsistents.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES