EL MITE DE MEDUSA I PERSEU

Medusa, que significa protectora, era una bellíssima sacerdotessa del temple d'Atena. Tenia uns cabells molt bonics i la feien encara més bella. Tenia molts pretendents, entre ells Posidó, el déu del mar, que va quedar captivat pel seu atractiu. 

Enamorat d'ella, va elaborar un pla per reunir-se amb la seva estimada. Es va transformar en ocell per poder entrar al temple de la deessa de la saviesa i per poder ajuntar-se amb Medusa. La deessa Atena es va ofendre molt, ja que deia que el seu temple no era per ser usat per altres amb diferents finalitats (en aquest cas, Posidó reunir-se amb Medusa). Tan enfadada com estava, va castigar a la sacerdotessa convertint-li els seus preciosos cabells en serps i, com a toc final, va fer que qualsevol cosa que Medusa mirés es convertís en pedra.


Medusa va passar de ser una jove preciosa i encantadora a un monstre terrible. Els déus estaven enfadats amb ella, ja que ho destrossava tot, i van voler acabar amb ella.


Polidectes, el rei de Sèrfiros, va decidir enviar a Perseu, fill de Zeus i Dànae, per matar-la. Per poder dur a terme la seva tasca, els déus li van atorgar útils regals: Hermes li va donar unes sandàlies alades i una capa d'invisibilitat. Hades li donà una espasa, un casc i un escut emmirallat. Atena li va oferir el seu mirall. Amb l'escut i el mirall podria veure els objectes sense ser vist i podria mirar a Medusa sense ser convertit en pedra.


Així va ser com, amb molt de compte, va arribar fins a la sacerdotessa i, sense ser vist, li tallà el cap. El bust de la noia es va convertir en un gran trofeu per a ell: el portava a tot arreu i el feia servir per convertir en pedra a tots els seus enemics. Un cop vençuts, Perseu li lliurà el cap a Atena.


Perseu i Medusa, Benvenuto Cellini




Evelyn Gilberte
2n Batx

Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Deixa'm afegir que Perseu, a més de ser un heroi de la mitologia grega, va donar nom al fenòmen astronòmic de les Perseides, fàcilment reconeixibles ja que es solen representar amb el llom de Pegàs o sostingut al cap de Medusa. A més, li debem el nom de cinc constel·lacions: Perseu, Andròmeda, Draco, Cefeu i Casiopea. Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Perseu era fill de Zeus i Dànae, fou un dels herois més importants de la mitologia grega considerat un semidéu, qui portà a terme diferents tasques sobrenaturals com l'assassinat de Medusa i la alliberació d'Andròmeda.
Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
Medusa va ser víctima de l'ira d'una deessa pel simple fet de que ella creia que el seu temple no s'havia d'usar perquè dues persones es reunissin, un argument que demostra que Atena era molt estricte amb les seves normes, ja que el càstig que es va endur Medusa va ser desmesurat, perquè a part de condemnar-la a fer mal amb la mirada, així mateix també la va condemnar a mort.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES