DEESSA DE LA LLUNA

En la mitologia grega, Selene és la personificació del satèl·lit que tenim més a prop a la terra, la lluna.
Selene és filla dels titans Hiperió i Tia, i germana d'Hèli, el Sol, d'Eos i Aurora.
Els grecs la representaven coma una dona jove i molt bella, que viatjava per el cel en un carruatge de plata que el tiraven dos cavalls. Selene va tenir una filla amb Zeus, Pandia.


No obstant això, Selene va tenir molts amants, del qual el més important va ser Endimió, un pastor de Cària. 


La seva història explica que una nit d'estiu, Endimió va refugiar-se en una cova en el Mont Latmos per dormir.
Aquella nit quan la llum de la lluna va il·luminar l'interior de la cova, Selene el va veure i va enamorar-se perdudament de ell, així que va baixar fins la cova i el va despertar fregant els seus llavis amb els de ell.

Estàtua de la Deessa de la Lluna, Selene.

Després d'aquella nit, Selene va anar a buscar Zeus per demanar-li que li concedís un desig al seu amant, Endimió. Zeus va dir que sí, i el mortal amant, va demanar viure en un somni profund on només pogués ser despertat cada nit per la seva estimada Selene. 

La història explica també que d'aquesta relació varen sortir uns cinquanta fills.


Eulàlia Montaner
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
És un mite molt bonic, i és dels pocs que he llegit que acaben amb un final feliç. No sabia que existia un mite que fos referent a la Lluna, i ho he trobat de gran interès. Bona entrada!
Anònim ha dit…
És curiós com d'un mite tan bonic com el de la Deesa de la Lluna en puguis fer una puntualització tan sorprenent com la del nombre de fills que tenen Selene i Endimió: en tenen cinquanta! Dit això i tal com he dit en anteriors comentaris, sempre s'acaba demostrant com d'estranys poden ser uns mites que, al cap i a la fi, són romàntics i molt bells.
Meryem Merimi ha dit…
Vaja!La veritat, és que aquest mite m'ha semblat molt interessant! I m'ha extranyat que tingui cinquanta fills, mare meva quina feinada! Però hi ha una cosa que no enténc: com és que Zeus li va concedir el desig al seu amant, si en teoria Zeus és el seu marit? Vull dir, Zeus li donava igual que ella tingués un amant, o que s'enamorés d'algú altre?
Helena ha dit…
És estrany que acabi en un final feliç, gairebé tots els mites aparèix un afer romàntic, però són pocs els mites on l'amor és correspost o bé no acaben en una tragèdia. Tenint en compte el rencor i el sentiment de venjança que es tenien entre ells, és sorprenent que algú pogués arribar a cumplir el desig d'un altre tal i com va fer Zeus (tenint en compte que la mare de la seva filla l'havia estat enganyant). A més a més, és interessant el fet de que pugui arribar a haver-hi mites per a tot! Molt bona entrada.
Unknown ha dit…
Molt interessant la història d'aquesta deessa tenint en compte que no se'n parla gaire, ja que més endavant va ser rellevada per Àrtemis. La seva història d'amor és, certament, particular, i no recordo que n'hi hagi cap d'igual a la mitologia grega. Bona entrada!
Angie Pérez ha dit…
Un mite d'amor preciós! Endimió, que en altres versions és un caçador i no un pastor, demostra una actitud molt noble davant l'amor de Selene. I per ser mitologia em sorpèn tant com a tots els que han comentat abans que jo! Igual de sorprendent que l'actitud benèvola de Zeus davant el seu amor. Cal anomenar que, altres versions diuen que, apart de les cinquanta filles, Endimió i Selene van engendrar Naxo, heroi de l'illa amb el mateix nom.
Martina Vilar ha dit…
No sabia res d'aquest mite, però quan he vist el títol: "Deessa de la lluna" tenia curiositat de saber de què anava aquest mite. Un mite molt romàntic i amb un bon final, la majoria dels mites acaben malament. El que m'ha sorprès més, es que arribés a tenir cinquanta fills. És una bestiesa, perquè en la vida real ningú no ha arribat a tenir cinquanta fills. Molt bona feina!
Bruna Villegas ha dit…
Quin mite més bonic! Deixa'm afegir que Artemisa també és la deessa de la lluna i la caça i, juntament amb Apol·lo, son l'origen del signe del zodíac "Bessons" (tot i que també hi ha la versió de Càstor i Polux). Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES