ELS LLIBRES SIBIL·LINS

La mitologia, tant la grega com la romana, està plena de profecies i, si bé els grecs confiaven en l'Oracle de Delfos, els romans tenien els llibres sibil·lins, és a dir, llibres profètics.

EL MITE
Sibil·la libiana, de Michelangelo
S'explica que una vegada, una sibil·la, és a dir, una de les sacerdotesses d'Apol·lo encarregades de transmetre profecies, concretament la sibil·la de Cumas, va voler vendre al rei Tarquini Prisc, o Tarquini Superb, els nou llibres per un preu altíssim. El rei li va dir que no, i la sibil·la va procedir a cremar-ne tres. Li va tornar a oferir els que quedaven, pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar, i la sibil·lina va tonar a cremar-ne tres. El tercer dia la sibil·lina va tornar  aparèixer a palau, amb els tres llibres sobrants, i el rei, encuriosit, no li va poder dir que no. Així doncs, va poder comprovar com aquests llibres contenien profecies diverses, i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma.

PER QUÈ ES FEIEN SERVIR ELS LLIBRES?
L'origen dels llibres és desconegut, i es creu que estaven escrits en grec, i no en llatí. També es creu que estaven escrits en fulles de palmera.Van ser dipositats al temple de Júpiter, al Capitoli. Eren custodiats per diversos guàrdies, ja que el rei considerava que els llibres no podien ser vistos pel públic. Per tant, només podien ser consultats per oficials encarregats de la seva custòdia o per encàrrec especial del senat romà en casos de prodigis o desastres. No se sap ben bé què contenien, si prediccions, directives per algunes circumstàncies o simplement instruccions sobre algun tipus de ritual religiós. Un dels seus custodis va revelar els seus secrets i va ser condemnat a mort.

Sacerdots guardians dels llibres 

Els romans del segle II aC, en temps de la República, apreciaven molt aquests llibres, i els van guardar en un col·legi, guardat per sacerdots menors anomenats decem viri sacris faciundis. En temps de crisi, els consultaven per veure si hi havia una profecia que es pogués aplicar a la situació del moment.


DESTRUCCIÓ DELS LLIBRES
Els llibres van ser destruïts en l'incedi del temple el 82 aC, i aleshores van enviar ambaixadors cap a Grècia i Àsia Menor per trobar nous llibres. Així, una gran quantitat de llibres profètics van arribar a mans de particulars, i August va decidir cremar-los. Es van cremar uns dos mil llibres i només alguns es van poder salvar, i es van guardar al temple del déu Apol·lo al Palatí. August, però, més tard, va ordenar la reconstrucció de llibres. Tot i així, Tiberi, el seu successor, va considerar-ho ilegítim i va rebutjar la feina. Junt amb els pocs llibres sibil·lins custodiats, es van guardar alguns llibres profètics més, com el dels germans Marci o les profecies etrusques de la nifa Byoge.

Maria Erra
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada fantàstica, sobre la qual et sorgeixen dubtes per la bona explicació que has fet. La història dels llibres sibil·lins era desconeguda per mi i la veritat és que, com tot mite, té aquella part màgica que no et deixa indiferent. Hi ha alguns punts en relació a aquest mite que semblen que hagin succeït de debò, fet que encara m'agrada més perquè trenca una mica més amb la fantasia tan comuna d'aquest tipus d'històries.
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit…
Tal com ha dit en Ferran l'entrada és fantàstica, la veritat és que m'ha agradat molt però tot i això encara tinc dubtes que no s'han aclarit. Has dit que la sibil·la de Cumas va voler vendre els 9 llibres al rei Tarquini Prisc, per un preu que no era l'adequat i que per això el rei no va voler comprar-los. Per aquesta raó la sibil·la de Cumas va decidir cremar 3 llibres, i quan ho va tornar intentar i no va tenir èxit, va tornar a cremar 3 llibres dels que quedaven. La meva pregunta és que perquè cremava el llibre si els podia vendre a algú altre
Unknown ha dit…
Gràcies pels vostres comentaris! Respecte al teu dubte Varnpreet, en realitat no ho sé. El mite està explicat així. Suposo que la sibil·la només volia vendre els llibres al rei, que suposadament era el que tenia més poder. A vegades els mites ens presenten situacions així, que no entenem gaire, però és part de la màgia!
Unknown ha dit…
Trobo que els mites ja siguin grecs o romans, tracten temes molt diversos, com he vist a vàries entrades, fet que no sabia.

Sobre el que has escrit, però, és un tema una mica abstracte, ja que ens parles d'uns llibres de contingut desconegut, però profètics, els quals eren molt importants però curiosament ningú sap perquè.

A més a més, hi va haver força desacords quant a guardar els llibres o destruïr-los, cosa que fa que et plantegis encara amb més motiu perquè eren tan misteriosos i secrets.

Molt interessant.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES