ATALANTA, L'ÚNICA HEROÏNA GREGA

Sempre s'ha parlat d'herois a la mitologia grega, però això no significa que no hi haguessin heroïnes. Aquesta és la història de l'única heroïna de l'Antiga Grècia.

EL MITE
Atalanta era filla de Iasos i Clímene, reis d'Arcàdia. Els seus pares, però, no volien tenir una nena, així que la van deixar al mig d'un bosc situat al món Partemi. Va sobreviure, però gràcies a que la va trobar una óssa, que la cria com si fós filla seva. Anys més tard, un grup de caçadors la descobreixen i s'encarregen d'educar-la. Quan és una noia jove, Atalanta decideix que no es vol casar i es vol mantenir verge com la seva patrona, Àrtemis. Així doncs, quan uns centaures intenten violar-la, els mata amb fletxes.

Atalanta, de Pierre Lepautre
Hi ha mites que diuen que va vèncer al pare d'Aquil·les, Peleu, en un combat de lluita. També n'hi ha que ens expliquen com va salpar amb Jàson i els argonautes per anar a buscar el velló d'or. Tot i així, aquí els mites diferèixen, ja que alguns expliquen com no la van deixar pujar al vaixell, perquè només hi volien homes. Una altra gesta que va acomplir va ser quan va matar el senglar de Calidó:

El rei de Calidó va descuidar-se de fer els sacrificis pertinents a Àrtemis, i aquesta li va enviar una senglar que destruia tot el que tenia al davant. Va demanar ajuda a tots els caçadors del seu regne, però al final va ser Atalanta, amb l'ajuda del fill del rei, i altres caçadors, la que va matar el porc. Tot i ser una dona, Melèagre va donar-li els trofeus de caça a Atalanta, ja que era la primera que havia ferit l'animal. Els altres caçadors, que eren els seus oncles, enfadats, es van posar a discutir amb el príncep i van acabar morts. Melèagre, que tenia la seva vida lligada a un tros de fusta (però això és una altra història) també va acabar mort, perquè sa mare, enfurismada amb ell, va llençar el tros de fusta al foc. A partir d'aquí no es va discutir la victòria d'Atalanta sobre el porc.

Gràcies a totes les gestes que havia acomplert, Atalanta estava constantment assatjada per pretendents, així que va decidir muntar una competició. Qui la guanyés amb una cursa, tindria la seva mà. Qui perdés, acabaria mort. Molts ho van provar i van morir, però Hipòmenes, que era un jove espavilat, va anar a demanar ajuda a la deesa Afrodita. Ella li va donar tres pomes d'or, que Hipòmenes va anar llençant durant la cursa, i mentre Atalanta s'entretenia a recollir-les, ell va guanyar la carrera. Però Hipòmenes va descuidar-se de fer el sacrifici a Afrodita, i van acabar tots dos convertits en lleons, ja que, segons els grecs, els lleons no es creuaven entre si. Tot i així, va tenir un fill anomenat Partenopeu.

Atalanta és de gran importància, ja que simbolitza la dona que es va rebel·lar contra tots els esquemes patriarcals de l'època i va aconseguir el respecte del poble grec.

 

Maria Erra
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquesta entrada és realment curiosa i reflexiva. És, senzillament, una història bonica d'una heroïna que, d'alguna forma, podria representar una vessant històrica del feminisme.
D'altra banda també m'agradaria afegir que mites com aquest són un reflex de la realitat de l'època; en aquest cas, el possible intent de la dona per entrar a ser ben considerada dintre el món grec.
Angie Pérez ha dit…
Com a dona, no puc evitar sentir-me orgullosa de personatges tant rellevants en la mitologia grega com Atalanta. Una dona que no només va ser abandonada, sinó que també va ser assetjada i quasi violada. Una dona que no només va vèncer homes sinó també animals. Tot llegint l'entrada no he pogut deixar de sentir que hi ha una semblança inevitable amb el paper de la dona en l'actualitat. Sento que les nostres avantpassades van aconseguir moltíssim del que elles ja veien que era injust, però que tot i així ens queda molt de camí per fer. Hem d'aconseguir encara fer de la nostra societat una societat sense prejudicis, de igualtat per tots. I com a última cosa, cal esmentar la valentia d'Atalanta la qual encoratja a totes les dones a no rendir-nos a seguir lluitant i a ser rebels sempre que calgui.
Nora Prado ha dit…
Aquest mite realment i destaca una paraula molt important, que es reflexiu, aquest mite ens ensenya una dona que quasi la violen i que a pogut amb homes i animals i que si ens u mirem seria un sinònim de la vida real, de l'actualitat.
Bruna Villegas ha dit…
Atlanta és una gran icona pel feminisme ja que com diu el títol: és la única heroïna grega. Trobo que Atlanta és una dona molt forta ja que quasi la violen i tot i així segueix sent un gran personatge. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES