EL DÉU APOL.LO

Apol·lo era el déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol. Era jove, bell i sense barba, sempre se'l veia amb una lira o arc i carcaix, corona de llorer i un corb.

Presideix el cor de les nou Muses, que segons mites eren les 9 filles de Zeus, que es van engendrar en 9 nits consecutives i sempre van ser verges i pures, eren les divinitats de les arts.
Les fletxes que Apol·lo tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador. Eren oracles molts santuaris dedicats a Apol·lo, el més important dels quals era el de Delfos. Si bé els seus nombrosos amors són molts cops dissortats.

La seva aparença és la d'un jove molt bell imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquerra un carcaix.El animal amb què se'l representava era sempre el corb.

Apol·lo sempre va ser molt "famós" tant amb els Grecs com amb els Romans, se li han dedicat moltes escultures i ciutats en el seu nom

Apol·lo després de matar a la temuda serp Pitó que s'amagava a la muntanya Parnàs, Apol·lo ple d'orgull per la victòria va tenir la valentia de burlar-se del Déu Eros(cupido) per dur l'arc i les fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infal·libles ja que havien matat aquella immensa Pitó, però, Eros va dir que les seves feien molt més mal, ja que es tractava de l'amor.
Eros tenia dues fletxes, una amb la punta daurada, que era la de l'amor i la passió i altra era amb la punta de plom, que era de l'amor no correspost o rebutjat. Eros molt enfadat li va tirar Apol·lo la fletxa daurada, fent que s'enamorés de la nimfa Dafne, però Eros li va tirar la fletxa de plom a Dafne fent que odiés l'amor, i sobretot el d'Apol·lo,
Així que Apol·lo perseguia constanment Dafne, però ella fugia com si ell fos un monstre. Ella es va amagar en les profunditats del bosc però gràcies a l'ajuda dels déus Apol·lo la va poder trobar, i quan la noia es va veure sense escapatòria li va pregar al seu pare Paneu que la convertís en qualsevol cosa per conservar la seva llibertat i la va convertir en una escorça d'arbre.
Apol·lo i Dafne, Bernini
ESCULTURA DE DAFNE I APOL·LO DE BERNINI:

Ha sigut una de les escultures més famoses d'aquest mite. Va ser creada per un gran escultor italià anomenat Bernini, entre els anys 1622 i els anys 1625.
És d'un estil molt peculiar, com és el barroc i està feta de marbre. És una escultura força gran de dimensions ja que fa 243 cm d'altura. Bernini ens vol ensenyar just el moment en què Dafne fa la transformació.

EL TRON D'APOL·LO:

El tron era alt i daurat, amb inscripcions màgiques tallades.Sobre el seu seient hi havia una pell de pitó i el seu respatller tenia una forma de lira de set cordes, també penjava un disc amb 21 rajos amb forma de fletxa, semblant  a un Sol.

el Tron d'Apol·lo. ubicació: MUSEU DE CALIFÒRNIA



Nora Prado
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo, que no soc un aficinat molt propens a la mitologia, conec bastant al déu Apol·lo. De fet, la seva importància encara avui és tal, que ens trobem casos com a Astèrix i Obèlix on aquesta divinitat és molt present quan apareixen els personatges romans.
L'escultura d'Apol·lo, si no vaig errat, l'he vista en molts edificis musicals i culturals antics importants en grans capitals europees.
Bona entrada Nora!
Helena ha dit…
Apol·lo és un dels déus més coneguts. A part del mite de "Apol·lo i Dafne" també surt al mite de "la maledicció de Cassandra, on apareix enamorat d'aquesta, però ell, al ser refusat, la maleeix. Així doncs, amb aquest fet i el que expliques que va arribar a burlar-se del Déu Eros, podem arribar a la conclusió que era un Déu força superb i pedant. Molt bona entrada!
Anònim ha dit…
Quin mite més interessant Nora!
No coneixia el mite de'Apol·lo i Dafne' i l'he trobat molt captivant, així que m'ha agradat molt.
Fantastica entrada Nora!
Unknown ha dit…
A filosofia també hem tractat el déu Apol·lo. Segons Nietzsche, representa l'exactitud, la mesura i la perfecció, cosa que no encaixa gaire amb els actes passionals que duu a terme en els seus mites. En fi, com tots els mites, versions diferents de la història! Una entrada molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES