PHILOGELOS (LLIBRE D'ACUDITS)


Un home presentava els seus últims respectes davant la tomba de la seva dona. Un que passava per allà li pregunta:   Qui descansa aquí?  — Jo, ara que per fi m'he pogut alliberar d'ella. 
Edició de Philogelos


És un acudit que podria ser perfectament dels nostres temps, però, efectivament, és un acudit de l'Antiga Roma. Pertany a un llibre anomenat Philogelos, que literalment vol dir "Amants del riure". És un llibre d'acudits escrit al segle IV amb llengua grega. Es tracta de la col·lecció d'acudits més antiga que es coneix i en conté 265. És un llibre que s'atribueix a Hierocles i Filagrio, dos personatges dels quals no se sap massa cosa.

Aquesta recopilació està dividida en diferents apartats com per exemple professors i alumnes, o intel·lectuals o ximples.

                                                                                 
S'han fet diverses edicions de Philogelos; la primera va ser al 1848 d'una editorial de París. Al 1869 es va treure una altra edició, en aquest cas una editorial alemanya, al 1963, una editorial d'Amsterdam i finalment al 2010, va ser una editorial de Madrid la que es va encarregar de publicar aquesta col·lecció d'acudits.També hi ha una edició multimèdia online (enllaç a baix) traduït a l'anglès.
Enllaç a Philogelos (on es pot llegir el llibre, veure vídeos sobre l'autor comentant la col·lecció... (anglès)) 
                                                                                                                   
Més acudits:

-L'esclau que em vas vendre fa poc ha mort.
-Per tots els Déus! Mai va fer res semblant quan estava amb mi.
Un jove va vendre tots els seus llibres quan li faltaven diners i després va escriure al seu pare: Pare, feliciteu-me. Ja estic tenint beneficis econòmics gràcies als meus estudis.
 
Un amic li va dir a un altre: "Felicitats! He sentit que la teva dona acaba de tenir un fill." L'home va respondre mig enfadat: "Sí, gràcies a amics com tu".
Un home va anar a veure un endeví incompetent i li va preguntar per la seva família. L'endeví li va contestar: "Tots estan bé, sobretot el teu pare". L'home li va dir que el seu pare portava deu anys mort, i l'endeví li va dir: "No tens ni idea de qui és realment el teu pare..."
Un barber, un professor distret i un calb van junts de viatge i acampen per a passar la nit. Decideixen fer torns per a vigilar l'equipatge i el barber s'ofereix voluntari per a ser el primer mentre els dos altres dormen. Però de seguida, el barber es comença a avorrir i per a matar el temps comença a afaitar el crani del professor. Quan acaba el seu torn, desperta al professor, que es toca el cap i exclama:

-Aquest barber és un autèntic idiota; m'havia de despertar a mi, no al calb!

Pau Pratsobreroca
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Que interessant que fessin un llibre amb acudits. I amb aquests exemples que has posat es veuen algunes coses sobre l'època que els i feia gracia. Una entrada molt original.
Cecília ha dit…
Si que tenien bon sentit de l'humor aquests romans. Crec que molts dels acudits d'aquest llibre fan riure ara, és a dir que no hem canviat tant en aquest sentit. M'ha agradat molt el del noi que ven els seus llibres i fa benefici gràcies als seus estudis :')
Unknown ha dit…
Aquests acudits demostren com era la societat de l'època. Tampoc hem evolucionat tant, tenim els mateixos acudits amb diferent llenguatge.
Valery Valencia ha dit…
Realment no hem canviat tant doncs, com tu has dit podrien ser la nostra època alguns d'aquests acudits.És prou preocupant que assegurem tant haver avançat i que algunes coses no canviïn.
Unknown ha dit…
La veritat és que, com dieu, en el sentit humorístic no hi ha hagut massa canvis. Aquesta entrada va molt bé per fer-te passar una bona estona de rialles després d'una discussió, per exemple. Molt bona entrada
Unknown ha dit…
quin humor que tenien aquests romans! Es molt interessant, et venen ganes de seguir llegint més.
Unknown ha dit…
M' ha semblat molt interessant la teva entrada perquè la veritat és que demostra que en realitat, actualment molts acudits d' aquests els podríem utilitzar, cosa que significa que tampoc hem evolucionat tant com ens pensem... (:
Unknown ha dit…
Tenim acudits molt semblants, que diuen el mateix, però amb paraules diferents. No hem canviat tant com ens volem fer creure a nosaltres mateixos.
Alba Le Riera ha dit…
Realment l'humor de les persones no ha canviat gens, ja que es poden entendre a l'actualitat perfectament. També podem veure que els acudits masclistes ja existien a la seva època, però que almenys també s'agafaven amb humor les situacions incòmodes.
Bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES