RITUALS FUNERÀRIS

El ritual d'enterrament a l'antiga Grècia començava el mateix dia de la mort. El funeral començava a casa del difunt si era possible. Se'l cridava tres cops per assegurar-se que estava mort i per donar la seva mort per totalment confirmada, se li tancaven els ulls. Seguidament, la família del difunt, per assegurar-se de que la seva ànima no s'escaparia, li feien un últim petó. Les dones més properes a la víctima netejaven i perfumaven el cadàver, i era a la boca on hi posaven una moneda d'or, la qual representava que la víctima l'hauria de fer servir per pagar-li a Caront per arribar en el més enllà:
Les dones i el culte al mort.
Caront (personatge de la mitologia grega), fill de Nyx i i Erebus, tenia els ulls grisos. Aquests feien referència a la mort, ja que ell era el barquer encarregat de transportar les ànimes, que havien d'anar a l'Hades, mitjançant una barca la qual conduïa ell cap al més enllà. Cobrava una moneda d'or a totes aquelles ànimes que volguessin travessar el riu. Aquelles ànimes que no podien pagar-se el viatge ja que la seva família no havia col·locat la moneda d'or sobre la boca, sigués perquè la família era pobre o qualsevol motiu, deixava a les ànimes a l'altre cantó del riu durant centenars d'anys fins que un dia decidia transportar-les de franc.
Caront traient la moneda d'or per cobrar el viatge al més enllà.
Encara que la família fos d'un gran poder econòmic, estava prohibit rodejar el cadàver de les possessions més valuoses, només estava permès rodejar-lo de les corones que el difunt havia rebut en vida. A més a més, el rodejaven a base de flors com a simbolisme de l'estima de la família.
Per a anunciar que dins la casa hi presenciava un mort, es col·locaven branques d'avet o xiprer i com a senyal de dol no encenien foc fins la casa. 
Per transportar el cadàver al lloc d'enterrament, es posava dins d'una caixa de fusta oberta la qual era carregada per la pròpia família. 
Abans dels finals del segle I, el funeral se celebrava a la nit on l'única llum que il·luminava l'esdeveniment era la llum de les torxes. Les torxes eren símbol de desgràcia. Posteriorment, es comencen a fer les celebracions de dia però a aquestes no hi podien assistir nens, suïcides ni indigents.
La humatio era essencial. Consistia en llançar terra sobre el cadàver per simbolitzar una inhumació o una incineració. 
Per a les persones que havien estat a prop del cadàver, se'ls hi feia una purificació. Abans de la sepultura, es netejava la tomba i es netejava amb aigua als assistents del funeral.


Els nou dies seguits del funeral, es feien un seguit de "celebracions" les quals acabaven en dinars on es sacrificava un animal i la seva sang era oferida als avantpassats del difunt, als Déus i al difunt per a divinitzar l'ànima d'aquest últim.

A la tomba hi havia un conducte que enllaçava l'exterior amb l'interior de la tomba. Aquest conducte era utilitzat per a dipositar-hi ofrenes com: pa, vi, fruites, raïm, pastissos i diferents tipus de flors.



Helena Osset Canal

1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Pel que ens has explicat, l'enterrament a l'Antiga Grècia era molt proper i directe amb el difunt, i a més, ens ha deixat una herència molt important en aquest món dels enterraments. El taüt de fusta o la presència del xiprers en són bons exemples.
Cal destacar la diferència respecte altres estils de rituals de defuncions d'aquella època, com per exemple amb els egipcis. Els egipcis col·locaven les possessions més preuades i luxoses al voltant del cadàver; en canvi, els grecs només el podien envoltar de flors i d'aquelles corones que el difunt havia rebut durant la seva vida.
Unknown ha dit…
Sí que han canviat els funerals des de llavors! Actualment són més 'distants', podríem dir, ja que no es té tant contacte amb el cadàver, i el funeral dura un dia i prou, a més a més, els dies següents no es fa cap celebració ni res. També és més còmode fer un funeral avui dia, ja que la família no ha de transportar el cos enlloc, sinó que se'n carreguen els serveis funeraris.

M'ha semblat molt curiós.
Unknown ha dit…
Es nota com els grecs d'abans donaven molta importància a com enterraven els morts, potser també per les seves creences en la mitologia i en l'inframón, i com tenien uns enterraments més propers amb ells. Una entrada molt interessant!
Angie Pérez ha dit…
De rituals com aquest en puc treure una cosa molt important. En la societat romana i la grega la pèrdua d'una persona tenia una profunda repercussió en la vida dels altres. És obvi que davant d'una pèrdua tothom sent el dolor que sent i pel temps que ho sent sense posar data de caducitat, però trobo que, totes les molèsties que es prenien perquè el seu difunt passés de la manera correcta a un altre estadi és motiu d'un gran respecte.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES