EL LLATÍ MEDIEVAL


El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'Edat Mitjana. Primerament utilitzat com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració. Però, cal esmentar que el llatí medieval no pot ser confós amb el llatí eclesiàstic. No es pot dir una data exacte en el pas del llatí vulgar al medieval, però consta al voltant de l'any 500 mes o menys. 

Canvis en el lèxic, sintaxi, gramàtica i ortografia:

El llatí medieval es caracteritza pel seu extens vocabulari, que es formà en prendre mots d'altres fonts. Va estar majoritàriament influenciat per la Vulgata, que va reflectir en moltes característiques lèxiques, sintàctiques i gramàtiques. També l'expansió del llatí en àrees com Irlanda i Alemanya, va influir en el lèxic i la sintaxi del llatí medieval. I una gran font en el desenvolupament del lèxic ha estat gràcies a les matèries com la ciència i la filosofia. 

Literatura en llatí medieval:
La literatura abasta una àmplia gamma de texts, incloent-hi treballs diversos com sermons, himnes, llibres de viatges, novel·les, epopeies i poesies líriques. 

Primers autors en la literatura medieval:

La primera meitat del segle V es formaren grans activitats literàries de grans autors amb temàtiques cristianes com Gerònim d'Estridó i Agustí d'Hipona dels quals els seus textos foren de gran influència sobre pensaments teològics de la Edat Mitjana. A finals del anys 400 i principi dels anys 500 Sidoni Apolinar i Enodi de Pavía foren reconeguts pels seus poemes. Posteriorment sorgiren les històries sobre reis francs escrites per Gregori de Tours. 

Text en llatí medieval de la Càrmina Cantabrigiènsia


Melina Maschio
1r batx












Comentaris

Miquel ha dit…
És molt interessant veure com va anar desenvolupant-se la llengua i l'escriptura a través del temps, i pensar que els primers escriptors van aparèixer al segle 5! A la literatura catalana els primers van ser Ramon Llull i Pere Ribera de Perpinya (entre d'altres) però no van fer-ho fins al segle XIII!
Molt bona entrada! Sempre és molt interessant saber com ha anat evolucionant la nostra llengua fins que en sha portat a la que coneixem i estudiem actualment. En aquesta etapa el llatí era ja únicament una llengua escrita, ja que les llengües parlades eren les romàniques. És, per tant, una llengua de cultura. No obstant això, tot i ser una llengua només escrita, encara conté alguns trets propis d’una llengua viva ja qu epresenta una certa evolució, la creació de neologismes, l’acceptació de préstecs de les llengües romàniques o l’existència de particularismes locals.
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt bonic veure com la llengua ha anat evolucionant fins al dia d'avui.
Mai hagués pensat que en aquells temps tan antics ja hi haguessin escriptors tan bons!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES