ÍCAR I DÈDAL

Dèdal era un famós inventor que havia après el què sabia de la deessa Atena. Un dia, va descobrir que el seu nebot Talos el superava. Així, ell es va posar molt gelós, ja que el noi era més jove que ell, i el va matar, tirant-lo des de el terrat del temple de la deessa.

Després d'això, el van desterrar. Ell va anar a buscar ajuda al rei Minos, on va tenir relacions amb una de les esclaves i hi va tenir un fill, Ícar.

Després que Teseu matés el Minotaure, Minos va tancar Ícar i el seu pare dins del laberint, des d'on sabia que no podrien sortir-hi mai més. Els dos presos van pensar que l'única manera de poder fugir era per l'aire, així que Dèdal va inventar unes ales amb cera i plomes per ell i pel seu fill. Ell ja li va advertir al seu fill que no volés prop del sol (per si la cera es desfeia) ni gaire prop de l'aigua (per si se li mullaven les plomes).

Ícar, massa content de la seva sobtada llibertat, va volar massa alt - com si tingués la intenció d’arribar al paradís - i així la calor va començar a debilitar la cera, causant que algunes de les plomes es caiguessin. Desesperat, Ícar va intentar moure els braços, però no hi va haver res a fer. Va caure al mar i va morir.

El pare es va posar molt trist, i així va ser que la terra propera on havia caigut el seu fill es va dir “Icària”, en la seva memòria. Després, Dèdal va anar a refugiar-se a Sicília, a la cort del rei Còcal. Malgrat això, Minos el perseguia. Dèdal va instal·lar al palau canonades d'aigua calenta i va matar Minos amb la calor quan ell es banyava.

Si voleu saber-se més, deixo aquí el link per anar al web d'on he tret la informació.

Aquí deixo una imatge de Jacob Peter Gowi, La caiguda d'Ícar.

Anahí Domínguez

1r Batx

Comentaris

Aina ha dit…
Pobre Dèdal fa una mica de pena veure com el teu fill mor d'aquesta manera. Encara que penso que abans de que se li mori el fill, Dèdal no es porta massa bé matant al seu nebot Talos. Bona feina Anahí.
Maria Guallar ha dit…
Ostres, me'n recordo d'haver sentit aquesta història, ara fa temps, tot i que no l'havia llegit tant detallada. És una història interessant, però trobo que Dédal es passa molt.
Una entrada molt ben aconseguida.

Maria Guallar Comas.
Judit F ha dit…
Sí, jo també estic d'acord amb la Maria, es passa molt.

La veritat és que si que és interessant, està molt ben fet!
marta b ha dit…
Jo crec que aquest conte és molt interessant , però també és trist, ja que el pare veu la mort del seu fill.
Molt bon treball fent aquesta entrada
MartaB
Andrea B. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrea B. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrea B. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrea B. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrea B. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrea B. ha dit…
Hola!
Vaja, sí que era cruel aquest home, no? Matar al seu nebot, només per enveja.
Doncs, jo aquesta història no la sabia ben bé, l'havia escoltat una mica, però mai l'havia llegit sencera.

Gràcies per la informació!

Andrea B.
Roger Solé ha dit…
doncs a mi aqust mite m'agrada molt ja en un treball el vem treballar una companya i jo. Doncs si Andrea si que era cruel.



Roger S
Mariona Lucas ha dit…
Hola!
Jo també trobo que la història és molt trista però penso que Ícar auría d'aber fet cas al seu pare tot i que li fes molta il·lusió volar.
Mol ben feta l'entrada.
Adeu.
Adrià Sanchez ha dit…
Hola

Aquesta entrada esta molt be ja que aquesta historia es molt emocionant el fill hauria de fer cas.
Anna Solà ha dit…
Al principi, m'ha fet molta ràbia llegir com havia matat al seu nebot però al final... Ha de ser difícil que se't mori un fill i d'aquesta manera.
Jo també he escoltat aquesta història en alguna part, l'únic que no sé on.
A partir d'ara, la podré explicar i saber d'on l'he tret: del blog Clàssics a La Romana!
Laura ha dit…
Jo també crec que fa uns tres anys vaig sentir parlar d'aquesta història a mitologia, peò no m'enracordava gaire. Crec que l'història és bastant trista amb la mort del seu fil, però està molt ben redactada.
Bona feina Anahi!!
Unknown ha dit…
Les històries mitològiques romanes són pròpies d'un gran escriptor històric-fantàstic. Aquesta narra perfectament els sentiments dels personatges (la tristesa del pare per la mort del seu fill i els sentiments de ràbia que sentia contra el seu nebot).
Maria Rodriguez ha dit…
Trobo que aquesta història és molt interessant, i alhora trista com dieu la gran majoria. Ha de ser molt fort veure com mor el teu fill!

Està molt bé Anahí
Andreu Queralt ha dit…
Deu ser molt trist veure morir el teu fill, i encara més de la manera com va morir, però mira que matar el seu propi nevot... però ves a saber que pensara la gent de nosaltres d'aquì a pocs milers d'anys...
Andreu Queralt ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mireia Cutura ha dit…
Com han dit, aquesta història és molt trsita, ja que només hi passen morts, primer la de Talos i per últim d'Ícar.
Això d'anar recordan diversos fets mitològics està molt bé, ja que molts de noslatres segur que no el sabíem, o no ens en recordàvem.
Molt bona feina Anahí!! =)
Andrea Padilla ha dit…
Sempre hem de seguir els consells de les persones més grans, són persones més sabies i amb més experiència, per això cal fer cas als nostres pares, tot que ha vegades ens sembli que només ens volen molestar, altres diuen coses molt importants :)
naual.T ha dit…
Ostres dons sí, es veritat que és molta trista aquesta història però personalment la part que més m'ha entristit ha sigut quan mor el fill de Dèdal.La veritat es que la història ni tan sols em sonava m'ha entretenit i agradat molt.

Gràcies Anahí!
Trobo que aquesta história a estat molt interessant,encara que va acabar malament perquè es va morir el seu fill, tambè penso que si s'hagès quedat en el laberint tingués més probabilitat de viure encara que mai més poguès sortir, només en l'intent va morir. Però suposu que estaven desesperats i que no es volien quedar allà tota la vida..
M'agradat molt aquesta história es com d'acció barrejada amb tristesa!
Molt bona publicació Anahi.
Yasmina Ketami ha dit…
és una història molt interessant, realment existeix encarauna terra amb el nom del seu difunt fill?
Gràcies.
Ester ha dit…
Doncs jo penso el mateix que la Naual, he trobat molt trist quan a mort el fill de Dèdal. Bona recerca Anahí!
Nadine ha dit…
El que es pot arribar a fer per gelós... sempre e pensat que ser gelós et porta per mal camí. Per exemple, en aquesta història arriba a matar el seu nebot per els gelós. És molt trista la historia peró interessant a l'hora.

m'ha agradat!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES