ZEUS

L'Olimp és un lloc idíl·lic, amb grans palaus, però n'hi ha un que destaca per sobre de la resta que és el palau del pare dels déus i dels humans Zeus/ Júpiter. 

                                                       










Representació de l'Olimp                                                                 Estàtua de Zeus 432 a.C, Fidias


Zeus és el tercer fill de Cronos i Rea. El pare és a dir Cronos, el déu del temps es menjava els seus fills i Rea que era la mare va salvar en Zeus de devorat pel seu pare, donant-li a la mare Gea al nen i aquesta al va portar lluny del seu pare. 

Rea va agafar un pedra i la va embolicar com si fos un nadó, Cronos va agafar la pedra i se la va empassar. 

                                                       Rea donat a Cronos la pedra                                              

Quan Cronos va donar-se conte de que l'havien enganyat, va seguir buscant el seu fill. Gea va passar amb el nen per creta i el mont Egeu, Gea va donar al nen a tres nimfes perquè el criessin. Amaltea el va alletar, Adrastea i Io, va posar una cuna a les branques d'un abre això feia que el seu pare Cronos no el pogués trobar, ja que Júpiter no el podien trobar a la terra, al cel o a les aigües.

Zeus/Júpiter també estava acompanyat dels altres fills de Rea, què el protegien com a guerrers, i amb els seus escuts i armes feien molt soroll per que no es sentis els plors del nen.

                                                               Les nimfes, Botticelli
                                            

Sara Torres

4t ESO

Comentaris

Irene Altés ha dit…
Molt interessant. LLegint l'entrada, he pogut observar que Gea va entregar Zéus a tres nimfes perquè el cuidessin, això m'ha recordat a una escena de el conte clàssic de la bella dorment on, la reina, per protegir la seva filla de la maledicció d'una fada dolenta, entrega també l'Aurora (la bella dorment) a tres fades perquè la cuidin. És interessant veure com els autors de fa només quatre segles, encara agafen aspectes dels mites grecs per crear noves històries i contes.
Laura Font ha dit…
Aquesta entrada m'ha semblat molt interessant, explica molt bé tota la història de Zeus i els seus origens que són molt interessants i moltes vegades passem per alt, ja que donem molta més importància a les coses que va fer quan ja va ser adult i va arribar a tenir molt de poder. M'ha sorprès tota la història del pare de Zeus i com la seva mare el va donar a Gea perquè el protegís ja que mai l'havia escoltat, també m'ha sorprès com les nimfes protegien a Zeus i les tàctiques que feien servir perquè no el veies el seu pare.
Justie Anaman ha dit…
Salve!
Mai havia sentit a parlar de la infància de Zeus. Però voldria saber: per què Cronos es menjava els seus fills?

Molt interessant aquesta entrada!!
kawtar el mouden ha dit…
Mai he arribat a escoltar la historia de Zeus. M'ha semblat molt interessant, l'he entès perfectament i m'he sorprès molt de que el pare de Zeus, Crons, es menges els seus propis fills. M'agradaria saber el perquè!
Bassma Boukilou ha dit…
M'ha semblat una bona explicació ja que no en sàvia gaire de Zeus. En general m'ha sorprès la historia, però lo que més m'ha sorprès és que el propi pare es pugi menjar els seus fills. Finalment el seu pare no va poder veure el seu fill?
Lucas Torres ha dit…
Aquesta entrada em va semblar interesant perquè la mare de Zeus va fer tot lo possible perquè el seu pare no se'l menges.
Maria Pey ha dit…
Molt interessant! M'ha fet reflexionar sobre el següent aspecte: Zeus va repartir el món entre ell i els seus dos germans grans. Aquest repartiment va anar a sorts, de manera que a Hades li va correspondre ser el Déu de l'inframón, a Poseidó, dels mars, ia Zeus, del cel, per tant, podriem dir que Zeus és considerat qui és gràcies a l'atzar.
Angie Soto ha dit…
Molt interessant! M'encanta aquest mite, sobretot que Rea enganyes a Cronos fent-li creure que una pedra era el seu fill. Esta tot molt ben explicat i detallat, molt bon treball!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES