LA CREACIÓ I L'ORIGEN DE L'HOME

Tot i haver-hi moltes versions de la mitologia grega sobre la creació i l'origen de l'home, en destaca una per la seva semblança amb el Gènesi. Els grecs creien que el ser humà, igual que les flors i les plantes silvestres, va néixer de la terra sense que ningú ho sembrés o cuidés. Les coves eren les seves cases i els boscos la seva protecció davant del temps i dels animals ferotges. A mida que passava el temps, els humans van ser domesticats pels déus i els herois. Se'ls hi va ensenyar a construir edificis, treballar la terra, cultivar els aliments i tot allò que calia per millorar les seves vides.


Però, com va passar a l'Antic Testament, la raça humana va començar a empitjorar, i els déus decebuts i furiosos, van decidir exterminar als homes enviant a la Terra una gran inundació. Només van ser perdonats Deucalió i Pirra, un matrimoni lleial segons totes les divinitats. 



Deucalió, que era el fill de Prometeu, va construir un vaixell i allà es va poder refugiar amb la seva esposa Pirra durant nou dies. Quan va baixar el nivell de l'aigua, el vaixell va quedar a la muntanya d'Otris, a Tessàlia. 



La parella va decidir preguntar a l'oracle de Temis com podien tornar a poblar la Terra i restaurar la raça humana. La resposta de l'oracle va ser un enigma que deia així: "Protegiu els vostres caps i acosteu a darrera vostre els ossos de la nostre mare". Van arribar a la conclusió del que volia dir l'oracle. "Ossos de la nostre mare" es referia a les pedres; les pedres de la mare Terra.  



Així que van recollir roques, i van començar a apilotonar-les una sobre l'altra, protegint-se perquè no els hi caiguessin a sobre. De les pedres que va col·locar Deucalió van sorgir nous homes, i de les que va col·locar Pirra, van néixer les noves dones. Així doncs, la Terra va tornar a ser poblada pels humans. 



Deucalió i Pirra, de Pieter Paul Rubens

Alba Riera
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
És una història molt curiosa i interessant. Com bé dius és una de les moltes versions que es coneixen sobre l'origen de l'home, però m'ha sorprés que penséssin que l'ésser humà va néixer com les flors i les plantes. Bona feina!
Berta Dong Reixach ha dit…
L'he trobat molt interessant aquesta història. Podem veure en aquest text que els ésser humans normalment acabem empitjorant les coses i les fem mal bé.
La part que més m'ha agradat ha set el final, que d'entre unes roques aparegués la gent de cop i volta. Per últim, com molt bé ha dit el meu company David, també m'ha sorprès que pensessin que nosaltres també vam neixer com les plantes.

Molt bona feina!
Trobo molt curiós que pensessin que havien nascut com les plantes però que ningú les havia cuidat ni sembrat. Encara que no coneixia aquesta versió de la creació,no m'ha sorprès que els humans acabessin decebent els déus i que aquests intentessin acabar amb la raça humana. Bona feina!
Unknown ha dit…
He trobat molt curiosa la resposta que els va donar l'oracle de Temis, ja que compara la Terra amb la figura materna, donant així a entendre que el planeta en el que vivim és la mare de tots i cada un de nosaltres. Bona feina!
Jana Casacuberta
1r batx
Bruna Villegas ha dit…
No em sorprèn que, com en altres mites, els humans acabessin decebent els déus, i per aquesta raó ells volguessin acabar amb els humans. El que sí m'ha sorprès és que pensessin que nosaltres vam néixer com plantes. Bona feina!
Unknown ha dit…
Aquesta història m'ha recordat molt el conte de l'arca de Noe, el fet de que només es salvin dos humans, hi hagi una inundació i pugin a una barca. No havia sentit mai una història de la creació dels homes així i m'ha agradat molt.
M'ha sorprès que aquesta història tingués tanta semblança a "l'arca de Noé" quan esmentes el vaixell, la inundació... però, a l'hora, també he trobat que te semblances amb Adam i Eva,com quan diu que de les costelles d'Adam neix Eva i, quan en aquesta història diu que de les pedres neixen altres humans.
Judith Rodríguez ha dit…
M'ha semblat molt interessant aquesta manera que tenien els grecs d'explicar la creació de la raça humana, ja que els comparen amb flors i plantes silvestres, és a dir els situen al mateix nivell que aquestes. Fet curiós perquè en la religió cristiana d'alguna manera o altra "s'eleva" l'home, el destaca respecte les altres espècies que habiten amb ell.
Bona feina!
seviaopoku ha dit…
M'ha agradat molt, i com bé dius te una semblança molt gran amb el gènesis. La part que més m'ha agradat és al final, com d'unes pedres en surten persones i com tot va començar de nou. Molt bona feina!
Karina Szabo ha dit…
Mai havia sentit a parlar d'aquesta versió sobre la creació de l'home. Tot i no tenir els mitjans per obtenir informació com els actuals, trobo que tenien sentit comú i raonaven molt bé les seves idees. Molt interessant i molt ben redactada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES