HIPÀCIA, LA BRILLANT LLUM APAGADA DE LA REPRESSIÓ CRISTIANA

Hipàcia va ser una filòsofa, matemàtica i astrònoma que va viure en el període hel·lenístic i va formar part de la doctrina neoplatònica. 


Hipàtia, Florencia Pinar

Va néixer a la província romana d'Orient d'Egipte, concretament a Alexandria. El seu any de naixement està situat entre el 350 i el 370. La seva tràgica mort es va produir a la mateixa ciutat on va néixer el 415. Hipàcia va portar una vida ascètica, pensament defensat per Plató.

Hypatia, Charles William Mitchell

Es desconeix qui era la mare d'Hipàcia, tanmateix, el seu pare era un il·lustre matemàtic i filòsof de l'època. El seu nom era Teó d'Alexandria, a més del seu pare, era el mestre d'Hipàcia des que era ben petita, i gràcies a l'anterior ella va ser capaç de poder adquirir coneixements prohibits a les dones de l'època. És necessari recordar que, en aquell moment de la història, l'educació no era permesa a les dones, no tenien dret a aquesta, i en addició les dones transcorrien el seu temps i vida tancades en els espais privats dels seus habitacles.

Teó va ajudar a que Hipàcia a, tal com deien les seves paraules; "ser un èsser humà perfecte", per aquesta raó li va instaurar una rutina que la elevessin a la perfecció tant de cos com de ment. El seu dia s'enriquia de exercici físic, banys beneficiants per la relaxació i l'estudi de la ciència, filosofia i la música.

Hypathia, Julius Kronberg

L'èxit d'Hipàcia en el món cultural es pot representar excel·lentment amb el següent fet: va ser capaç de liderar el museu, que va ser una mena d'escola per ella on va aprendre gran part del seus coneixements, on hi residien més de cent professors d'alt nivell. A més, va dedicar més de vint a anys a ensenyar matemàtiques, geometria, astronomia, lògica, filosofia i mecànica al Museu, la seva posició era la de càtedra de Filosofia platònica.

La genialitat d'Hipàcia era impressionant sobretot en l'àmbit de la invenció. Va crear diferents aparells com ara aeròmetre instrument que serveix per mesurar la densitat de l'aigua i d'alguns gasos.

També es coneix a Hipàcia com a una important figura política. Es diu que es dedicava a llegir textos filosòfics d'altres escriptors al centre de la ciutat. A més, s'afirma que diferents magistrats solien recórrer a ella en el moment de prendre certes decisions en torn la ciutat.

Scuola di Atene, Raffaello Sanzio.

El març de 415 dC la vida de Hipàcia fou llevada per un grup de cristians a la ciutat d'Alexandria. Em de tenir en ment que Hipàcia era pagana, religió contrària al cristianisme. Tanmateix, aquesta història té un rerefons polític, pel fet que Hipàcia no va ser capaç de reconciliar-se amb Ciril, patriarca d'Alexandria, per tant, aquest crea un grup, del qual el cap era l'escriptor Pedro, per assassinar la brillant filòsofa. Mentre Hipàcia tornava a casa amb el seu carro, la van fer baixar i, a la força, se la van emportar a una església anomenada Cesàrea que antigament havia estat un temple egipci però a l'època s'utilitzava per les pràctiques cristianes. En arribar al lloc, la van despullar, i van procedir a assassinar-la, a cops i a apunyalades. Seguidament van arrancar la pell del seu cos sense vida amb teules i petxines, les petxines sent un símbol de la religió cristiana. Finalment, van portar les parts desmembrades i destorçades del cos d'Hipàcia a Cinarón on cremaren les seues restes. 

Hipàcia no és només coneguda per la seva brillantor, la seva intel·ligència i per ser la primera dona reconeguda com a filosofa, però, sinó que també per ser una de les brutals víctimes de la violència cristiana que es veurà repetida durant anys i anys fins als nostres dies.

Per més informació sobre la biografia de Hipàcia us comparteixo aquest vídeo:


Maria Pey del Vado
1r BATX C


Comentaris

Maria Vasileva ha dit…
Molt bona entrada. Desconeixia completament l'existència d'aquesta dona i m'ha semblat molt interessant. Em sorprèn la rutina a la qual estava imposada cada dia, tant en activitats físiques i mentals. Encara que es passés tots els dies entrenant sense parar i estudiant, al final tot aquest esforç va donar fruit i es va convertir en una dona important i intel·ligent. Es va convertir en una filòsofa, donava classes i va obtenir molta importància. D'alguna manera podem aprendre que tot esforç i disciplina dona els seus fruits i aconsegueixes els teus objectius i somnis. Bona feina.
Gina Rodrigo ha dit…
Bona entrada!!!Em sembla increïble el seu dia dia i també dir que és important donar visibilitat a personatges com ella. Molt interessant.
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada! M'ha semblat molt bona entrada ja que no s'avia res sobres quest tema. El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la vida que ha tingut aquesta noia ja que ha fet moltes coses durant tota la seva vida i el seu dia a dia ja que li van instaurar una rutina per portar-la a la perfecció. Ha passat per molts procediments estudiant, donant classes etc. Però al final tot va acabar malament ja que la van assassinar després de tot el esforç que ha fet ja que en la seva època les dones no tenien els mateixos drets que l'home però ella ho va fer molt bé.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada interessant. La història de Hipàcia és sense dubte una de tristesa i tragèdia. És un recordatori dels temps turbulents en què va viure, durant el període hel·lenístic i del conflicte entre el pensament pagà i el cristianisme. Podem dir que va destacar molt en una època en què les dones tenien un accés limitat al món acadèmic. Va superar aquestes barreres i segurament va influenciar múltiples dones. És important destacar que la seva història perdura com un testimoni de la importància de la llibertat. Em sembla molt trist que va ser brutalment assassinada per un grup de cristians en un acte de violència extrem.
Angie Soto ha dit…
Una entrada interessant! No coneixia res respecte a l'historia de Hipàcia i m'ha causat molta curiositat. L'informació s'entén perfectament, però em sembla trist la manera en que va morir, dona molt de que pensar.
Maria Teresa Valls ha dit…
La història d'Hipàtia és molt interessant. Pensar que les religions, que en teoria reivindiquen la bondat, han servit com a motiu per fer mal a altres és molt trist. M'agradaria recordar una cita atribuïda a Hipàtia que mostra la seva saviesa:
"Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pas pensar."

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES