EL MITE DE PANDORA

Avui en dia, solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta problemes, entrebancs o complicacions. No obstant això, d'on prové aquesta afirmació? 



Prometeu donant el foc a la humanitat (1817)
Heinrich Füger

La història de Pandora i la seva famosa caixa s’emmarca dins del mite de Prometeu, que va robar el foc als déus per lliurar-lo als homes. Segons la mitologia grega, Prometeu era fill de Jàpet, descendent d’una divinitat, i de la deessa Clímene. Era germà d’Atles, Epimeteu i Meneci, als quals superava en astúcia i enginy. No tenia cap por als déus de manera que va ridiculitzar Zeus robant-li el foc. Tant és així, que la història de Pandora és una venjança de Zeus com a càstig per a conseqüència que aquest havia revelat a la humanitat el secret del foc. Així doncs, el mite de Pandora comença aquí:

Zeus, enfadat amb Prometeu, ordena a Hefest, déu del foc, a crear una figura de fang, una donzella preciosa a qui tots el déus li van donar les millors aptituds per a ser capaç d'enamorar qualsevol dels homes. Així doncs, van crear una donzella que seria qui portaria totes les desgracies al món dels mortals. A més a més, abans de baixar a la terra, però, Zeus li va entregar una caixa indicant-li que no devia obrir-la mai per conèixer el seu contingut ja que, en el món dels humans, seria feliç i tindria tot allò que un home pot desitjar. 


Amb aquestes indicacions, Zeus portà a Pandora a la terra malgrat que el càstig no va ser per Prometeu sinó per Epimeteu, el seu germà. Aquest, en veure-la es va enamorar sense tenir en compte les advertències del seu germà envers als regals de Zeus. Així que va decidir casar-se amb ella.



Pandora obrint la caixa 


Però una nit, mentre Epimeteu dormia, Pandora, moguda per la tafaneria, no va poder resistir la curiositat i va decidir obrir la capsa. Dintre d'aquesta, es trobaven tots el mals i desgràcies de la humanitat com les malalties, l'odi, les guerres malgrat que també contenia tots el béns. Ella en adonar-se del seu error va tancar la caixa ràpidament però va aconseguir que només un bé es quedés a la caixa, l'esperança, mentre que la resta de béns van tornar a l'Olimp i els mals van romandre al món humà. Tant és així que, avui en dia, encara es diu que l'esperança és l'última qualitat que perd un home. 



Joia de la marca Pandora
Aquest mite doncs, ha influït de tal manera a l'actualitat que actualment existeix una marca de joies que porta el seu nom. Aquesta, doncs, té relació amb la historia mitològica ja que la marca pretén transmetre al comprador que posseeixen una gran quantitat de bens com els que hi havia dins la caixa de Pandora. 



Mireia Recuero Solà
1r Batx 

Comentaris

Anònim ha dit…
Un mite que reflexa l'efecte que té un mite a la societat actual. És realment curiós que històries de fa tant de temps tinguin conseqüències tan sorprenents com refranys, marques de roba, etc.
Martina Vilar ha dit…
La frase: "obrir la caixa de Pandora" ja l'havia sentida, però no he arribat mai a pensar que tingués alguna relació amb la mitologia.
Aquesta mitologia m'agrada molt.
Unknown ha dit…
Una entrada molt interessant! Aquesta història, però, ha portat a males interpretacions, ja que a vegades fa que, a la mitologia grega, es consideri la dona com a causant de tots els mals de la humanitat. És semblant a l'efecte que té la història d'Adam i Eva, ja que a vegades s'ha culpat a la dona per resistir a la temptacions del diable o per afiliar-s'hi. Potser alguna vegada s'hauria de donar la culpa als déus...
Angie Pérez ha dit…
Una vegada més la mitologia utilitza a una dona com a símbol de pecat. Ja ho vam veure amb el mite de Medusa o de la deesa Fama. Així com la mitologia era sagrada per als grecs i els romans, també ho era (i ho és) la Bíblia per als cristians, llibre sagrat on trobem el "mite" d'Adam i Eva. M'ha estat impossible no trobar-li semblances. En aquest cas és Pandora la responsable d'alliberar tots el mals del món com ho va ser en el seu moment Eva, que al igual que Pandora moguda per la tafaneria i les ganes de saber sobre allò que no es podia, va tastar la poma del pomer prohibit i d'aquesta manera va condemnar l'humanitat al pecat, el patiment i la mort.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES