NERÓ (37 - 68 d.C.)

Neró Claudi Cèsar August Germànic fou l'emperador de Roma entre els anys 54 i 68, és a dir, fins la seva mort. Va ser l'últim de la dinastia Júlio-Clàudia.

Neró va néixer, amb el nom de Luci Domiti Ahenobarbo, el 15 de desembre de l'any 37 a Antium (Itàlia). Era fill del cònsol Gneu Domici Ahenobardo i d'Agripina la Menor, besnéta de l'emperador August. L'any 49 Agripina es casà amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, qui més tard va adoptar a Neró.  Més tard, l'any 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octàvia, i per tant va ser anomenat successor del tro, evitant al seu fill biològic, Britànic. Després de l'assassinat de Claudi, un any després, Neró va ser declarat emperador amb disset anys.

Els cinc primers anys de Neró com a emperador foren marcats per la moderació i la clemència, tot i tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar el 55. Quatre anys més tard va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva amant, Popea Sabina. L'any 62 es va divorciar d'Octàvia (a qui va matar posteriorment) i es casà amb Popea. El mateix any va morir Afrani Burro, dirigent de la Guàrdia Pretoriana i assessor de Neró. 

El juliol del 64, gran part de Roma fou incendiada mentre Neró estava a Antium, tot i que es creia que ell va ser el responsable. Hi ha fonts que afirmen que Neró va culpar als cristians i es va convertir en el primer emperador que els perseguí. La ciutat es va reconstruir de manera que no tornés a passar.

Durant els seus anys de manat, Neró va establir Armènia com una defensiva contra Partia, però només després d'una guerra sense èxit. Van sorgir aixecaments a Britània (60-61) i a Judea (66-70). Posteriorment Popea morí degut a la violència de l'emperador i ell es casà un altre cop amb Messalina (l'any 66) després d'executar al seu marit. L'any 68, les legions de la Gàl·lia i Hispània juntament amb la Guàrdia Pretoriana es van rebel·lar contra Neró i es va veure obligat a exiliar-se de Roma. El senat el va declarar enemic públic i, el 6 de junt del 68, es va suïcidar.
Bust de Neró al Mont Palatí de Roma
Bruna Villegas 
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Segons afirmen algunes fonts, Neró va ser un personatge molt temut pels ciutadans cristians, ja que hi ha historiadors que diuen que quan queia la nit l'emperador agafava a gent de religió cristiana i els penjava en una creu, a la qual posteriorment li prendria foc per il·luminar la ciutat.
Molts ciutadans, com ha dit la Judith temien a Neró per com actuava, però també era recolzat per una gran part de la població.

Molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES