TREBALL A L'ANTIGA ROMA

Molts filòsofs de l'època pensaven que el treball assalariat impedia als homes conquerir la virtut  i per tant l'home devia ser sotmès al govern dels notables. 
El treball va ser considerat com indigne dels homes lliures, tant a Roma com a Grècia. 

El comerç també va ser menyspreat (menys per Plató, que creia que era una necessitat), la població creia que el comerç havia de ser només un mitjà per a ser propietari de les terres. Un comerciant no era respectat si no hi posseïa terres. Es menyspreava el comerciant atribuint-li adjectius com "avariciós". De la mateixa manera, l'home pobre era aquell que no posseïa una fortuna personal, per més que fossin músics o mestres.
Un noble que a més era negociant era molt admirat, mentre que un simple home que era comercial solia ser menyspreat. 



Els filòsofs menyspreaven els assalariats, encara que molts emperadors protegien el treball del poble, ja sigui ponsant-li recursos, o tenint cura dels seus interessos. En altres llocs el treball era admirat, com a Pompeia.

A l'antiguitat, un forner, un carnicer o un comerciant de calçat no eren simples botiguers sinó plebeus rics amb molt capital i amb esclaus que treballaven per ells. 

La plebs romana estava composta per 3 grans economies:

La que viu el dia a dia i s'ha d'acontentar amb el mínim d'aliments, els pobres i sense capital que compren avui per vendre demà, i finalment els rics comerciants amb un capital estalviat suficient per comprar a l'engròs o amb capacitat d'emmagatzemar els seus productes.

I la dona, quin paper tenia  a la societat?

Irene Sànchez
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Realment els filòsofs i les seves teories i pensament poden arribar a ser MOLT estranys. M'ha cridat l'atenció que el comerç fos menyspreat, ja que actualment els comerciants es guanyen prou bé la vida.

Sobre la pregunta final que fas, la dona era l'encarregada de cuidar la casa i els fills, mentre l'home treballava del que pogués.

Bona entrada Irene!
Martina Maldonado ha dit…
Com diu la Mireia, els filòsofs fan unes reflexions i arriben a conclusions molt estranyes i rebuscades. Però pel que vam veure a les classes d'ètica no em sorprèn gens que estiguin en contra del comerç ja que el que volien era un home lliure, i el comerç està directament relacionat amb els diners, i aquesta és una de les principals raons, juntament amb l'estat, per la qual l'home no pot gaudir d'una llibertat absoluta.
Per altra part, responent la pregunta que fas al final, he fet una entrada sobre la dona romana així que aviat segurament que es publicarà.
Molt bona entrada Irene!
Adrià Sanchez ha dit…
Molt bona entrada Irene, en aquest tercer trimestre estudiarem una mica sobre aquestes persones, els filiòsofs.

Penso que en aquella època era injust que per poder estar valorat com una persona amb honor havies de tindre un seguit de terres, encara que per algunes persones tot això estava molt bé per altres persones que treballaven en el comerç suposu que hauria d'estar una injusticia! Crec jo que la dona era l'encarregada de portar a terme la casa i la seva organització també era la que cuidava de tota la seva família quan el marit havia de treballar per poder portar els diners a casa!

Molt bona entrada Irene m'ha semblat una entrada amb molta informació i molt ben explicada!
Carla Espinosa ha dit…
Molt bona entrada Irene!

Com bé diuen tots els filòsofs tenien pensaments molt estranys.

Trobo que la teva entrada està molt completa i que la informació està molt ben estructurada. Contestant a la teva pregunta, les dones sempre havien estat destinades a la cuida de la casa i els homes a treballar, però això sempre ha passat, fins i tot en el cas de les nenes i nens, ja que els nens van a aprendre l'ofici i en canvi les nenes sempre han d'estar a casa per aprendre de la mare i ajudar-la en les tasques de la casa.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES