LA DEMOCRÀCIA ATENESA
La Democràcia Atenesa va sorgir al segle V aC a Atenes (Grècia) i és un dels primers exemples de democràcia al món. Aquest sistema polític es va desenvolupar en un context d'evolució social i política, on l'augment de la influencia dels ciutadans en els temes polítics anava sent de més interès.
En aquest nou sistema, tots els ciutadans homes tenien els mateixos drets polítics i obtenien la possibilitat de participar directament en l'àmbit polític. En aquest sistema, els ciutadans no només participaven en la democràcia directa on podien prendre les seves mateixes decisions, sinó que també servien activament les institucions que els governaven.
A part de Atenes, també hi van sorgir altres ciutats-estats que van tenir sistemes de democràcia (on podem destacar Argos, Siracusa, Rodas i Eritrea). Però, evidentment, la democràcia atenesa va ser sense dubte la més desenvolupada.
L'ASSAMBLEA I EL CONSELL
La paraula democràcia (demokratia) surt de demos, que es refereix al conjunt de ciutadans, i kratos, que significa govern.
Qualsevol ciutadà home podia participar en el principal òrgan democràtic de Atenes, en la assemblea (ekklesia). A l'assemblea els ciutadans es reunien per discutir i decidir sobre els problemes dintre de la ciutat, i ho feien almenys una vegades al mes (però el normal era entre dues o tres vegades). Qualsevol ciutadà podia interpel·lar en l'assemblea i votar les decisions simplement aixecant la mà. Si la majoria s'imposava, guanyava.
Era sovint que discutissin temes com les eleccions dels magistrats, l'organització dels subministraments de menjar, la legislació, els judicis polítics, la firma de tractats i la gestió de fons i assumptes militars. L'assemblea tenia el poder d'expulsar a ciutadans que podien arribar a ser perillosos, mitjançant la votació secreta en ostraka, un espai de llibertat d'expressió (parrhesia).
Participació Ciutadana a la Democràcia Atenesa
En l'Atenes democràtica, només els ciutadans homes majors de divuit anys podien participar en l'assemblea, mentre que els majors de 30 podien ocupar càrrecs superiors com a magistrats o jurats. Dones, esclaus i estrangers estaven exclosos de participar en aquest procés polític.
L'assistència dins de l'assemblea s'incentivava econòmicament per cobrir despeses de desplaçament, però no es permetia lucrar-se amb les despeses públiques. Els ciutadans representaven entre el 10 i el 20% de la població dels quals uns 3000 participaven activament.
Ostracisme
L'ostracisme era un mecanisme de la democràcia atenesa per expulsar temporalment un ciutadà considerat un perill.
Juan Manuel Jiménez
1r Batx
Comentaris