L'ORIGEN DE L'UNIVERS

Segons els mites grecs, l'Univers surgeix des del Caos, era com un lloc obert on es trobaven els elements naturals desordenats (l'aigua, el foc, la terra i l'aire). 

Més endevant, del Tàrtar, en va sorgir Gea (la deessa de la Terra) i Eros, l'amor. Per culpa d'Eros va néixer Nyx, l'oscuritat de la nit i Erebos, les tenebres. I d'ells dos en sortí Eter i Hemera que simbolitzaven la llum del dia. 


En sorgí la llum, Gea va tornar al seu estat natural i va començar a concebir per ella mateixa. Va donar llum a Urà, el cel. Després, Urà va fer caure sobre Gea una pluja fèrtil i en van sorgir els mars i oceàns, que van rebre el nom de Titans com per exemple: Oceà, Ceo, Hiperión, Cronos... Urà i Gea també van donar llum als Cíclopes i als Centimans. 


El déu Urà

Tot i que Urà concebia fills amb Gea, els deixava presoners al ventre d'aquesta i no els permetia veure la llum.

Els fills ja crescuts al ventre, li ocasionaven a Gea terribles dolors i convulsions. Els parts que no podia concretar li causaven greus molèsties. Els seus fills, dins d'ella, lluitaven per néixer i respirar lliurement.

Això va fer que Gea s'omplís d'odi contra Urà i comencés a pensar en la manera de desfer-se'n. Va convocar als seus fills i els va demanar que matessin el seu pare amb una dalla de pedra foguera. Els fills es van convertir en ostatges de l'odi entre els seus pares. Només Cronos, el menor, va decidir complaure el desig de la seva mare. 

Gea li va parar un parany a Urà. Li va fer creure que li faria una abraçada. Era l'abraçada entre el cel i la terra, entre el món de les idees i l'instint bàsic. Urà va accedir i llavors Cronos va prendre la dalla i el va castrar. 


L'òrgan viril és abordat com el símbol de poder i la castració com la pèrdua de la mateixa.


La sang que brollava de la ferida va fecundar a Gea i d'aquí van néixer els Gegants, les Herínies i les Nimfes dels Freixes... 


Cronos castrant el seu pare Urà, Giorgio Vasari

Aquest mite, com tots els altres, intentava donar resposta a una de les grans preguntes de la humanitat, abans de que sorgís la filosofia. Respon a la pregunta "quins són els orígens de l'univers?"

Paula García Balbín

1r de Batx

Comentaris

Núria González ha dit…
Bona entrada! Concreto que el Caos era concebut com un abisme sense fons, un espai obert sumit a la foscor on estaven regirats tots els elements: L'aigua, la terra, el foc i l'aire. El Caos contenia el principi de totes les coses, abans que naixessin els Déus, i per això se'l considera el més antic. Res no hi tenia forma fixa i durable, tot estava en constant moviment amb inevitables xocs, els elements congelats contra els abrasadors, els humits contra els secs, els tous contra els durs i els pesats contra els lleugers. El Caos era res i alguna cosa, matèria i antimatèria alhora.

Tanmateix, en el món hel·lènic, podem trobar una versió sililar. Aquesta deia que hi havia una Deessa Mare. El seu mite de la creació afirmava que al principi Eurínome, la deessa de totes les coses va sorgir del Caos, però no va trobar res sòlid on recolzar els peus hi ha causa d'això, va separar el mar del firmament i va dansar solitària entre les seves onades en direcció sud. Aleshores va aparèixer el vent Bóreas, que juntament amb la deessa Mare van donar origen a l'enorme serp Ofió. Més tard, la deessa mare va quedar en cinta d'Ofió, després d'això aquesta es va transformar en colom i al seu temps va pondre l'ou universal. La serp Ofió es va enroscar set vegades al voltant de l'ou fins que va empollar i el va obrir d'on en sortiren tots els éssers i elements del Cosmos.


Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES