ANDRÒMEDA

Dins la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, els reis d'Etiòpia. La seva mare estava estava tan orgullosa de la seva bellesa i de la bellesa de la seva filla que va declarar que la seva bellesa era encara més bonica que les Nereides, la qual cosa les va fer enfurismar i es van anar a queixar al déu Posidó. Aquest va amenaçar en enviar una inundació i un monstre marí anomenat Cetus perquè pogués destruir el regne per culpa d'aquesta ofensa.


Davant d'aquesta por de veure el seu poble destruït, els reis van consultar l'Oracle d'Amón, el qual els hi va explicar que la única manera de salvar el poble i calmar la ira de Posidó era entregar el sacrifici de la seva preciosa filla Andròmeda al monstre. Els reis no van tenir més opció que encadenar la seva filla Andròmeda a unes roques punxegudes perquè Cetus acabés amb la seva vida, però van prometre que si algú l'aconseguia salvar, li donarien la seva mà en matrimoni.




Desesperada i demanant pietat, ella va començar a cridar en desesperació. Els crits van arribar a ser escoltats per Perseu, que sobrevolava el cel després d'haver matat a Medusa sobre el seu cavall alat. Ell, al veure a la bella jove, se'n va enamorar. En veure la donzella abatuda i el monstre marí apropant-se a ella va volar feroçment cap al monstre i li va apropar el cap de Medusa perquè es convertís en pedra, i en aconseguir-ho el monstre es va enfonsar al mar. Andròmeda, en veure l'heroïcitat que el caracteritzava, es va enamorar d'ell.


Perseu i Andròmeda, de Pieter Paul Rubens
Els seus pares, que havien promès que el salvador es podria casar amb ella, no van complir amb la seva paraula i van intentar matar a Perseu ja que en realitat, Andròmeda havia estat promesa en matrimoni anteriorment a Fineu, el germà de Cefeu. Degut a això, Fineu va ordir una conspiració contra el valent Perseu. Tot i així, Perseu ho va descobrir a temps i va utilitzar el cap de Medusa contra els seus enemics. Qualsevol que veiés directament el cap del monstre seria convertit en pedra. Així Perseu es va poder alliberar dels seus enemics, també comptant els pares de Andròmeda, i es va poder casar feliçment amb ella. 
Se la va emportar cap a Argos i després se'n van anar a viure a Tirint, on Andròmeda va donar a llum diferents nens i només una nena.


Helena Osset

1r Batx

Comentaris

Marco Peña ha dit…
Molt bona entrada i interresant sobre Andròmeda, molt curiós lo que van tenir que fer els seus pares per salvarla.
Anna Canadell ha dit…
M'ha semblat molt interessant aprendre més sobre l'antic mite d'Andromeda i conèixer tota la història. Una mostra més de com els gelos i l'engany a vegades ens porten pel mal camí i sobre tot que hem de lluitar per les coses que volem, com Perseu per aconeguir a Andòmeda i els pares d'andròmeda per salvar-la.
Anònim ha dit…
Molt interessant la història d'Andròmeda. En aquest mite podem comprovar la gran força de l'amor, en aquest cas entre Perseu i Andròmeda, que s'enfronta a Cetus per salvar a la seva enamorada. També podem veure l'engany dels pares al no aprovar el matrimoni d'ells dos, ja que l'havien compromès amb Fineu. Desconeixia la història, m'ha semblat molt captivant
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt maca i interessant aquesta història d'amor.
Aquí podem veure que tothom és capaç de dir qualsevol cosa per aconseguir l'ho que desitja, en aquest cas els pares d'Andròmeda, que havien promès que qui la salvés aconseguiria al matrimoni, finalment ells no van complir amb el tracte i van intentar matar a Perseu.
Però el final podem veure que l'amor acaba guanyant i Andròmena i Perseu acaben tenin fills.
Que bonic és l'amor!
Considero aquest mite molt interessant, amb un punt realista ja que es reflexa una cosa comú entre les persones, la mentida o les falses promeses. Tot i que jo recordava que els pares d'ella anaven a l'Oracle de Delfos. Molt bona feina!
Unknown ha dit…
M'ha agradat molt aquest mite i els noms m'han fet recordar les constel·lacions que també s'anomenen així. He buscat alguna referència sobre perquè es diuen i igual i l'únic que ho trobat ha sigut que el nom d'Andròmeda prové del llatí "Andromeda" i també té nom en grec.
Alba Le Riera ha dit…
Molt interessant, no n'havia sentit a parlar. Els mites de dones es basen molt en la bellesa i en la gelosia que tenen entre elles, en aquella època es donava molta importància al físic.
Judith Rodríguez ha dit…
Segons les llegendes,després de la mort de Perseu i Andròmeda, Atenea els va convertir en constel·lacions del firmament. El mateix va fer amb Casiopea, tot i que aquesta, com a càstig per la seva arrogància va ser ubicada del revés en el firmament.
Molt bona feina!
Rebeka Picoiu ha dit…
Molt interessant i també un mite molt macu. Se que em van parlar d’unes constel•lacions que tenen el mateix nom.
helena rovira ha dit…
M'agradaria afegir que a la mitologia grega les Nereides eren les nimfes del mar, filles de Nereu i de Doris, que habitaven a les profunditats de l'oceà els quals ajudaven als mariners amb els innumerables perills dels mars. La paraula "nereida" significa "filla de Nereu", que era el déu del mar, igual que Posidó.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES