EL JURAMENT DELS HORACIS

A Història de l'art, com tots sabeu, ens expliquen moltes obres d'art (escultures, pintures, arquitectura...), i cadascuna d'elles va relacionada amb un moviment, tècnica... i moltes d'elles amaguen una història!
Bé, l'altre dia, ens van explicar el quadre d'El jurament dels Horacis, un quadre que segur que molts de vosaltres l'heu vist!
Doncs aquí jo us deixo una mica d'informació sobre el quadre i sobretot, sobre la història que amaga, que és clàssica!


El jurament dels Horacis és una pintura que correspon a finals del segle XVIII, a l’art Neoclàssic. El detonant del neoclàssic va ser el descobriment de la ciutat de Pompeia, que havia estat sepultada per les cendres del volcà Danubi. Amb això es va descobrir com era l’art antic, i va ser una cosa que va sorprendre molt. Van aparèixer frescos romans, estàtues, construccions que van fer que l’art tornés a tenir les característiques de l’antiguitat. Així l’art neoclàssic s’adopta per representar personatges públics, per representar canvis que s’estan produint a la societat o al món, etc, a partir d’escenes del passat que busquen alguna cosa que canviï el present.


L’obra va ser pintada per estar al Palau del rei Lluis XVI. El tema de l’obra és històric: es basa en una història de l’antiga Roma, de l’època de la Monarquia. Roma estava amb guerra amb Alba, una ciutat propera a Roma. Les dues ciutats volien acabar amb la guerra, així que amb els tres soldats més bons de cada ciutat, farien una lluita. Els soldats de Roma, eren els germans Horaci, i els de la ciutat d’Alba, eren els germans Curiasi. Van lluitar, els Curiasis van matar a dos Horacis, però l’últim Horaci va ser molt valent i va acabar derrotant als Curiasis. Així va guanyar Roma.

En el quadre se’ns mostra el moment en el qual els germans Horaci juren al seu pare que lluitaran fins a la mort perquè guanyi Roma, i alhora la mare, la germana, i la dona d’un dels germans ploren per por a perdre’ls. Malgrat tot, després de l’arribada de l’últim Horaci a la ciutat, aquest es veu mogut a matar a la seva germana, la qual mantenia una relació amb un Curiasi.


Aquest és un quadre que m'agrada molt! I a vosaltres? Quin penseu que és el tema que amaga el quadre? (penseu i relacioneu-hi la història...)

Mireia Vidal
2n batxillerat

Comentaris

Jony ha dit…
A mi també m'agrada molt aquest quadre, el tema que presenta és l’exaltació d’aquells que lluiten per la pàtria. Aquest tema està relacionat molt amb el quadre ja que la intenció de l’ artista sembla ser que era comparar el període de la república romana amb la monarquia francessa que volia arribar a ser i tenir la mateixa organització com l’època de la república romana.
En definitiva com molt bé has explicar els germans horacis tenien que lluitar per roma i juraven fidelitat al igual que el francessos tenien que ser fidels i lluitar per el seu país. Ara bé de quina manera es tenia que lluitar?
En aquest cas l’obra té moltes lectures però la idea era de que s’ha de lluitar per el país. El rei s’ho va prendre bé, ja que defenía que es tenia que defendre el govern de rei, però la lectura més usual era que s'havia de lluitar per les idees de la revolució francessa i així lluitar pel país,en definitva les nombrosses lectures de l’obra feien que cadascú ho miresi amb el seu punt de vista.
abigail ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
abigail ha dit…
Aquest quadre el vaig escoltar parlar a una persona, però no recordo de qui.
Repecte a la teva pregunta estic d'acord amb el Jony, amb la fidalitat, i defendre el seu rei.
Aina ha dit…
A mi també m'agrada aquest cuadre. Crec que l'història que amaga és que a finals del s. XVIII el rei Lluís XVI va demanar al David (autor del cuadre) que pintés un quadre que expreses la lleieltat que té que mostrar el poble al govern. Encara que els revolucionaria van trobar un altre significat, que era el de anar a lluitar contra el poder absolutista. Crec que és això. Bona feina Mireia.
Andrea Padilla ha dit…
Aquest quadre és molt interessant d'estudiar, a més l'estructura que presenta és bastant fàcil d'aprendre, a més es basaven en les normes clàssiques que havien deduit a partir de les restes que els havia arribat de l¡art clàssic, ja que escultura i arquitectura tenim moltes mostres, però la pintura s'ha anat perdent.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES