EL DRET ROMÀ

El dret com nosaltres el coneixem és el conjunt  de normes que regulen la convivència social mitjançant la fixació d'unes regles. El dret romà és el conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques del poble romà des de la seva fundació fins a la caiguda de l'imperi d'Occident i que va seguir fins a la desaparició de l'imperi d'Orient.

Hi havia diferències entre el ciutadà romà que havia de seguir l'ius civile (dret civil) i la resta d'habitants dels diferents territoris que seguien l'ius gentium (dret del pretor).

Ius civile: Recollia els drets principals dels ciutadans romans tot i que hi havia una delimitació dels drets i es discriminava algunes persones:

- La dona no tenia dret a l'ius sufragii ni a l'ius honorum.
- Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir.
- Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a l'ius comercii.
- Els nens tenien pocs drets, fins als 25 anys no tenia capacitat per actuar.

Drets de l'ius civile:

-Drets privats:
 ·Ius conubii, dret al matrimoni.
 ·Ius comercii, dret a posseir béns, comprar i vendre.
 ·Testamentifacio, dret a testar i a ser testimoni o beneficiant del testament.


-Drets públics:

 ·Ius sufragii, dret a votar.
 ·Ius honorum, dret a ser escollit en càrrecs públics.
 ·Ius provocationis, dret a apel·lar a l'assamblea del poble en contra de la sentència d'un magistrat.

Principals lleis de l'ius civile:

Mos Maiorum: Els pontífexs s'encarregaven de jutjar els actes i comportaments. Aquest sistema era arbitrari i el controlaven els patricis.

- La Llei de les XII Taules: Els plebeus es queixaven de les lleis orals perquè perjudicaven els seus drets i no hi havia igualtat, però al final van aconseguir que les lleis es posessin per escrit i que estiguessin a l'abast de tothom.

- La Lex Canuleia: Autoritzaba el dret al matrimoni entre patricis i plebeus.

Com s'obtenia la ciutadania?
S'obtenia a partir del naixement en un matrimoni legal entre ciutadans o per concessió (a vegades l'estat concedia la ciutadania a persones en particular).

Ius gentium:
Els que vivien a fora de la ciutat no eren considerats ciutadans de ple dret per tant l'ius gentium regulava les relacions dels romans amb els estrangers que vivien dins de l'estat romà.

Principals lleis de l'ius gentium:

- Els edictes dels magistrats només podien dirigir-se al poble per escrit.
- La jurisprudència: (homes experts en la vida pública i l'aplicació del dret) assessoraven al magistrat per escrit.
- Els senatus-consulta: decrets emesos pel Senat.

Meritxell Redondo
1r batx

Comentaris

Laia Fernández ha dit…
A Roma almenys hi havia diferents lleis per les diverses classes socials, que en canvi a l'actualitat tothom viu sota les mateixes lleis i tot canvia segons el nivell econòmic que es tingui. M'ha fet gràcia la Lex Canuleia, trobo que és interessant que vagin haver de crear una llei per casar persones de diferents classes. bona entrada!
Manar ha dit…
Et veig tota una jutje Meri :)
em sembla interessant que es fagin lleis per cada classe social crec que en aquests temps a vegades es necessitaria el mateix. Comparteixo l'opinió amb la Laia.
Bona entrada!
Llúcia Gómez ha dit…
Jo crec que posar lleis a vegades és ben difícil, però que a Roma hi haguessin lleis per coses aixi,.. no m'ho hagués imaginat mai!
25 anys per poder tenir drets em sembla una mica massa.. però sort que les coses han canviat i és als 18! Bona entrada Meritxell
Unknown ha dit…
M'ha sorprès bastant les diferències que hi havia entre el ciutadà romà que seguia el dret civil i la resta d'habitants que seguien el dret del pretor.

Em fa molta rabia llegir el fet de que discriminaven a algunes persones, en concret a les dones.. Per sort tot això ha canviat! I el que m'ha sorprès ha estat que els magistrats provincials no es poguessin casar amb dones del país...

Per altre banda, ja havia sentit parlar alguna cosa sobre l'obtenció de la ciutadania, però no tenia ni idea que els edictes dels magistrats només poguessin dirigir-se al poble per escrit.

Bona entrada Meritxell!
Adrià Sanchez ha dit…
Molt bona entrada no em constava res sobre les lleis de Roma ha estat una entrada molt bona per aclarir dubtes. M'ha agradat molt els conceptes de els drets privats, les principals lleis i Lex Canuleia crec que és una llei original que es va inventar en l'època romana. Crec que tant com les lleis romanes i altres lleis d'altres països tampoc deixaven votar a la dona crec que és una forma molt egoista de veure el món i per sort avui en dia tot això ha canviat completament, avui en dia la societat té les lleis d'igualtat i les dones poden votar. Molt bona entrada. Enhorabona, gràcies per tota la informació.
Paula Campelo ha dit…
Has fet una molt bona feina Meritxell!

Mai m'havia parat a pensar com era el dret en l'època dels romans, però ara, després d'haver llegit la teva entrada, m'ha quedat tot molt més clar.

Després d'haver-li's donat un cop d'ull a algunes de les lleis que hi havia, puc dir que era una societat molt poc igualitària. Algunes de les lleis em semblen molt poc apropiades, com la de que no es tenia cap tipus de dret fins als 25 anys, o que hi haguessin unes lleis tan diferents entre les persones d'alta societat i els més pobres.

Tenim la sort que ara tot ha canviat, en aquest aspecte, a millor. Ara tenim drets als 18 anys i no hi ha tanta discriminació cap al sexe femení entre d'altres.
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES