HADES, SENYOR DE L'INFRAMÓN

A la cultura grega Hades era el guardià dels inferns. Consideraven que només hi havia un déu superior a ell, que era Zeus, del qual eren germans. A ells i la seva resta de germans se'ls-hi diu Déus de l'Olimp.
Els pares de Hades eren Cronos y Rea. La historia narra com Cronos devora als seus fills, menys a Zeus, gràcies a Rea, que el salva intercanviant-l'ho per una pedra. Cronos no vol que cap fill el destroni com va fer ell amb el seu pare. Zeus acaba derrotant al seu pare i allibera a tots els seus germans. Després, Zeus i Hades lluiten contra els titans per ser-se amb el control del món (Titanomàquia). El seu poder també es diferencia per posseir el casc de la invisibilitat, que el va ajudar a guanyar batalles contra als seus enemics.
Zeus va decidir compartir l'univers amb dos dels seus germans. Ell va triar ser senyor dels cels, Posidó el senyor dels mars, i Hades el senyor del món subterrani, de l'inframón.

HADES I PERSÈFONE

La historia dona la explicació de les estacions de l'any. Hades veu a Persèfone recollint flors i s'enamora de ella. Perséfone es la filla de Demèter, la deessa de l'agricultura i la fertilitat. En aquell mateix moment va decidir raptar-la i casar-se amb ella.
El rapte de Persefone.
En veure que passaven els dies, i Persèfone no tornava a casa, Demèter, va anar a buscar a la seva filla. Es va passar dies buscant-la, però per més que la busqués, no la trobava. Trista i encoleritzada per la desaparició, va retirar tots els seus favors a la terra, condemnant.la a un hivern etern
conjuntament amb els seus habitants. Els arbres ja no donaven fruits, les flors no germinaven, als camps no hi creixia cap cereal. i això provocà la mort de molts a la terra
Zeus va descobrir la treta d' Hades, i per solucionar el conflicte va enviar a el seu missatger; Hermes.
El missatger va baixar als dominis de Hades, a l'inframón. Hermes va pregar al governant de l'infern que deixés tornar Persèfone al costat de la seva mare. Finalment Hades va acceptar, però al disposar-se a marxar Persèfone, l'astut Hades li va oferir un gra de magrana. Ella confiada se'l va menjar. La norma del inframón era clara, tan per déus com per els mortals. Qualsevol que mengés algun aliment a l'infern hauria de residir per tota la eternitat en ell.
Zeus, en assabentar-se de l'estratagema d'Hades, va arribar a un acord amb Demèter per evitar la seva fúria. Durant un terç del any, Persèfone estaria amb Hades a l'infern, i la resta de l'any, amb la seva mare.
D'aquesta manera, els antics grecs explicaven les estacions de l'any.
Hi ha moltes històries relacionades amb Hades, com: Hades i Teseu, Hades i Orfeu, etc.



HADES AL MÓN ACTUAL

En els nostres dies, s'ha adaptat la figura d' Hades a pel·lícules, llibres, contes, etc.
La figura d'Hades és completament diferent, ja que els antics grecs li tenien molt respecte, però era totalment aliè a les persones, no li temien si elles no el feien enfurismar de manera directe (com és el cas de Sísif). Avui en dia s'ha escenificat Hades com maligne i cruel.

Amanda del Río
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
No sabia que també existia un mite sobre les estacions de l'any. És curiós, i tampoc no sabia que Zeus va aconseguir alliberar als seus germans, que el seu pare Cronos s'havia menjat.
Quant al fet que s'ha cruelitzat a Hades, en saps el motiu? Jo crec que probablement és causat pel cristianisme, ja que 'anar al cel' seria quelcom bo després de la mort, i per tant anar a l'infern seria negatiu o dolent.
Helena ha dit…
M'agrada que tinguessin en compte aspectes o temes que actualment son un tabú, com ara la mort. Ells tractaven la mort com a alguna cosa que s'ha de tenir en compte i actualment se'ns fa molt difícil parlar-ne. Tot i així, aquest déu ha influenciat molt dins la nostra cultura i pel que he llegit, s'han escrit cançons inspirades en ell per parlar sobre temes per a reflexionar. Molt interessant!
Nora Prado ha dit…
Hades era un Déu molt reconegut i avui en dia no és parla gaire del tem de la mort.. però fent referència aquest Déu era clarísim que i tenia que sorgir ja que per el que tinc antes els avantpassats no tenien cap mena de vergonya per parlar d'aquests temes... es impressionant els canvis que emb fet!
Unknown ha dit…
Hades sempre ha estat vist com un déu maligne, també durant l'època grega. Tot i així, només va segrestar a una dona, que hi ha versions que diuen que es va enamorar d'ell. Zeus estava segrestant dones contínuament, i no està tan rebutjat com Hades. Qui és, doncs, el veritable diable?
Carla Erra ha dit…
M'ha cridat molt l'atenció el fet que no sigui tan dolent com el classifiquem nosaltres. Segurament ho fem perquè el relacionem amb el déu dels inferns del cristianisme, Satanàs, però la realitat és que tenen actituds ben diferents encara que els dos governin l'inframón.
Molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES