ORFEU I EURÍDICE

Després de l'aventura que viu Orfeu amb Jàson i els Argonautes, es casa amb Eurídice.

Un dia, Eurídice camina per un camí, juntament amb els Nàiades, i, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d'Aristeu, un pastor rival d'Orfeu. Ella s'escapa, però en la seva carrera trepitja un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Mor a la vegada que pensa amb el seu estimat.

Quan Orfeu descobreix el cadàver de Eurídice, decideix anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, s'atreveix per amor a fer allò que cap home havia gosat fer: emprendre un viatge a l'Infern.

Orfeu va a buscar Caront, un dels barquers de l'Hades, i li demana que el porti al Món dels Morts. Caront s'hi nega. Llavors Orfeu, per aconseguir el que vol, fa ús de la seva màgia i li toca una cançó amb la seva lira. Caront, embruixat, accepta portar a Orfeu on ell vol.

Quan Orfeu arriba a l'altre costat del riu, camina fins arribar a les portes, que són vigilades per Cèrber, el gos d'Hades, el monstre dels tres caps. Llavors Orfeu, per poder passar, recita una cançó amb la seva lira i aconsegueix arribar als inferns.

Just al arribar, es troba Perséfone i Hades, i canta una cançó amb la lira demanant que li torni l'ànima de la seva l'estimada. Amb l'embruixament de la seva veu, no pot negar-li. Mai ningú havia recitat un cant tan preciós a l'Infern, mai un amor havia estat tan lluitat abans, i la súplica d'Orfeu arriba als racons més llunyans del Món dels Morts, i per un instant el temps es para en aquell lloc tan fosc i putrefacte.

Hades accedeixen tornar-li la vida a Eurídice, però amb una condició, diu Hades:

"Has d'anar agafat de la seva mà, posar-te a davant seu i seguir el camí que us portarà al món dels vius, però sobretot no la podràs mirar als ulls, si ho fas la teva estimada es quedarà al Món dels Morts per sempre."

Junts, Orfeu i Eurídice, travessen el camí cap al mon dels vius, i quan Orfeu ja té els peus a la terra dels vius, es gira perquè no aguanta més i la vol veure, sense ser conscient que Eurídice encara té els peus al Món dels Morts.

Llavors, en aquell moment, en aquell mateix instant, veu l'instant en què perd la seva estimada, i veu com s'allunya d'ell per sempre.

Orfeu i Eurídice, Christian Gottlieb Kratzenstein

Phoebe Serres Prat

1r Batx

Comentaris

Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada molt interessant! Podem veure com fins i tot en aquest temps com s'explica una amor etern. Orfeu arrisca la seva vida per l'amor de la seva estimada Eurídice, perquè ell creu que la seva vida no val res sense ella al seu costat.
Justie Anaman ha dit…
Molt interessant aquesta entrada i un mite bastant tràgic. He trobat una mica de semblança en la història de Lot i la seva esposa en Bíblia: Lot i la seva dona van rebre la visita de dos àngels que els van aconsellar a fugir de la ciutat on vivien abans de la seva destrucció per part de Déu. Quan fugien, pero la dona de Lot va desobeir l'ordre dels àngels de no mirar enrere i es va convertir en un pilar de sal.

Orfeu experimenta un destí tràgic quan desobeeix l'única ordre d'HADES de no girar-se i ves la seva estimada que ja és dissolta o s'allunya.

Igual que la dona de Lot, penso que es gira com a resultat d'una temptació.
Edurne Ruiz ha dit…
Em sembla un mite molt interessant i una entrada molt ben explicada. Mai vaig entendre si verdaderament l'ànima d'Eurídice estava amb Orfeu o era un engany d'Hades. Crec que gràcies a aquest mite podem veure que la gent sempre acaba fent el que li diuen els impulsos i no el que ens manen.
Lucas Torres ha dit…
Es un mite molt tràgica, però es bastant bonic de que Orfeó hagi fet lo mes possible per portar-lo al mon del vius.
Angie Soto ha dit…
Mai havia sentit a parlar d'aquest mite, però m'ha semblat molt tràgic. Molt trist que Eurídice hagi mort al final per un escurçó i pensant en el seu amat. Molt ben explicat i redactat, m'ha agradat bastant. Molt bona feina.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES