ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

A l'època de Roma hi havia diferents classes socials: els patricis, els plebeus i els esclaus. La divisió social més antiga van ser els patriciats i els plebeus.



Ara us explicaré una mica de qui eren els patricis i els plebeus:


Els patricis i els plebeus
La població romana estava formada per dos blocs: els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures eren els ciutadans romans. La diferència entre ciutadans i no ciutadans és que els ciutadans podien fer un sèrie de coses que els no ciutadans no les podien fer. La sèrie de coses eren:
  • Votar.
  • Presentar-se per ser escollits com a cònsols o senadors.
  • Casar-se.
  • Tenir propietats i fer negocis.
  • Denunciar a d'altres persones quan els passava alguna cosa, com també podien ser denunciats.

Els ciutadans romans eren els patricis i els plebeus.

Els patricis

Els patricis i les seves famílies constituïen el primer esglaó social i eren dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. Posseïen esclaus i a vegades arribaven a tenir un gran nombre d'esclaus. Eren propietaris de la majoria de terres i ocupaven uns càrrecs polítics.

Els plebeus

Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patriciats, és a dir la gran majoria. Entre plebeus hi havia petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Durant el segle V a.C, els plebeus van formar un grup definit amb una assemblea i uns magistrats després que el patriciat es convertia en un poder polític.

Molts plebeus eren clients que es posaven a sota la protecció d'un patrici, a qui anomenaven patró. Cada matí s'havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte i el patró li donava diners i aliments perquè pogués mantenir la seva família.

El patró i el seu client

Martina Vilar

4t ESO

Comentaris

Miquel ha dit…
Una entrada molt explicativa! I molt gràfica, és realment còmode de llegir. També és interessant saber que els proletaris s'anomenen així ja que tan sols posseeixen la seva prole, és a dir els seus fills.
Molt bona entrada! Com ens has mostrat, durant totes les èpoques ha existit una diferència de classes.
El patriciat es va formar durant la monarquia però degué ser als primers temps de la república quan van aconseguir monopolitzar el poder polític tots els sacerdocis importants de la religió romana els estaven reservats. D'altra banda, els plebeus estaven configurats com un grup definit, amb una assemblea (concili de la plebs) i uns magistrats (tribuns de la plebs) propis durant el segle V a.C, després que el patriciat s'apropiés del poder polític.

Anònim ha dit…
És una llàstima que en totes les societats de la història, excepte durant la Prehistòria que les societats eren comunitàries, hi hagi hagut sempre una classe social més poderosa que un altre. Si es compara en altres moments de la història com l'Edat Mitjana, entenc que la societat romana és avançada i pròspera, però amb aspectes com l'esclavitut o el masclisme fa que la societat romana quedi enrere davant la societat actual, que encara li falta molt camí per recórrer.
Xavier Roura ha dit…
Moltes gracies Martina per aquesta descripció tan detallada de les grans diferències socials en l'antiga Roma semblantment a la realitat.
És curiós com en moltes etapes de la història el poder resideix en algunes poques persones que representen una minoria sobre una majoria empobrida al seu servei. En aquesta qüestió la espècie humana no ha demostrat la seva capacitat de desenvolupament.
Unknown ha dit…
La societat, tant l'actual com la romana, està plena de rebutjos i desigualtats. Com bé ha dit en Ferran, és una llàstima que sempre hi hagi d'haver diferències de poder entre classes i que sigui tant difícil arribar a la igualtat. Tot i així, i gràcies, la societat ha evolucionat i esperem que aquests canvis siguin només el principi de molts més.
Judit Contreras ha dit…
M'ha agradat molt llegir aquest blog, ja que les grans diferències que hi habien abans a l'antiga roma, es a dir que la societat estaba dividida. Això em recorda bastant a la societat d'avui dia, pero més evolucionada per sort. Una entrada molt interessant!
Anna Martí ha dit…

Per curiositat, quin percentatge de Patricis hi havia a la societat? Devia ser petit no?
Les diferències socials per mala sort han estat sempre presents en la societat i encara avui dia hi són. Tot i que moltes coses han canviat, el poder continua estant repartit en un grup de persones bastant reduït. Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
Les classes socials tota la vida han estat creixent amb injustícia. La societat sempre s'ha repartit el poder de manera errònia, ja que hi han els que tenen molts privilegis que deixen a totes les altres classes socials sense.
Malauradament, avui en dia encara segueix aquesta jerarquia, tot i que ha evolucionat en alguns aspectes, i mica en mica va tirant a millor.
Carla Erra ha dit…
Tal com es pot observar, des d'un bon principi, el fet que la teva família determinés el teu futur i els teus drets ja estava present a l'època romana. Per mi, una de les injustícies més grans del planeta és l'existència dels esclaus. El fet de deshumanitzar i cosificar a una persona fins al punt de no tenir ni un sol dret és indignant. Encara que hi hagi països que l'esclavitud estigui present, avui en dia ja gairebé no se'n troba i és una sort. Tot i així, encara ens queda molt camí per recórrer i parar-ho. Perquè, al final, l'esclau acaba sent més humà que la persona que el reté.
Bona feina!
Anònim ha dit…
Molt interessant l'entrada, bona feina!
És curiós com la societat del segle V a.C, fins fa poc hi havien poques variants, parlo de l'antic règim... Trobo que no ens fixem en l'història tant com ens hi hauriem de fixar. Tants anys, per seguir iguals i millorar tan poc... Penso que si ens hi fixessim més, en general tot milloraria.
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant.
Es curiós veure, que això de classes socials i separar els rics dels pobres, ve des de fa molt temps. Peò el què em sorprèn més es que, si això passa des de fa tan temps, segur que hi havien moltes persones que no hi estaven d’acord amb que els rics tinguéssin tant sense haver de fer res i per altre banda, els pobres féssin molt i no tinguéssin res, com és que ningú deia res?
Anònim ha dit…
M'ha agradat perquè d'una manera molt senzilla i visual han explicat la realitat social de Roma. Aquests dies he vist amb la meva mare la sèrie del "Centurión" i de seguida he pogut identificar els personatges i classificar-los.
Haig de dir que aquest classisme dels romans ho trobo nefast.
Julià Pagespetit ha dit…
Molt bona entrada! Peró per curiositat quin era el tant per cent de patricis i plaveus en la societat de l'epoca?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES