LA CONDEMNA DE SÍSIF

Era un personatge de la mitologia grega. Fill d'Èol i Enaret. Va ser el fundador de la ciutat de Corint del Peloponès. 

Sísif va fer enfadar als déus i com a càstig, va ser condemnat a l'infern i a empènyer una roca gegant fins al cim d'una muntanya. D'aquesta manera el càstig era molt més dur, ja que la roca tornava a caure fins a la vall i Sísif havia de tornar-la a pujar un cop, i un altre cop.

Sísif empenyent la roca muntanya amunt.
PER QUÈ VA SER CONDEMNAT?
Quan Sísif estava a punt de morir, va voler posar a prova l'amor de de la seva dona, ordenant-li que no enterrés el seu cos sinó que el deixés abandonat. Sísif va morir i ella va abandonar el cos tal i com havien pactat, desobeint així l'ordre a l'amor humà. 
Plutó li va donar permís per tornar a la terra i castigar a la seva muller. Però Sísif presumia de l'èxit de la seva estratagema i deixant clar a tothom que no tenia intencions de tornar a l'infern.

Aquest vídeo és una representació d' allò més còmica dels diversos intents de Sísif en pujar la roca fins al cim de la muntanya.


Berta Malet
4t ESO

Comentaris

Un estiu diferent ha dit…
Podríem dir, que aquesta experiència, ens fa entendre que no es pot enganyar perquè les conseqüències són molt pitjors...
Unknown ha dit…
Son molt curiosos tots els mites!
Unknown ha dit…
Els mites són molt interessants!! Aprenem questions de forme indirectes!
Anònim ha dit…
M'ha encantat aquesta entrada! Tot el que estigui relacionat amb els diferents càstigs que els deus imposen em fascina molt!!
Cecília ha dit…
Trobo que el video fa una representació molt senzilla i clara sobre el mite, que en si ja és molt interessant i té una moralina que també es pot aplicar avui en dia.
Unknown ha dit…
Mite interessant. És díficil pensar com els humans tenien una imaginació tant sàdica, sols per sembrar por a la gent.
Unknown ha dit…
Hola Berta, trobo que aquesta entrada sobre el mite de Sísif demostra les conseqüències que pot causar si no penses les coses abans de fer-les, com ell que va desafiar els Déus sabent que no havia de fer allò. Molt interessant.
Anònim ha dit…
Anar empenyent una roca tota l'eternitat i que després torni a caure fins a la vall, és un càstig molt ben posat. Jo crec que es va fer bé de castigar-lo i que s'ho va ben buscar, ja que l'únic que pretenia la seva esposa era fer el que ell li ordenés i que el fes feliç.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES