L'HOMOSEXUALITAT A L'ANTIGA ROMA I GRÈCIA

La vida sexual a Grècia i Roma sempre ha estat causa de moltes mitificacions. Actualment entenem l'homosexualitat d'una manera molt diferent comparada amb com s'entenia a l'antiga Roma. Nosaltres l'entenem com l'amor entre dues persones del mateix sexe, mentre que abans, quan es parlava d'homosexualitat, no es tractava de sentiments ni afecte, ni tan sols es tractava de dues persones. Les relacions homosexuals normalment eren donades entre un amo, un ciutadà romà lliure i un esclau, un ésser el qual injustament tractaven com a objecte i no com a persona.
La sexualitat romana sovint s'utilitzava per demostrar el poder. El pater familias  era un home que dominava, per tant, el seu paper en l'àmbit sexual també havia de ser dominant, actiu. El sexe no era una qüestió ni de plaer ni d'amor, el sexe homosexual era un clar exemple que amagava un paper cultural i polític. 


Copa Warren, Museu Britànic

Tenim un concepte molt equivocat, ja que sovint confonem la homosexualitat amb la pederàstia entre un home adult i un jove. A Grècia la pederàstia educativa i militar era acceptada per un gran nombre de polis. Era acceptat com a part de la formació dels adolescents. Consideraven que un jove havia de rebre formació militar, acadèmica i sexual fins que arribava a l'edat del matrimoni i des de llavors es considerava adult. 
Tot i això, les relacions homosexuals fora de les relacions que em anomenat abans entre amos i esclaus, en les que hi havia amor,  eren mal vistes i causaven homofòbia. La única excepció que normalitzava la societat, era en antigues relacions pederastes que havien arribat a l'edat adulta. 
Ceràmica àtica  s. IV aC (representació pederàstia)

LA BISEXUALITAT: 
Era una cultura en què aquests tipus de relacions eren molt comunes, eren practicades pels mateixos reis i governants, un d'ells Alexandre Magne. 
No es pot dir que tots els homes de l'antiga Grècia eren bisexuals, però sí es pot dir que la bisexualitat estava ben vista. 


Com quasi sempre, en el cas de la dona, ser lesbiana no estava ben vist, es considerava fins i tot una aberració. 



"Las tres gracias" (1817 Antoni Casanova)

Júlia Sabat
1r batx 

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Em sembla molt curiós el fet que la homosexualitat no involucrés sentiments ni amor, simplement que fóssin relacions amb un rerefons cultural i polític. Per altra banda, em sorpèn que la bisexualitat fos tan ben vista i la homosexualitat no. Que la dona fos mal vista pel simple fet de ser lesbiana no em resulta del tot sorprenent ja que aquesta inferioritat l'ha carregada des dels principis dels principis.
Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
És molt frustrant que utilitzessin la pederàstia com a mètode d'ensenyament i que a sobre estigues vista com a una manera de demostrar el poder del pare sobre la seva família.
Per altre banda, trobo que si que avui en dia entenem l'homosexualitat molt més diferent a aquells temps, però desgraciadament encara hi han persones que no toleren l'amor entre persones del mateix sexe i això fa que fem un pas enrere a la nostre evolució.
Bona entrada!
Anònim ha dit…
M’ha sobtat que la finalitat de l’homosexualitat fós una raó cultural i política. La visió sobre la homosexualitat ha variat amb el pas dels anys, sobre tot amb el d’aquella època, però en l’actaualitat, lamentablement, encara hi ha gent que no ho comprèn ni ho accepta. És curiós que la bisexualitat fós acceptada i l’amor entre dues persones del mateix sexe no. Bona feina!
Berta Dong Reixach ha dit…
M'ha sorprès que en aquella època l'homosexualitat no involucres res d'amor ni de sentiments, només era una raó de cultura i política.
Ho trobo molt injust que la pederàstia fos acceptada, i que a més diguessin que era per la formació dels adolescents. Molt bé per Grècia que normalitzaven la bisexualitat.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES