EL TEATRE GREC
Les representacions dramàtiques i les manifestacions escèniques sorgides en la civilització grega de l'antiguitat conformen el teatre clàssic grec. Aquest moviment artístic va tenir el seu auge entre els anys 550 a.C i 220 a.C
Inicialment, va evolucionar des de ser una pràctica sacra fins a convertir-se en un element de gran rellevància cultural, social i política.
 |
| teatre de l'antiga Grècia |
ORIGEN I EVOLUCIÓ
Els primers teatres grecs van sorgir com espais oberts de forma circular, on es duien a terme danses rituals. Aquest lloc, anomenat ''orchestra'', comptava amb una superfície de terra plana i uniforme, adequada per a les interpretacions de cants corals. Entre aquests, el ditirambe es considera, segons la tradició, l'antecedent directe a la tragèdia Àtica. Tots els teatres d'importància es van edificar a l'aire lliure.
El teatre va començar a Grècia com a part de celebracions religioses de Dionís, que incloïen processons, cants i danses. Originalment, aquestes festes tenien un fort caràcter religiós i ritual, però a mesura que passava el temps, es van introduir elements dramàtics, creant així les primeres obres teatrals. Tespis, un dels primers dramaturgs, va ser el responsable de separar l'actor del cor, creant així el que avui en dia entenem com a interpretació teatral.
ELS ESPECTACLES
Les representacions teatrals es caracteritzaven per utilitzar com a escenari el paisatge natural visible des de l'edifici on es duien a terme. A l'escena, el cor teatral jugava un paper central, mentre que els recursos escènics es limitaven únicament als elements de vestuari i complements dels intèrprets, com ara màscares, túniques i calçat elevat. Els textos dramàtics, escrits per autors com Aristòfanes, Tísper, Èsquil, Sòfocles, Eurípides o Menandre d'Atenes, eren recitats pels actors, inicialment com a veu col·lectiva i, més endavant, amb interpretacions individuals. Pels grecs, el teatre tenia una funció pràctica, i els dramaturgs donaven més importància al missatge del text que no pas a l'estètica, a la caracterització dels personatges o les seves relacions.
POSADA EN ESCENA I ESCENOGRAFIA
Es disposa de poca informació sobre la manera com es representaven les obres teatrals gregues, ja que únicament s'han conservat escrits amb els diàlegs que recitaven els actors. Se sap que no hi havia dones interpretant personatges i que, fins i tot si apareixia un rol femení, aquest era encarnat per un home. També es creu que l'ambició escènica es reduïa al vestuari dels artistes, que consistia en:
- Màscares:
Els intèrprets grecs feien ús de màscares o, en falta d'això, es cobrien el rostre amb argila o safrà. Ocultar la cara simbolitzava l'ús d'elements especials i poc habituals, imprescindibles per dur a terme el ritu. Quan el teatre va evolucionar i va deixar de ser un acte religiós, la màscara es va convertir en la peça clau que transformava l'intèrpret en personatge. Existien màscares que representaven ancians, joves, dones, etc. Amb el pas del temps, els artesans van aconseguir fer creacions molt realistes. A més, les màscares eren grans dimensions perquè es poguessin veure millor des del públic i, juntament amb els costums (calçat elevat), ajudaven a mantenir la proporció visual adequada amb les graderies. A banda d'això, també podien funcionar com a amplificadors del so de la veu de l'actor i, finalment, li permetien representar diferents personatges en una mateixa obra.
- Coturns:
- Indumentària:
Els vestits consistien, en general, en túniques de diverses llargades i capes. El color de les peces determinava el rang o l'estat d'ànim del personatge: els tons foscos s'associaven amb personatges afligits, els colors vius amb figures rellevants i les tonalitats neutre amb el poble comú. Per tal de mantenir una coherència en la seva aparença, els actors feien sevir farciments per donar volum a la roba i conservar la proporció amb els coturns i la màscara. També podien incorporar altres elements distintius, com corones en el cas dels reis.
ESPECTADORS
Durant les Grans Dionísies, Atenes rebia visitants procedents de diverses ciutats gregues, que aprofitaven la millora de les condicions marítimes pròpia de la primavera, després de l'aturada imposada pel mal temps de l'hivern. En canvi, en el cas de les Lenees, nomes hi participava la població local atenesa, segons es pot eduir d'una referencia explicitat que apareix en la paràbasi de l'obra ''Els Acarnesos d'Aristòfanes''.
PRINCIPALS FESTES I FESTIVALS
El teatre grec, a l'Antiga Atenes i en moltes altres civilitzacions, sempre ha estat estretament associat amb festes i rituals de naturalesa religiosa.
Segons la informació disponible, una de les festivitats més antigues i populars era la que es duia a terme a Atenes en honor a Dionís entre els dies 11 i 13 del mes grec anomenat antesterios (equivalent al febrer actual). A més algunes representacions en ceràmica grega semblen il·lustrar aquests festejos. Les celebracions s'estenien durant cinc dies:
- El primer, anomenat Pithoigia, consistia en l'obert una dels recipients on s'havia guardat el most des del setembre anterior, un vi que es consumia tant en honor de Dionís com pel plaer dels assistents.
- El segon dia, Choes, seguia l'ambient festiu, i es feia un sorteig d'una pell plena de vi entre els participants.
- Els tres últims dies, coneguts com Chytroi (<<les olles>>), estaven dedicats a Hermes i consistien en l'ofrena d'un guisat fet a base de cereals.
Comentaris