L'ANTIGA ROMA I ELS PIRATES CILICIS

Els pirates han existit des de que l'home es va aventurar a llençar-se al mar. Així com a l'actualitat, vaixells de comerç i els governs han de lluitar contra aquesta plaga. L'antiga Roma no va ser l'excepció, ja que durant un temps, va haver d'esforçar-se per acabar amb els pirates cilicis.

A mitjans del segle III a.C, després de la Primera Guerra Púnica, Roma va començar a exercir el domini sobre els mars, però encara no tenien coneixement sobre aquest terreny, i això els va obligar a patrullar només al Mar Adriàtic i el Tirrè.
En aquest mateix moment, els pirates van expandir la seva zona d'operacions al Mediterrani Oriental, i van fixar les seves bases a la costa sud de la Península d'Anatòlia, l'actual Turquia. En aquell temps aquella regió es deia Cilícia, que d'aquí ve el nom de pirates cilicis.

Mapa de la Península d'Anatòlia

Si els romans haguessin volgut, podrien haver acabat amb el problema dels pirates molt abans. No ho van fer pel motiu de que els pirates cilicis sabien com capturar esclaus, i després a la ciutat de Roma l'hi anava molt bé comprar-los pel seu propi benefici. 
A causa de la diferència del poder i de les classes socials, ningú va prendre la decisió de solucionar el problema, ja que els més rics eren els que necessitaven més esclaus per treballar les terres. 
Tot i així, a principis del segle I a.C, Roma estava continuant la seva expansió cap a l'Àsia. Cada vegada els enfrontaments amb els pirates cilicis eren més freqüents i el comerç i els propietaris dels vaixells van augmentar les seves protestes al Senat. 

Al mateix temps que Roma creixia de tamany i poder, també ho feien els pirates. Tant, que cap a l'any 90 a.C ja començaven a saquejar pobles romans. Aquest va ser el fet detonant que va causar el gran enfrontament. 
Al 77 a.C, Publius Servilius Vatia, un general veterà, va ser cridat pel Senat perquè acabés amb l'amenaça dels pirates a la regió de Cilícia. 
Durant dos anys, Vatia va atacar les fortaleses que tenien els pirates a terra, i en el 75 també va atacar pel mar, que llavors els pirates que encara no havien marxat van haver d'escapar-se. 

Encara que Vatia va fer fora a tots els pirates, aquests no es donaven per vençuts. La majoria se'n havien anat a altres terrenys del Mediterrani Oriental. Així que, a la dècada següent, van tornar a ser un problema pels romans. 

Aquesta vegada, van escollir per liderar la campanya al general Gnaeus Pompeius Magnus, que una bruixa l'hi va atorgar poders extraordinaris per acabar amb la plaga dels pirates. 
Aquest va dividir el Mediterrani en 30 zones, va triar a 30 oficials i en va enviar un a cada zona. Des de l'Estret de Gibraltar fins a Fenícia, cada xona va ser envaïda per naus i tropes romanes, aconseguint així amb 40 dies, tot el Mare Nostrum net de pirates. 
I el conflicte entre Roma i els pirates cilicis va acabar. 

Gnaeus Pompeius Magnus

Alba Riera
1r Batx

Comentaris

En moltes coses el món no ha canviat, i una d'aquestes és en els interessos dels estats. Com avui en dia es produeixen guerres per el sol fet de tenir subministrament de petroli, en èpoques romanes deixaven fer als pirates, mentre els hi portessin esclaus.
Molt bona feina !
És curiós veure com fins que no van ser atacats, els romans no es van enfrontar al pirates ja que, com sempre, els rics treien beneficis. En aquest cas aprofitaven que els pirates tenien esclaus per poder fer negocis amb ells. Bona feina!
Bruna Villegas ha dit…
Aquest és un gran exemple del tràfic de persones, tot i que en aquella època, traficar esclaus era perfectament legal i normal. Els pirates són una figura molt coneguda actualment, però no es sol mostrar aquesta part d'ells. Es mostren com figures aventureres, valentes i en alguns casos dolentes, però no es diu mai la seva funció real que tenien abans. Bona feina!
Rebeka Picoiu ha dit…
Molt interessant el text, fins ara no creia gaire en els pirates...
Judith Rodríguez ha dit…
És curiós pensar que abans la venda i el tràfic d'esclaus era una cosa totalment normalitzada, ara en canvi això resultaria impensable. Tal i com han dit alguns dels meus companys, hi ha coses que no canvien i en aquest cas són els interessos econòmics dels estats, com els que tenien els romans amb els pirates de l'època.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES