RÒMUL I REM

Numitor, rei de la ciutat d'Alba Llonga, va ser derrotat pel seu germà Amuli que li va prendre el tron i va matar a tots els seus fills. Rea Sílvia, l'única filla de Numitor, va ser obligada pel seu tiet, a ser verge tota la vida per assegurar-s'he que no tingués fills que li disputessin el tron. Tot i això Rea Sílvia no va fer cas i es va quedar embarassada del déu Mart i va tenir dos bessons que es deien Ròmul i Rem. 
Mart i Rea Sílvia, Peter Paul Rubens (1577-1640)


Quan Amuli se'n va adonar, va empresonar a Rea Sílvia i va ordenar que matessin als infants. En aquest moment podem trobar dues versions: La primera explica que Rea Sílvia per por que els torturessin i els matessin els va posar en una cistella i els va deixar anar pel riu Tíber. I la segona explica que va ser el criat d'Amuli qui no va tenir força de voluntat per matar-los i els va deixar anar al riu. 


En tot cas, la cistella va anar a parar a la riba del riu i una lloba atreta pels seus plors els va alletar. 

Fins que un pastor anomenat Fàustul juntament amb la seva dona, els van trobar i els van portar fins a casa seu per educar-los, alimentar-los i estimar-los com si fossin fills seus. 

Ròmul i Rem, Peter Paul Rubens (1615)


Tots dos van créixer com uns pastors més, sense saber res del seu origen, fins que un dia Rem es va barallar amb uns lladres que el van acusar injustament d'haver envaït el camp de Numitor. Aquest, que era el seu avi, el va reconèixer i van decidir unir-se per derrotar a Amuli i tornar els regne a Numítor. 


Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat allà on havien estat trobats, però es van barallar per saber qui dels dos donaria el nom a la ciutat i en seria el rei. Però com que desconeixien qui era el germà gran van demanar ajuda als déus. Primer van creure que l'escollit era Rem, ja que havia vist 6 voltors, però més tard Ròmul en va veure 12. Així doncs, Ròmul es va proclamar rei de la ciutat.



Va traçar els límits sagrats d'aquesta al voltant del Palatí amb una arada, empesa per un toro i una vaca. Però Rem no es va conformar amb la derrota i va desafiar el seu germà saltant el solc, però aquest el va matar amb una llança. 


A dia d'avui coneixem la capital italiana com a Roma, el nom que li va donar Ròmul per la semblança amb el seu. Va ser fundada el 21 d'abril del 753 a.C 



Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar a refugiats, esclaus, lliberts, etc. Però tenia una població majoritàriament masculina. Per aquest motiu va organitzar uns jocs esportius perquè hi anés la tribu veïna, els sabins. Però en realitat, l'única finalitat dels jocs era raptar a les dones dels sabins perquè la ciutat de Ròmul augmentés en població i es pogués donar lloc a altres generacions.



El rapte de les Sabines, Peter Paul Rubens (1635-1640)

Això va provocar una guerra entre ells, que va acabar amb els dos pobles finalment units i, Ròmul i Taci van governar junts.  



David Raurell
4t ESO

Comentaris

Júlia Sabat ha dit…
Ròmul i Rem és una famosa llegenda que la majoria de nosaltres ha sentit a parlar. Molts de nosaltres creiem que és una simple història com qualsevol altre, però realment és important per saber qui va fundar la ciutat de Roma i el senat romà.
Encara que aquí s'expliqui d'aquesta manera, també hi ha altres versions, però aquesta és una bona versió.
Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
És difícil saber amb exactitud quina versió de la llegenda és certa, per això m'agradaria afegir que n'hi ha una on diu que Ròmul i Rem també es van barellar a causa de la seva indecisió en el moment en posar-se d'acord i triar el lloc on volien fundar la ciutat.
Està molt ben explicada, bona feina.
En la versió que jo sabia, Rem era assassinat amb una pedra que el seu germà li llença al cap. Tot i així, ja sabem que hi ha diferents versions en les quals només canvien alguns detalls. M'ha semblat molt interessant la introducció d'un altre mite en l'explicació i que posesis la data de fundació de la ciutat ja que no la sabia. Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Molt bona entrada! Es diu que Ròmul va seguir regnant quartana anys més. Va desaparèixer misteriosament durant una temporada mentre revistava el seu exèrcit, segons la llegenda però, va ser portat al cel pels Deus i es diu que des d'allà dalt continua vetllant per la seva ciutat. El varen anomenar deu Quirino, i en el seu honor van construir un temple.
Rebeka Picoiu ha dit…
M’encanta aquesta història! A classe de llatí la varem estudiar pero tor i així és una de les mil històries, mites, llegendes, que més m’agrada. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES