L'AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Un aqüeducte és un conducte artificial que permetia transportar l’aigua en grans quantitats de la seva font fins a la ciutat. L'etimologia significa "conductor d'aigua". Eren construïts amb un ciment a prova d'aigua i estaven coberts amb una llosa de pedra, també mantenien una inclinació respecte al sòl perquè l'aigua baixés en la direcció que volien que fluís. 

A Tàrraco hi ha l’aqüeducte de les Ferreres que també es pot anomenar Pont del Diable. Està situat al terme de Tarragona i duia l’aigua del riu Francolí fins a Tàrraco. Per facilitar aquestes conduccions utilitzaven part del terreny natural. Tot i així hi havia moments que a causa de accidents geogràfics provocaven que no es pogués salvar de forma natural. Per això van optar per fer passar l’aigua per una estructura de filada d’arcada.

Pont del Diable 
Així doncs l’aqüeducte de les Ferreres es va construir al segle I dC. Es va construir per salvar una vall natural. En aquell moment la conducció recollia l’aigua de la que ara és la localitat de Puigdelfí i portava l’aigua fins a Tàrraco. El pont té dues filades: l’inferior té onze arcs i de 6,30 metres de llum i 5,70 d’alçada i la superior vint-i-cinc. El màxim de construcció que es pot fer en quant a alçada són vint-i-set.
Aqüeducte de les Ferreres

La seva història comença quan hi havia d’emperador August coincidint amb el creixement de Tàrraco, quan començava el procés d’urbanització. L’aqüeducte va estar en funcionament fins l’edat mitjana i va ser restaurat al segle X. 

Aquest aqüeducte té una llegenda que consta de moltes versions. La llegenda explica que el diable va sol·licitar a una donzella a canvi d’aixecar la construcció de l’aqüeducte en una nit, abans de que el gall cantés, però el pont havia de ser fet amb una pedra especial. El promès de la noia es va aixecar abans i va agafar els galls del veí, per tal d’imitar el seu cant. Doncs el va imitar i els galls van cantar abans de l’hora prevista, així el diable al veure que havia perdut la juguesca va marxar sense aconseguir el que volia. 

Com a curiositat, l’aqüeducte surt a una pel·lícula de l’any 1994 de Bigas Luna, que es titula La teta i la lluna. 

                               
A Espanya tenim un altre aqüeducte, a Segòvia (Castella i Lleó). Està situat a al peu de la serra Guadarrama i l'any 19985 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO. També hi ha més aqüeductes arreu d'Europa i també n'hi ha Sud Amèrica. 




                                                                                         Aqüeducte de Segòvia
Júlia Rama
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES