HADES, DÉU DE L'INFRAMÓN

En la mitologia grega, el món dels morts o inframón era regnat pel déu Hades. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hèstia, Demèter i Hera. I a l'igual que els seus germans va ser devorat pel seu pare, amb l'objectiu que cap dels seus fills li arrevatés el tron, i alliberat per Zeus. Hades era representat amb un casc de la invisibilitat, un carro empès per quatre cavalls negres i junt amb un gos de tres caps que guardava l'entrada del món dels morts. L'inframón era el lloc on anaven les ànimes dels difunts i, també, on residia Hades.


Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans Zeus i Posidó, i els ciclops li van lliurar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els tres germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón.



Hades es va convertir en un amo despiatat i cruel, que no permetia la tornada a la terra de cap dels seus súbdits. Un personatge reconeixible d'aquest món, era Caront: el barquer encarregat de transportar a les ànimes dels morts a la seva barca per portar-se les a Hades. L'esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on ell les recollia i les portava a l'altre costat. Era representat com un home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.


Caront, Gustave Doré

Una vegada a la vora, vigilant les portes s'hi trobava el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixava entrar vius ni escapar morts. Més enllà de les portes de l'infern s'hi trobava el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i els esperits menors. Més enllà es trobava la Plana del Judici, on un cop jutjades les ànimes eren enviades al Tàrtar si eren malvades o als Camps Elisis si eren bondadoses. Més enllà del pla del judici es trobava el Palau d'Hades, on vivia amb la seva dona Persèfone.

El rapte de Persèfone, Luca Giordano

David Raurell
4t ESO

Comentaris

Rebeka Picoiu ha dit…
Mai havia sentit a parlar de Hades, però m'he adonat del canvi que fa Hades convertint-se en un amo despietat i cruel. I tot això per sortejar la sobirania entre els tres germans. Tot i això, em pregunto quins mites o llegendes hi haurien si no sapiguessim de l'inframón.
Fernanda Paredes ha dit…
El fet de que Hades tingui un casc que el faci invisible no us fa pensar amb els fantasmes i amb la capa que li donà la mort a un personatge de Harry Potter? Seria provable que a dia d'ara encara s'agafin idees mitològiques? Una entrada molt interessant. Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
Dedueixo que el fet de tenir el lloc més poc desitjat de la sobirania que es van sortejar el va fer tornar un home despietat i cruel, ja que no crec que fos gaire positiu reinar i viure a l'inframón.
Bona feina!
Júlia Sabat ha dit…
Aquest Déu se sol representar com un Déu vell, però se'l representa poc a conseqüència de la por que se li tenia. Realment des d'alguns altres punts de vista no era cruel, sinó just, ja que la mort és un fet natural.
Molt interessant!
Realment, la descripció que has fet sobre l'infern, m'ha fet pensar en que no hi ha gaire diferència entre l'infern grec i el de les altres cultures. Tot i la abismal diferència que hi pugi haver entre algunes religions, l'existència de l'infern les uneix en certa manera.
Una cosa que divergeix de la cristiana seria la maldat de Hades, que ell no és malvat sinó que només va tenir mala sort en tocar-li la sobirania.

Bona Feina !
Aquest déu era molt respectat tant per els ciutadans grecs i per alguns altres déus, per la por que se li tenia, ja que era cruel i gens pietos.


Molt interessant!
Bruna Villegas ha dit…
Deixa'm afegir que el fet de regnar l'inframón (la part menys desitjada a l'hora de repartir-se les terres amb els seus germans, Zeus i Posidó) va provocar que raptés a Persèfone, la qual posteriorment es convertirà en la seva dona. Bona feina!
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant i ben explicada, tot hi així tinc un dubte: perquè si l’inframon esta controlat per Hades, Ca Cèrber, el gos de tres caps, és l’encarregat de vigilar qui n’entra i en surt?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES