EL MITE DE PROMETEU I PANDORA

Prometeu era un tità, i segons la mitologia era un deu salvador de la humanitat, ja que sempre treballava a favor dels homes. Ell era fill de Jàpet i Clímene, i els seus germans eren Epimeteu, Meneci i Atles. 

El mite de Prometeu consta de dos enganys cap a Zeus. En el primer engany, Prometeu mata a un bou, i en fa dos munts; un serà per els homes i un per els déus. En el primer munt només hi posa pell i ossos, però l'hi dona un aspecte més atractiu que a l'altre, on hi haurà tota la carn. Quan Zeus ha de triar el munt per els déus, cau en la trampa de Prometeu i tria el que només té pell i ossos, i això farà que a partir d'aquell moment, tots els sacrificis cap als deus siguin ossos i pells, i pels humans quedaran les carns. Zeus s'enfada molt, i tira la seva ira contra els homes, i els priva del foc, condemnant-los a patir fred i fam. 

En el segon engany, ja que a Prometeu no l'hi sembla bé la injustícia de Zeus cap als homes, roba el foc a Hefest per tornar-lo als homes. Zeus es va enfadar amb molta més ira que abans, havia estat enganyat per segona vegada. Va atorgar dos càstigs: un per els homes, i un per Prometeu. 

Prometeu portant el foc, Jan Cossiers

El càstig de Prometeu va consistir en que se'l va lligar a una columna amb unes cadenes. I cada dia Zeus enviava una àguila que se li menjava el fetge, i cada nit l'hi tornava a créixer perquè així l'àguila se li pogués tornar a menjar al dia següent. Va estar sofrint el càstig fins que Heracles el va rescatar. 

Prometeu encadenat, Rubens y Snyders

Pel que fa al càstig dels homes, Zeus ordenà a Hefest que construís a una bella figura femenina. Tot seguit va manar a altres déus i deesses que l'hi atorguessin uns dons; Afrodita li va atorgar l'efecte; Atena els coneixements dels arts de la casa i Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost de mots grecs pan "tot" dorón "regal", fa referencia a que ella va ser un regal dels deus i que va rebre de tots els deus. 

Zeus la va oferir com a regal a Epimeteu (germà de Prometeu), que la va acceptar, captivat per la seva bellesa, i sense fer cas a l'avís del seu germà, que el va alertar de que es malfies dels regals de Zeus. A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una caixa, i incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir. Immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va intentar tornar a tancar-la, a dins només quedava l'esperança. Des d'aleshores, tots els mals i preocupacions dels quals els homes havien estat lliures fins llavors, persegueixen la humanitat sense repòs, i l'únic consol que queda, és l'esperança.  

Psyche Opening the Golden Box, John William Waterhouse

La història dels homes no acaba aquí: el fill de Prometeu, Deucalió, i la filla de Pandora i Epimeteu, Pirra, es casaren. Quan Zeus va decidir acabar amb la humanitat amb un diluvi com a càstig per als seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que crees una arca per ell i la seva esposa i que l'omplissin de provisions, per així escapar. 

L'arca va navegar nou dies per damunt la terra inundada, fins que arribà a Parnàs, una terra que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop parà de ploure, els enamorats van desembarcar i van consultar a l'oracle com trobar a les altres persones. L'oracle els va respondre que "llancessin els ossos de la seva mare". Al principi Deucalió i Pirra van quedar molt desconcertats, però al final van arribar a la conclusió que "mare" volia dir la Mare Terra, i els seus ossos eren les pedres. Així doncs, Deucalió i Pirra començaren a tirar pedres i, efectivament, de les pedres llençades per Deucalió van esdevenir-se homes, i les pedres tirades per Pirra van esdevenir-se dones. Així va ser com la humanitat, va tornar a sorgir després del diluvi. 

Deucalió i Pirra, Rubens, Perdro Pablo




Amàlia García Pous
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Qui és Heràcles?
Anònim ha dit…
el mite en que hi ha el diluvi i Deucalió i Pirra es salven del diluvi, és un referent o semblança a l'Arca de Noé?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES