LES MÈNADES

Les mènades, en la mitologia grega, eren unes dones divines que estaven relacionades amb Dionís (o Bacus), el déu del vi, la festa i la disbauxa. Les primeres mènades foren les nimfes que es van encarregar de criar a Dionís. Posteriorment, aquest les va posseir i els  va inculcar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que es dediquen al culte de les orgies rituals de Dionís. Hi ha moltes fonts que consideren que Mènades i Bacants són sinònims, o que "Bacant" és l'acceptació llatina de "Mènade". Tot i això, nosaltres les anomenarem "Mènades".

El nom d'aquestes dones es pot traduir per "les que desvariegen". Eren conegudes per la seva vida salvatge i alienada, es deia d'elles que vagaven en bandes rebels o Thíaso (un comitè de "juerguistes" borratxos liderada per Dionís) pels vessants de les muntanyes i que els  era impossible raonar.

Les Mènades de William-Adolphe Bouguerau
Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació. Se suposa que arribaven a practicar en el seu èxtasi l'esparagmos (ritual de desmembració), o esquinçament de les seves víctimes en trossos, per després ingerir-ne la carn crua.


Són representades pictòricament sovint vestides amb corones de fulles de vinya, amb pells de cervató, portant el Tirs, (del grec Thýrsos), una vareta amb una pinya a la punta i adornada amb heura o fulles de vinya, i ballant amb abandó salvatge a la naturalesa primària.
En  el relat de la mort d'Orfeu (dins de "Les metamorfosis", d'Ovidi), les Mènades el trossegen quan aquest rebutja el culte a Dionís a favor del culte d'Apol·lo. També hi ha altres fonts que diuen que això és degut a la seva misogínia, al seu odi a les dones, substituïda per l'homosexualitat. 

Orfeu i les Mènades

Diversos autors, (entre ells Nietzsche, a "El naixement de la tragèdia", i Julio Cortázar, a "Las Ménades"), veuen en el mite de la mort d'Orfeu la confrontació permanent existent entre els principis apol·lini i dionisíac, entre la serenitat i l'orgia, entre la racionalitat i l'abandó als instints, essent Orfeu, l'inventor de la lira, la medicina i altres arts, el que provoca la seva pròpia destrucció a mans de les forces de la naturalesa per ell deslligades.


En el vídeo anterior podeu escoltar recitada l'obra de Julio Cortazar inspirada en aquests éssers.

Cecília Monleón Cubero
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Particularment de les mènades no en tenia ni idea. Ara després de la teva entrada puc saber qui són, i crec que tenien una vida molt embogida.
Unknown ha dit…
Que interessant que són les mènades.
Unknown ha dit…
Mai havia sentit a parlar de les Mènedes i m'han semblat molt interessants!
Cecília, no sabia que tenien a veure amb el Déu Bacus i que tenien una vida tant boja. Genial!
Unknown ha dit…
La veritat és que jo tampoc en sabia res, de les mènedes. Gràcies a aquesta entrada les he pogut conèixer. Crec que portaven una vida una mica esbojarrada i que eren dones força actives.
Sara ha dit…
Jo tampoc en sabia res de les mènades i sempre va bé informar-te de coses noves. Si que havia sentit a parlar de les nimfes i m'ha sorprès el fet que Dionís les posseís.
M'ha agradat molt.
Oh quina entrada més preciosa! Realment desconeixa l'existència d'aquests éssers i ara entenc moltes coses, com per exemple que Bacus fos tan esbogerrat, ja que si va ser criat per les Mènedes és molt normal que sortís així! Enhorabona Ceci:)

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES