LA GUERRA DE TROIA

Els orígens de l'esclat de la guerra, es remunten quan es va celebrar el judici de París. Com li va passar als avantpassats de Zeus, va ser destronat per un dels seus fills. En assabentar-se'n, va fer que Tetis es casés amb un mortal. Peleu i Tetis, van tenir un fill. Li van posar Aquil·les de nom. Hauria de morir jove a Troia. Però, la seva mare, volent-lo protegir el va sucar al riu Estígia. Convertint-lo en immortal, excepte per on el subjectava: el taló.

Prèviament, al casament de Peleu i Tetis va ser tothom convidat, excepte Eris. Aquest, va aparèixer allí d'imprevist, i va dipositar una poma d'or. Amb una nota adscrita, la qual posava: "Per la més bella". Hera, Atena i Afrodita van reclamar-la, ja que creien que eren les més belles. Zeus va pretendre resoldre el problema triant un príncep de Troia: Paris. Les candidates van intentar subornar Paris. Atena li va oferir saviesa, destresa en la batalla i les habilitats dels grans lluitadors. Llavors Hera li va dir que li oferiria el poder polític i la submissió de tot el poble asiàtic. Finalment Afrodita, li va oferir amor. Paris, lògicament li atorga la poma d'or a Afordita i emprèn la tornada a Troia.


                                  Judici de Paris

Helena, progenitora de Leda, tenia molts pretendents. El seu pare tement que escollís un i els altres es posessin en contra, cridà Ulisses perquè l'ajudi a planejar una solució. El pla consisteix en què tots els pretendents acceptin la decisió d'Helena i protegir-la. Tria Menelau. Paris va a Esparta per firmar la pau amb Menelau, nou monarca d'Esparta. Menelau en conèixer la mort de la seva àvia se'n va a Creta, i Paris aprofita per raptar Helena amb ajuda d'Afrodita.

La navegació grega ataca Troia perquè retornin Helena. No ho aconsegueixen, moren persones dels dos bàndols. Els grecs els hi preguen que retornin Helena, però els troians no cedeixen ja que consideren que els hi ha fet mal l'exèrcit grec. Passen anys i panys i la guerra continua, com un vici. No es recorda el motiu de la lluita, però se segueix combatent. Sobtadament, comença un episodi decisiu de la guerra. En una lluita contra els troians, els grecs segresten unes dones, una de les quals és Criseida, filla d'un sacerdot d'Apol·lo.
                               Ciutat de Troia

Agamèmnon, com a líder grec tria Criseida de botí de guerra. El sacerdot va cap al campament i li diu que ofereix una gran recompensa a canvi de l'alliberament de la seva filla: una noia tan bonica com ella. Finalment, cedeix. Aleshores és quan comença la còlera d'Aquil·les, ja que quan li prenen la seva companya Briseda, promet no lluitar mai més al bàndol grec. D'ençà aquell moment, els grecs perden totes les lluites. Patrocle, el seu millor amic li prega ajuda, però aquest es nega. Cedeix les armes perquè pugui lluitar ell, però sense ajudar-el. Després de victoriosos combats de Patrocle en els quals acaba amb la vida de molts soldats troians, és mort per Hèctor. Quan Aquil·les pren consciència dels fets succeïts, torna a la lluita contra els grecs i mata molts troians intentant occir l'assassí del seu amic, Hèctor. Aquil·les aconsegueix l'objectiu marcat. Llavors Aquil·les encadena els peus del cadàver al carro i l'arrossega al voltant de la ciutat, mentre la gent de Troia l'observa des de les muralles. Hi ha una treva per al funeral d'Hèctor. Després de la treva els combats segueixen amb molta acció. Paris, suggerit per Apol·lo, dispara una fletxa envers el taló d'Aquil·les, l'únic punt feble d'aquest. Mor. Poc després les fletxes de Filoctetes maten a Paris, però Helena es casarà de nou amb Deífob, germà de Paris.


                                     Aquil·les tocat a l'únic punt feble: el taló.

Al cap de 10 anys de guerra, morts els principals, Ulisses construeix juntament amb Atena, un cavall de fusta amb l'interior buit per amagar els millors guerrers grecs. El deixa davant la ciutat. Els troians de bon matí, pensen que els grecs han abandonat el campament, quan veuen el cavall davant de la muralla, se'n adonen que és molt gran i tiren la muralla a terra per poder-el entrar. Heus aquí l'episodi que posarà fi a la guerra. Els troians fan festa, celebren la victòria. Els grecs aprofiten per sortir del cavall i incendiar Troia i matar els troians. I així s'acaba la poderosa Troia.


                                                   Quan els troians entren el cavall gegant.                                   

Una pel·lícula que il·lustra la guerra de Troia d'una forma més extensa.

Jofre Palau
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
L'any passat vaig fer una entrada semblant. No fa falta dir que m'ha agradat molt. I parles sobre Helena de troia, de qui volia fer jo l'entrada, i m'ha agradat molt com ho expliques tot.
Aina ha dit…
Sempre m'ha agradat molt aquesta la història de la guerra de Troia, la trobo molt interessant i la manera d'explicar-ho fas que sigui molt entenedor.
Unknown ha dit…
Havia sentit molt a parlar de la Guerra de Troia jo. M'agrada molt el tema del judici de Paris, ja que es molt interessant veure com les tres deesses es barallen per ser la més bella. Molt bona entrada!
Anònim ha dit…
Fa un parell d'anys vaig escollir una optativa de mitologia i des del primer dia que hem van explicar la guerra de Troia, m'ha quedat gravada, i crec que aquesta història no la oblidaré mai. És molt interessant i apassionant.
Hola Jofre! T'haig de dir que m'ha agradat molt la teva entrada perquè sempre he sentit a parlar sobre la guerra de Troia però algunes coses que has explicat les desconeixia per complet. M'ha captat molt l'atenció quan has parlat sobre el cavall de fusta que van construir Ulisses i Atena, ja que quan era petita mirava Les tres bessones i un dia va sortir aquest capítol de la guerra de Troia, però en aquell moment desconeixia per complet què estava mirant i ara m'ha quadrat bastant tot. M'ha fet força gràcia i m'ha agradat molt aquest detall de ficant-se la pel·lícula completa per mirar!

Felicitats per l'entrada!
Unknown ha dit…
Sempre ma apassionat molt la guerra de Troia, desconeixia moltes coses que has comentat en la teva entrada, ho expliques tot molt bé!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES