CLAUDI GALÈ

Filòsof,  gramàtic i cèlebre metge grec va néixer a Pèrgam a 130 a.C i mort al voltant del 200 o 210 a.C a Sicília.


Vida

Era fill d'un arquitecte que li va donar el sobrenom de Galè (dolça) per el seu caràcter.

Es va dedicar primer a la filosofia, particularment a la d'Aristòtil; desprès el seu pare va tenir un somni en que el déu Asclepi li ordenava que el seu fill estudiés medicina, de manera que Galè va entrar als 16 anys com aprenent de Sàtir, un metge local. 

Després de la mort del seu pare, Galè els 21 anys va començar a viatjar per continuar estudiant. Entre un dels molts llocs que va anar a Alexandria on va fer un estudi profund de l'anatomia mitjançant els cadàvers d'animals i particularment de micos a falta de cadàvers humans. Va anar a Roma l'any 165, ciutat on va ser metge dels emperadors Marc Aureli, i el seu fill, Còmode.

Va ser metge després d'Hipòcrates (considerat el pare de la medicina, és a dir, el primer metge de l'antiguitat)  va escriure 500 tractats sobre medicina, i més de 250 sobre les altres ciències.


En medicina ho explicava tot per mitjà de quatre elements: l'aigua, l'aire, la terra i el foc, i per mitjà de les seves quatre qualitats: calent, fred, humit i sec; per donar compte dels fenòmens de la vida, admetia un esperit vital. 

A partir de la vivisecció d'animals, Galè va desenvolupar bastant la teoria de la digestió. Va posar a prova que els aliments de nutrició es digereixen per primera vegada a la boca, després a l'intestí i finalment absorbida. 
La seva gran obra es basa en la dissecció anatòmica dels micos,  que va fer alguns errors, tot i ser conscient de la diferència anatòmica existent entre l'home i els simis. Ell creia que els metges havien de realitzar la dissecció i no dependre completament dels llibres.

Va estudiar particularment anatomia, fisiologia, patologia, simptomatologia i terapèutica. Va ser un pioner en la realització d'investigacions en l'àrea de la fisiologia.  El seu famós error va ser quan va dir que la sang del cor pot passar directament des del ventricle dret cap a l'esquerra, a través de la paret muscular que separa les dues cavitats. 

Galè també va classificar els ossos que tenen clotets espinals i aquells en què estan absents. Va descobrir l'estructura de la caixa que forma el crani i va descriure el sistema muscular. El metge també va investigar els nervis cranials i que el ronyó és un organ que segrega l'orina a partir d'una practica que va fer.

A més de metge, Galè va ser filòsof i dominava l'art de l'oratòria i la dialèctica. Se li atribueix l'ús de medicaments a gran escala. Es creu que recollia ell mateix les plantes curatives. 
Un dels seus medicaments es coneixia com "triaca" o "teriaca", que contenia 70 ingredients. Aquest remei va seguir vigent fins al segle XIX. Un d'aquests components era l'opi. La veritat és que fins que Vesali va introduir noves idees en el segle XVI, l'autoritat de Galè en el camp de la medicina va ser absoluta. Només el Renaixement va relegar a un segon pla. 

"Els costums són una segona naturalesa" 
aquesta és una de les frases que deia Claudi Galè


Laia Costa
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES