L'ESTÈTICA DELS ROMANS

A l'antiga Roma, l'estètica era una obsessió. Com més alt era l'estatus d'una persona, més cuidada era la seva aparença. Els maquillatges, els perfums i els pentinats no eren d'ús exclusiu del sexe femení, sinó que els homes també els utilitzaven per embellir-se i cuidar-se.

EL MAQUILLATGE
A l'antiga Roma hi havia esclaves dedicades exclusivament a la cura de la bellesa dels seus amos.
Relleu del segle III d.c on es veu una dona amb les seves esclaves que la maquillen
Tradicionalment, les dones portaven la pell de la cara de color blanc com a signe d'apassionament. Per aconseguir-ho, utilitzaven una barreja feta a base de guix, farina de faves i sulfat de calci. De vegades, també utilitzaven una base de maquillatge elaborada amb vinagre, mel, oli d'oliva, arrels seques de meló, excrements de cocodril o pols de plom.

Com a símbol de bona salut, les dones ressaltaven els seus pòmuls pintant-los amb tons vermells molt vius. Per això, utilitzaven alquenacinabri o alternatives més assequibles com suc de móres o els pòsits del vi.

Es pintaven els llavis en tons vermells molt vius, i també estava molt difosa la moda de que les dones es pintessin les venes de les temples de color blau.

 Dibuix d'una dona romana
Els cànons de bellesa romans indicaven que la dona havia de posseir uns ulls grans i unes pestanyes llargues. El perfilador d'ulls s'aconseguia a partir de la cendra o d'una pols feta d'antimoni. Per a l'ombra dels ulls, generalment negra o blava, també s'utilitzava la cendra i el khöl.

A les dones romanes els agradava que les celles estiguessin unides sobre el seu nas. Per això, feien una mescla d'ous de formiga picats amb mosques seques, una barreja que també era utilitzada com a màscara de pestanyes.

Per tractar les pigues utilitzaven cendres de caragols i com a dentrifici feien servir orina.

LES ARRUGUES NO EREN BELLES
Per contrarestar les arrugues era molt comú utilitzar una màscara elaborada amb arròs i farina de faves o bé llet de burra, amb la qual moltes dones es rentaven la cara fins a set ocasions al dia. 


Algunes dones també bullien l'astràgal (un os de sota el turmell) d'una vedella blanca durant quaranta dies i quaranta nits, fins que es transformava en una gelatina, que aplicaven posteriorment amb un drap. 


ELS BANYS HIDRATANTS


Popea, l'esposa de Neró, en tots els seus viatges es feia seguir per un ramat de tres-centes burres, que eren munyides cada matí per tal d'omplir la seva banyera i prendre's un bany hidratant. 

En els banys s'utilitzaven esponges naturals, les spongiae, i sabons també naturals com el struthium, el fang, la farina de faves o la pedra tosca, molts d'ells detergents abrasius que obligaven a utilitzar olis perfumats després de cada bany per tal d'hidratar la pell. 

A més, existien diferents tipus de tovalloles depenent de la seva utilitat: la sabana o tovallola de bany; la facial o tovallola per la cara; i la pedale o tovallola pels peus.



Laura Canadell
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola, Laura. No sabia que en aquella època la bellesa era tan important. Al igual que abans, ara a la gent també li importa molt el seu físic.
Anònim ha dit…
L'entrada m'ha semblat interessant. Les arrugues tampoc són ben vistes actualment, tot i que a mi no m'importa gaire, són coses de la vida. M'ha cridat l'atenció el que feien, la gelatina d'un os del turmell d'una vedella.
Unknown ha dit…
La veritat és que no m'havia aturat a pensar mai com era l'estètica en l'antiguitat. Ho he trobat molt interessant. I una pregunta: això del bany amb llet de burra també ho va aplicar Cleopatra?
Unknown ha dit…
Trobo molt interessant l'entrada ja que no sabia que en aquella època es donés tanta importància a la bellesa. M'ha sorprès que utilitzessin maquillatges tan elaborats i extranys, tampoc sabia que s'utilitzés sabó.
Laura Canadell ha dit…
Hola, Gerard! Cleopatra també es banyava amb llet de burra, ja que és una llet molt rica en àcid làctic i exfolia i rejoveneix la pell.

En aquest link pots trobar la recepta del seu bany:
http://www.ehowenespanol.com/bano-leche-cleopatra-como_36655/
Unknown ha dit…
Gràcies, Laura! M'ha semblat molt interessant l'enllaç. Gràcies per respondre.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES