LA MEDICINA ROMANA

Els primers metges varen ser grecs i van aparèixer en els primers anys de l'imperi, un d'ells va ser Claudi Galè (129-199 dC), grec però va començar a implantar la medicina a Roma, va ser nomenat cirurgià en una escola de gladiadors curant ferides. Seguint els ensenyaments d'Hipòcrates, en el qual és el fundador de la medicina antiga, abans es creia que en les artèries hi corria aire, però ell va descobrir que en les artèries hi corre sang i no aire. 


Un altre d'ells fou Aute Corneli Cels, aportava tota informació sobre la medicina, ens ha arribat un text d'ell, anomenat De Re Medica Libri Octo.



Cels enumera les dots d'un bon cirurgià: 

"Ha de ser jove o almenys, no gaire entrat en anys. Ha de tenir mà ferma, mai tremolosa. Ha de ser hàbil tant amb la mà esquerre com la dreta. Ha de tenir vista aguda i coratge. Ha de trobar-se desproveït de compassió com per no deixar-se impressionar pels crits del pacient, quan aquest ho inciti a apurar o tallar menys profundament del que és necessari". 

Instruments quirúrgics

En aquella època els que eren sotmesos a operacions quirúrgiques els únics anestèsics eren el suc de mandràgora i l'atropina.
La cirurgia estava molt més avançada que la terapèutica, a Pompeia s'han extret instruments quirúrgics que tenen una tècnica avançada, s'interessaven més per la cirurgia que pels medicaments. 

Segons Cels, els cirurgians operaven als ulls, intervenien hèrnies estrangulades i sabien extirpar les amígdales.

Operacions 
Un poble que sovint estava amb guerra, els soldats sempre anaven amb benes i gases i se'ls ensenyava a embenar. 

En aquella època es van crear els hospitals, on els malalts pobres eren internats i curats, a més, ja existia la divisió entre metges privats i metges públics.
Estaven organitzats en especialitats: metges generals (medici), cirurgians (medici vuinerum, chirurgi), oculistes (medici ab oculis), dentistes i especialistes en l'oïda.

Van reconèixer la importància de la higiene i la sanitat pública per evitar malalties, al 450 aC, el senat va ordenar que es procedís a la neteja de carrers i l'abastament de l'aigua.
Els arquitectes romans van construir aqüeductes, clavegueres i banys públics encaminats a assegurar un subministrament d'aigua potable de qualitat i un adequat sistema d'evacuació d'aigües residuals. 

Judit Osuna 
1r batx 

Comentaris

Anònim ha dit…
Tinc entès, tal com hem estudiat aquest any a l'assignatura de Ciències del Món Contemporani, que Hipòcrates no només va ser el fundador de la medicina antiga, sinó també de la medicina hipocràtica, la qual va posar els fonaments de la medicina (en aspectes com la sang i els ossos) que han estat vitals per evolucionar fins a la medicina dels nostres dies.
Unknown ha dit…
És certament interessant veure d'on venim, en aquest cas en la medicina. No sabia que els metges d'aleshores estiguéssin separats per especialitats, i ho he trobat molt interessant. Bona entrada!
Martina Vilar ha dit…
La veritat és que aquella època els metges i els cirurgians van descobrir coses noves del cos humà, van investigar molt... Jo tampoc no hi sabia que hi haguéssin dentistes, oculistes... Molt interessant!
Helena ha dit…
He llegit, també, que Aute Corneli Cels va ser un dels primers en experimentar amb éssers humans i és una de les majors fons de coneixement mèdic d'alexandrina. Molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES