EL RAPTE DE PERSÈFONE

Persèfone era filla de Zeus i Dèmeter i deessa de la fertilitat, l'ordi i les collites. 

Segons la mitologia grega, un dia Persèfone estava recollint flors tranquil·lament en companyia de les seves amigues nimfes i les germanes del seu pare; Artemisa i Atena, i quan estava a punt d'agamar un lliri, es va fer una esquerda al terra des d'on va sortir Hades i se la va endur. Alguns mites diuen que el rapte es va dur a terme amb l'ajut de Zeus, que a més de ser el seu pare, també és el germà de Hades. La mare de Persèfone estava molt entristida per la seva desaparició i mentre la buscava, al ser Persèfone la deessa de la collita, la terra es va tornar estèril.

Zeus, en veure tant trista la seva dona Demèter, li va demanar a Hades que durant part de l'any Persèfone pogués estar sobre la Terra i una altra part a l'infern amb ell.

Escultura de Demèter

Una altra versió, que és la que podeu trobar en el següent slideshare, explica que Persèfone collia flors amb la seva mare enlloc de amb les seves amigues les ninfes i que va ser el propi Hades qui va anar a la Terra per endur-se-la, tot estirant-li el cabell. Un cop al infern, Persèfone tenia gana ia Hades li va oferir dotze grans de magrana i Persèfone en va menjar sis. Dèmeter quan es va enterar del que havia passat li va anar a dir a Zeus i aquest li va contestar que un cop havia menjat el menjar de l'infern ja no s'hi podia fer res. Però al final van arribar a un acord, ja que Persèfone només va menjar sis dels dotze grans de magrada que Hades li oferí. L'acord consistia en que Persèfone passaria sis mesos a l'infern i sis a la Terra. A partir d'aquí, es va dir que els sis mesos que tot estava florit a la terra eren els mesos que Persèfone estava a la Terra i els altres sis que no, està a l'infern amb Hades.


Com a curiositat, us afegeixo el tràiler d'una pel·lícula que es va estrenar el 2012, que es diu La casa de Hades i està basada en la saga Els herois de l'Olimp i també forma part de les pel·lícules de Percy Jackson, el lladre del foc en la primera part de les pel·lícules i el que baixa al infern en aquesta.

A més a més, fent click aquí, podeu trobar una altra entrada de Persèfone feta en aquest mateix bloc. 

Ioana Sofrea
1 batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Ha set interessant descobrir aquest mite. Jo sabia la primer versió que expliques, però de la segona no en sabia res, i m'ha agradat conèixer-la. D'altra banda, vull dir que les diapositives i el tráiler de la pel·lícula m'han agradat molt.
Unknown ha dit…
Hola, Ioana, aquesta entrada m'ha agradat molt! És molt maco el fet que Persèfone pugui estar un temps amb la seva mare, Demèter. Però pobre Persèfone...
Bruna Villegas ha dit…
També havia llegit que la raó per la qual Hades s'emportà a Persèfone fou la següent: a l'hora de repartir-se el món, Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb el mar i ell amb el món dels morts. Insatisfet amb la seva recompensa va reclamar a Zeus alguna cosa més. Aquest li va permetre triar una dona, la que més li agradés, i seria seva. Hades va escollir Persèfone i Zeus li va concedir. Aquí és on comença la història. Bona feina!
Carla Erra ha dit…
El més interessant d'aquest mite és poder observar com una vegada més els grecs explicaven tot allò que desconeixien a partir d'aquestes històries divines. Aquest n'és un clar exemple. Expliquen que Persèfone neixen les estacions, un fet que és molt difícil explicar si no tens una base científica. Però d'aquest primer raonament sorgirà el què tots coneixem com a filosofia, que es qüestionarà aquests raonaments.
Bona feina!
Anònim ha dit…
Molt interessant! Voldria afegir que Hades i Persèfone van tenir dues filles: Melinoe, deesa dels fantasmes que quedaven a la Terra; i Makaria, deesa de la mort per compassió.
helena rovira ha dit…
Afegeixo que durant el temps en què Persèfone es manté allunyada de la seva mare, Demèter i confinada al món subterrani, la terra es torna estèril i sobrevé la trista estació de l'hivern.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES