INSTITUCIONS I POLÍTICA

La República romana va crear un gran model polític d'allò més interessant, el qual va trobar el seu equilibri entre tres òrgans polítics que es controlaven mútuament: els magistrats, el senat i les assemblees del poble o comicis.

En la constitució republicana, fonamentada sobre la separació de poders, els magistrats representaven el poder executiu. 



Aquí trobem les magistratures següents:

- ELS CÒNSOLS (consules): dos magistrats suprems anuals amb poder civil i militar.

- ELS CENSORS (censores): encarregats del cens (es feia cada cinc anys, tenint en compte el patrimoni dels ciutadans) i de la vigilància dels costums. 

- ELS PRETORS (praetores): administradors de justícia.

- ELS CUESTORES (quaestores) encarregats de la hisenda pública. 

- ELS REGIDORS (aediles): encarregats del proveïment de queviures, de la policia de la ciutat i de l’organització de jocs i festes.

- ELS TRIBUNS DE LA PLEB (tribuni plebis): protectors dels drets dels plebeus. 

- ELS PROCÒNSOLS I ELS PROPRETORS: governadors de les províncies. 

El senat als primers anys de la República, estava compost per 300 senadors, però en va arribar a tenir 900 al final d’aquest període. El càrrec era vitalici i representava, davant la temporalitat dels magistrats, el poder permanent.

Esquema bàsic

Al principi, només els patricis podien accedir al càrrec de senador, però posteriorment també ho van fer els plebeus. Algunes de les seves atribucions eren exercir la vigilància sobre la religió nacional, dirigir la policia exterior (nomenar i rebre els ambaixadors) i organitzar i governar les províncies

En situacions de crisi el Senat podia, excepcionalment,  nomenar un dictador durant sis mesos, elegit entre els antics cònsols i amb plens poders. Acabat el termini havia de dimitir.

Els comicis elegien cada any els magistrats d’entre els que formaven part del Senat. El sufragi no era directe, sinó que es votava per grups: cúries i centúries. també proposaven algunes lleis i impartien justícia. Representaven, en teoria, la sobirania directe al poble, però en la seva composició dominaven els rics.

Àlex Alemán
1r Batx

Comentaris

Montse ha dit…
Gràcies, Àlex, per l'entrada!
Seríeu capaços de posar l'equivalència d'aquests càrrecs polítics amb els que tenim a l'actualitat?
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Àlex!
La veritat és que m'és difícil comentar-la ja que estic molt perduda en aquests temes...
Per una banda, m'ha semblat que és molt oportuna aquesta entrada ja que fa poc han passat les eleccions, no obstant, com he dit abans, sobre polític no en sé res.

La veritat l'esquema bàsic que has penjat m'aclara més, fa veure que entre sí tot estava molt connectat.
Laia Fernández ha dit…
No n'havia escoltat a parlar mai de la política dels romans. Des de sempre i diria que per sempre, hi ha hagut algú superior a la resta de persones i que mana sobre elles. bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES