HADES

Hades és el déu de l'inframón i dels morts. Era el germá major de Posidó, Zeus, Demèter, Hera, Hèstia i Querió, tots fills d'en Cronos i Rea. Hades poc després de néixer, va acabar en el ventre del seu pare després d'haver sigut devorat per ell. On també van arribar a parar els seus germans, quan van néixer.

Zeus va ser , qui va lliberar-los, obligant-lo a ressuscitar als seus germans. Quan van estar tots ressuscitats. Zeus, Hades, Posidó i uns quants aliats que van aconseguir reunir, van desafiar el poder dels titans de la Titanomàquia. On Zeus, Hades i Posidó, van rebre les armes de "les tres Ciclopies" com ajuda. 

Zeus va obtenir "el llamp" , Hades "el cas de invisibilitat" i Posseïdor "el trident de invisibilitat" . La nit anterior de la rebuda de les armes, Hades es va posar el casc i va destruir les armes del campament dels Titans, infiltrant-se.

Quan van guanyar la batalla,  es van repartir el món; Zeus, li va tocar la terra i el cel, Hades l'inframón i Posidó, el mar.

SEGREST DE PERSÈFONE

Hades estava molt sol en la seva vida a l'inframón; cap dona es volia casar amb ell. Ja que ningú anava a les profunditats de l'inframón.

Zeus li va donar la mà d'una de les seves filles, Persèfone, sense el consentiment de la seva mare Demèter (deessa de l'agricultura).  Així que,mentre, Persèfone recollia flors per la seva mare. Hades va  utilitzar al seu casc d'invisibilitat per a capturar-la.

Demèter quan se'n va assabentar de la desaparició de la seva filla, va aixecar una maledicció cap a la terra, fins que la filla tornes a casa. Deixant així a la gent morin-se de gana.

Zeus com que s'havia a on es trobava Persèfone. Va enviar a Hermes , per convèncer a Hades d'alliberar-la. Hades va acceptar, però li va posar una trampa a Persèfone, li va donar llavors de l'inframón, ja que, si tu menjaves qualsevol fruit de l'inframón , ja no podies sortir d'allà. A causa d'això va estar obligada de quedar-se per sempre. D'aquesta manera es va convertir amb la deessa de l'inframón .

Zeus poc després va trobar una solució. Persèfone passaria sis mesos amb la seva mare, en què així, la terra és podria germinar . I sis mesos els passaria amb Hades, el temps en què la terra s'assecaria. 

Així era com els grecs antics justificaven el fenomen de canvi d'estacions.

CÈRBER, BÈSTIA D'HADES.

Cèrber era un ésser molt ferotge amb la forma d'un gos, de tres caps i una cua amb serps. Els ulls eren vermells i estaven il·luminats per una llum sobrenatural. Cadascuna dels caps comptava amb uns ullals molt afilats que desprenien un verí negre i mortal, a vegades, solia ajudar-se amb les serps que desprenien de la seva cua, per exercir constricció en els éssers que s'enfrontava.

A la gent li feia por, per la força que tenia i la seva agressivitat a l'hora de vigilar la porta que tenia encomanada, de la regió d'Hades. On s'encarregava de què, cap dels mortals passes al pla dels morts i que cap espectre passes a l'àmbit dels vius.

Cèrber tenia dos punts febles; la mel i la música. El gos va ser vençut només dues vegades. La primera per Orfeu que va dominar el Cèrber, amb la música que sortia de la seva lira, deixant-lo amb un dolç-somni. La segona vegada va ser Hèrcules que era un dels treballs més difícils que tenia dels "dotze treballs", ho va aconseguir amb la seva gran força, i encadenant-lo.

La mel, l'altra debilitat del Cèrber. Només amb unes coques de mel, podies tranquil·litzar a la bèstia. De lo contrari, si no portaves cap gota de mel, el mortal era atacat pel Cèrber, això es el que deien els únics que havien pogut veure'l en la seva vida.

Aquarel·la de el Cèrber, fet per en  Willam Blake

Finalment per aprofundir més l'explicació, aquí teniu un vídeo sobre Hades.


Najlae Amazian

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant. Deixa'm afegir que Hades, també conegut com a Plutó en la mitologia romana, per molt que s'hagués guanyat una mala reputació entre els anys, no era dolent. De fet ell ni tan sols va escollir ser l'amo de l'Inframón, simplement li va tocar a sorts. Comunament es relaciona a Hades amb un diable o ésser dolent, però ell simplement vigilava i controlava les ànimes, cosa que porta a certa confusió.
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, ja havia sentit a parlar de Hades abans, però no sabia que, al néixer el seu pare l’havia devorat i havia acabat al seu ventre, igual que els seus altres germans.
Però tinc una pregunta:
Com és que va acabar sent el déu de l’inframont i els morts, i no la terra i el cel com Zeus o el mar com Poseïdor, va fer algo dolent perquè li toqués ser déu de l’inframont, o ho van fer simplement a sorts?
Anònim ha dit…
Responen la pregunta, de la Clàudia Dot. Hades no va fer res dolent perquè li toqués ser déu de l'inframón. Simplement van fer un sorteig, entre els 3 germans i Hades li va tocar l'inframont.
Anònim ha dit…
M’ha agradat molt aprendre coses sobre Hades, una entrada molt interessant. No sabia que de tants germans només tres acabessin sent els deus més poderosos. Però, per quin motiu el pare d’aquests tres deus es va menjar els seus fills, i com Zeus va tenir la capacitat d’alliberar als seus germans si ell també estava dins la panxa del seu pare?
Anònim ha dit…
Molt interessant!
Una curiositat és que Hades va ser enganyat un cop per Sísif, rey de Corint.
Abans de morir, aquest va demanar a la seva dona que mai no l'enterrés ni li oferís cap mena d'honor fúnebre. D'aquesta manera, quan va arribar a l'inframón, va demanar a Hades que el deixés tornar al món dels vius per renyar la seva dona per no dur a terme els ritus fúnebres que pertocaven. Quan Hades va permetre-li, va marxar i es va negar a tornar a baixar fins que va morir de vell.
Anònim ha dit…
Bona pregunta Maria. Ell no va acabar en el ventre del seu pare, ja que molts dels fills de Rea van anar a parar en el ventre del seu marit. Rea va voler salvar el seu sisè fill, Zeus. Així que li va donar llum a Creta. Va deixar el seu fill en mans de Gea i va enganyar al seu marit donant-li una pedra embolicada i s'ho va cruspir. Quan va créixer els va salvar.
helena rovira ha dit…
És interessant que tinguessin en compte temes que actualment són un tabú, com ara la mort. Ells tractaven la mort com a alguna cosa que s'ha de tenir en compte i actualment se'ns fa molt difícil parlar-ne. Tot i així, aquest déu ha influenciat molt dins la nostra cultura.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. M’agradaria afegir que es pensava que els seus tres caps representaven el passat, el present i el futur, mentre que altres fonts suggereixen que eren símbols del naixement, la joventut i la vellesa. Però més que res podria simplement representar el gos guardià. Tal com podem veure a la 1ra pel•lícita d’Harry Potter on protegeixen la pedra filosofal.
Tigist Masllorens ha dit…
Interessant entrada! També diria que Hades va ser casi 100% fidel a la seva esposa cosa que en aquells temps costava molt. Només la va intentar enganyar amb dues ninfes, que tampoc se'n va ensortir. Molt ben explicada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES