MIDES

Mides, fill de Gòrdies i Cíbele, era el rei de Frígia. 

Dionís, després de deixar Tràcia per la mort d'Orfeu es va perdre per el camí i va ser recollit per uns agricultors frigis que el van portar amb Mides.
El rei, que ja coneixia el culte que se li rendia al déu,el va reconèixer immediatament i va organitzar un banquet amb deu plats en honor seu. 
Dinoís va voler agrair el gest de Mides i li va concedir tres desitjos. Ell, va demanar que tot el que toques es convertís en or.

Mides amb Dionís
El desig es va complir i, al principi n'estava encantat, però molt aviat es va veure envoltat de tant luxe i brillantor que fins i tot el menjar que s'enduia a la boca es convertia en metall. També el vi, un do de Dionís, es convertia en or líquid al tocar els seus llavis. 

El rei Mides envoltat d'or
En adonar-se que així estava condemnat a morir de fam i set, li va pregar a Dionís que l'alliberés de les seves "mans d'or". Així ho va fer el déu,que li va ordenar rentar-se les mans al riu Pactolo, on sempre s'ha trobat or des de llavors. 

Mides amb orelles de ruc
Mides ja no necessitava riqueses il·limitada, però això no va fer que adquirís una mica de seny. Sovint passava el dia a l'aire lliure, convertint-se en un gran seguidor de Pan, el déu de la naturalesa que havia aconseguit tal virtuosisme amb la flauta que va arribar un dia en què es va atrevir a desafiar al déu Apol·lo. Tmolus, el déu de la muntanya seria el jutge de la competició. Mides va estar present durant el concurs, i es va mostrar entusiasmat amb l'actuació de Pan. A continuació, Apol·lo va interpretar una peça magistral, i així va convèncer Tmolus per guanyar el premi. Mides va ser l'únic que va protestar i Apol·lo es va posar tan furiós que va convertir les seves orelles en les d'un ruc. 

El rei estava molt avergonyit per les seves orelles, i des de llavors, es va cobrir el cap amb el tocat tradicional de Frígia. Només el seu barber coneixia el secret, però no va poder resistir-se i va fer un forat a la terra comunicant que Mides tenia orelles de ruc. Després, va tapar el forat i va tornar a casa. Des de que ho va murmurar van brollar uns joncs que proclamaven les seves paraules cada vegada que bufava el vent i així tothom va poder saber que el rei tenia orelles de ruc.

Èrica Palomares
1r batx 

Comentaris

Sara ha dit…
Quina bona entrada.
Coneixia a Dionís com un Déu relacionat amb els impulsos,el plaer, el desordre, però no sabia més d'ell. M'ha sorprès molt quan el menjar es converteix amb metall i també quan el vi es converteix en or líquid en tocar els seus llavis.
M'ha agradat molt.
Anònim ha dit…
Tenia present qui era Dionís però no sabia qui era aquest tal Mides. Trobo que no havia pensat prou bé les conseqüències de les "mans d'or". I penso que està molt bé que d'aquesta història surti la justificació de que es trobi or el riu Pactolo. Apol·lo no li hauria d'haver-li convertit les seves orelles en les d'un ruc, només pel sol fet de que li agradés més Pan. I quin "xivato" que és el barber! Bona entrada Erica!!
Com ha dit la Sara ja en teniem alguna informació que ens havien donat a literatura. Però no tenia present aquesta història amb Mides i aquest petit "problema" que van tenir.
Unknown ha dit…
L'avarícia i l'orgull ens poden portar fins a camins insospitats, i aquests dos mites ho demostren. De fet, altres sàtirs que 'han enfrontat a Apol·lo (i no déus) han acabat morts, pel simple fet de desafiar-os. Altres llegendes com la d'Aracne, també ens mostren el cruel que poden ser els déus castigant. Una entrada molt interesant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES