LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar, és a dir, en sentit etimològic el llatí "popular","parlat pel poble", oposat al llatí clàssic i literari.

L'origen i expansió del llatí:

Aquest conjunt de llengües derivades del llatí formen part de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Va sorgir, com a dialecte, de la llengua indoeuropea que parlaven les tribus que colonitzaren, al voltant de l'any 1000, la regió del centre d'itàlia anomenada Latinum, que donà nom a aquestes tribus, els latini, i a la seva llengua, la lingua latina, el llatí.

Entre els segles III a.C i II d.C el llatí es va convertir en la llengua de la major part dels pobles que formaven part de l'imperi romà, com a part del procés del romanització. A Hispània els romans van arribar el 218 a.C i a partir de llavors la llengua dels antics pobladors, els Ibers, van començar a recular davant el prestigi cultural i social de la llengua dels conqueridors.

De la mateixa manera, el llatí anava substituint lentament la majoria de les llengües parlades a la meitat occidental de l'imperi (Itàlia, Hispània, Gàl·lia). En canvi, a la part oriental la llengua predominant va continuar sent el grec, que va mantenir un prestigi i un ús oficial constant al costat del llatí. En conjunt, a orient, la població no va patir l'assimilació lingüística respecte del llatí que es va donar en menor o major mesura a occident. A banda del grec, altres llengües orientals com ara l'egipci o l'armeu, tampoc es van deixar de parlar durant l'antiguitat.

Les llengües romàniques:

El llatí, va evolucionar fins arribar a les llengües romàniques. Aquestes són:

- La Península Ibèrica: català, castellà, portuguès, gallec.
- França: francès i occità.
- Itàlia: italià i sard.
- Suïssa: francès i en una petita regió el retoromànic.
- Est d'Europa: romanès.

L'evolució del llatí a cada territori va lligada a l'expansió territorial de l'imperi, la influència del substrat, la varietat dialectal i social dels colonitzadors, la facilitat de comunicació amb el centre de l'imperi i la influència del superstrat.


- Llatí arcaic (s. VI-II a.C): és la llengua dels primers textos escrits en llatí, a les inscripcions més antigues i també és el període de formació del llatí com a llengua literària. La influència del grec com a model literari és molt important.

- Llatí clàssic ( I a.C i I d.C): és quan el llatí es converteix en una llengua apta per a totes les necessitats d'expressió i que configura una literatura llatina pròpia a tots els gèneres.

- Llatí postclàssic (s. I-III d.C): el llatí literari manté la forma del període anterior, però es va diferenciant cada vegada més del llatí parlat a diferents parts de l'imperi.

- Llatí tardà (s. III-VIII d.C): s'accentuen les diferències entre el llatí literari i llatí vulgar i la diferència entre varietats dialectals geogràfiques.

- Llatí medieval (s. VIII-XIV d.C): la diferència entre llatí literari i llatí vulgar es converteix en romanç, que és la llengua romànica derivada del llatí. El llatí es conserva en usos cultes i com a llengua de l'església.

- Neollatí (s. XV-XVI, al renaixement): és la continuació del llatí humanístic i perdura fins els nostres dies.


Mapa de les llengües romàniques a partir del s. VIII d.C




















Aquí teniu més informació sobre la història de la llengua:



Melina Maschio
1r batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola Melina, una entrada molt bona. El que més m'ha sorprès ha set les etapes de la història del llatí, perquè realment no he pensat que hagués passat per tantes, també el que m'ha semblat interessant saber, és com va evolucionar el llatí fins arribar a les llengües romàniques i quines.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES