MENAECHMI, PLAUTE

Tittus Maccius Plautus, o més conegut com a Plaute, va néixer a Sarsina el 251 a.C i va morir a Roma el 184 a.C. 
Escrivia comèdies amb un vocabulari col·loquial, especial per a les classes més baixes, i així va ser com es va guanyar l'apreci de la gent i ser un dels escriptors més famosos de l'època. un dels elements que caracteritzaven la seva obra era la poca preocupació que mostrava per respectar la moralitat en les obres, ja que el seu únic objectiu era divertir a la gent . El gènere del que pertanyien les seves comèdies era denominat en llatí fabula palliata (adoptava aquest nom a causa del pal·li, un vestit típic grec), una comèdia romana que tenia temàtica grega.

Quan va morir se li van atribuir més de 300 obres com a seves però Marc Terenci Varró va dir que només 21 eren seves.  Plaute, juntament amb Terenci, van ser els únics comediògrafs de l'època. Les seves obres més destacades són:
  • Aulularia (La comèdia de l'olla)
  • Amphitruo (Anfitrió)
  • Bacchides (les germanes baquis)
  • Miles gloriosus (el soldat fanfarró)

Retrat de Plaute

Les comèdies plautines
L'acció de les seves obres sempre es situa a Grècia.

Les seves obres no tenen com a objectiu conèixer un desenllaç o el fil argumental a causa de la seva gran força de la seva comèdia. Gairebé totes les comèdies de Plaute tenen com a característica que l'acció gira al voltant de la disputa de diners o d'una noia. Els personatges principals de les seves obres acaben aconseguint l'objectiu però amb una sèrie d'entrebancs pel mig que no deixen aconseguir-lo amb tanta facilitat. En aquests entrebancs, hi afegia una sèrie de complicacions, que sovint causaven a l'espectador, la sensació de caos.

En els seves obres també utilitza una gran varietat de mètrica. El llenguatge que utilitza és caracteritzat per estar replet d'expressions de la llengua col·loquial de la seva època. Segons molts crítics literaris, el llenguatge de Plaute "no té fi". Les seves obre també es caracteritzen per barrejar diferents temàtiques des de costums romans i grecs, i fins i tot, mitologia. 

Les obres de Plaute han set inspiradores per a molts grans comediògrafs destacats de la literatura al llarg de la història com ara Shakespeare.

Diferències en les obres de Plaute i Terenci
En les obres de Terenci apareix el món romà, és per això que les seves obres pertanyien al gènere de fabula togata.

Una de les principals diferències en les obres dels dos comediògrafs, és l'ús del llenguatge. Aquesta vegada, Terenci farà servir un llenguatge més "clàssic" i sense elements propis del llenguatge col·loquial. Per aquest motiu, les seves obres no van tenir tanta repercussió com les de Plaute, ja que estaven destinades únicament a un públic pertanyent a la noblesa que conegués aquest tipus de llenguatge. Adopta un estil més 

A més, a diferència de l'obra de Plaute, les seves obres tenen una intenció moral, amb respecte. 

A diferència de Plaute, la comèdia de Terenci es centra sobretot en els personatges, més que no pas a la intriga. Això fa que aquesta comèdia sigui més  de caràcter psicològic i el públic pugui entrar més dins el personatge, per entendre més bé l'època.

Pot ser que les obres de Terenci no tinguin tanta força còmica com les de Plaute, però el que sí que tenen és una estructura més marcada. 

Estàtua de Marc Terenci Varró

Menaehmi (Els Bessons)
Els Bessons és una de les comèdies més destacades de Plaute. Consta d'una obra amb comèdia equívoc, és a dir, que juga amb el nom dels personatges.

Argument de l'obra
L'obra tracta sobre dos germans bessons, anomenats Menecme i Sòsicles, els quals són tant diferents que ni la seva mare de llet els pot distingir l'un de l'altre.  Quan ja es fan una mica més grans, el pare se n'endu un (Menecme) a un mercat de , mentre l'altre es queda amb la mare. El nen es perd pel mercat i el pare no l'aconsegueix trobar fins que es mor de la pena. En ser el preferit, bategen el bessó que es queda amb la mare amb el nom de l'altre, Menecme. Els dos nens estan a quilòmetres de distància i no saben res l'un de l'altre, però un dia decideixen buscar-se. 

Aquí teniu més informació sobre Plaute i Marc Terenci



Carla Erra
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Les obres de Plaute també van destacar en els estereotips dels seus personatges, ja que cada un tenia una característica concreta: El nom (adulescens), representava un jove enamoradís, el vell (senex), era un pare preocupat o un vell que s'enamorava de la noia, la noia (virgo), que era "l'objecte" d'amor del noi, boica i sense gaire personalitat, els esclaus (servi), eren els encarregats de resoldre els embolics dels seus amos, el soldat (miles gloriosus), el qual representava un soldat que presumeix de la seva valentia però que en realitat no és valent, el tractant d'esclaves (Ieno), que sol ser l'amo de la noia, i el paràsit (parasitus), que es un personatge que viu de robar el menjar als altres.
Bona feina!
Bruna Villegas ha dit…
Plaute, tal com has dit, posseïa un gran domini del llenguatge col·loquial ("sermo vulgaris") i connectava amb els gustos del public. Deixa'm afegir que, a més, l'autor personalitzava les coses inanimades per donar-li un to més còmic al text, a part d'emprar aliteracions expressives (invenció de mots compostos, jocs de mots, abundor de diminutius, etc.). Plaute va influir posteriorment en autors com Shakespeare o Molière.
Judith Rodríguez ha dit…
Realment Plaute tenia com a únic objectiu fer passar una bona estona plena de riures al públic, és per aquest senzill motiu que, com ja esmentes, no tenia com a prioritat cuidar el seu llenguatge i utilitzar un vocabulari ric com altres autors de l'època, sinó que feia ús d'expressions típiques i paraules propies del poble. Plaute estereotipava els seus personatges per tal de ressaltar els seus caràcters significatius i característics, i així provocar un afecte més còmic a la seva obra.
Molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES